El blog del Jordi

Més política que mai. Millor política que mai.

2011-06-13T18:27:00.007+02:00

Transcric el meu primer discurs com a portaveu del Grup Socialista a l'Ajuntament de Terrassa, en el marc del Ple de constitució de la Corporació Municipal 2011-2015, que va investir Pere Navarro com a alcalde per majoria absoluta, gràcies als vots del PSC i ICV-EUiA:

Senyor President, companys i companyes regidors, alcalde Royes, diputada, Síndica Municipal de Greuges, representants d’institucions de la ciutat, ciutadans i ciutadanes:

Avui comença a rodar un nou Consistori que representa la voluntat democràtica dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. I un nou mandat sempre implica canvis de major o menor profunditat. Em correspòn prendre la paraula en nom del Grup Municipal Socialista, com a portaveu, per primera vegada. I el primer que vull fer és retre un petit homenatge a l'anterior portaveu socialista, en Jordi Labòria, que faig extensiu als companys i companyes que han deixat el Consistori.

En Jordi Labòria ha estat un excel.lent portaveu i una persona compromesa amb la ciutat i amb els valors i ideals socialistes. D'ell he tingut la sort d'aprendre moltes coses que sens dubte em seran d'utilitat com a nou portaveu, i ja els avanço que mantindré el seu esperit de diàleg, de consens i de pacte, d'acord amb els meus companys i companyes de grup i amb el lideratge del nostre candidat a l'Alcaldia i futur Alcalde, Pere Navarro.

Dic això, abans d'entrar en el nucli de la meva intervenció, perquè els ciutadans esperen moltes coses de tots nosaltres. Però sobretot esperen que sapiguem posar-nos d'acord quan calgui. Des del meu grup esperem que les legítimes diferències i discrepàncies entre els grups municipals s'expressin en aquest Ple amb claredat i amb respecte.

Creiem en la política de joc net, de valors, d'idees i paraules clares. És evident que hi ha ideologies que ens separen, però també ens hauria d'apropar i unir la voluntat de servir a la ciutat com a primera i fonamental prioritat i la capacitat d'entesa.

Per part del grup socialista treballarem perquè sigui així i estem disposats no a renunciar a allò en què creiem, però sí a apropar postures per fer possible el diàleg i el pacte, en la línia de la cultura política terrassenca que esmentava en el seu discurs el regidor i president de la mesa, el meu company i amic Pedro Domínguez.

I si parlem de les idees i dels valors que representem, del projecte que estem compromesos a fer realitat, hem de parlar primer dels ciutadans i ciutadanes. De tots i totes, sense excepció, hagin votat a qui hagin votat o fins i tot encara que no hagin votat o ho hagin fet en blanc.

Volem agrair-los la confiança que dipositen en nosaltres, i molt especialment la que toca més d'aprop al PSC i la majoria que ens han donat. És una majoria que implica la responsabilitat d'assumir l'alcaldia de Terrassa i governar la ciutat des de l'esquerra però amb la visió posada en el conjunt dels terrassencs i les terrassenques.

Ho farem de forma coherent amb l’estil i els principis de govern que hem practicat i prenent com a punt de partida la que considerem com una bona gestió feta pels governs d’esquerra a Terrassa. Estem orgullosos d’haver liderat bons governs progressistes, que han fet una bona feina, que han estat seriosos i rigorosos en la defensa dels interessos de Terrassa, que han sabut preservar la unitat i al mateix temps la pluralitat.

I sobre aquesta base, ens plantegem els compromisos de futur.

El nostre primer compromís, davant dels ciutadans i ciutadanes, és escoltar-los i estar sempre molt a prop seu.

Ens comprometem a governar la ciutat amb fermesa i amb flexibilitat, a fer molta, moltíssima política de carrer.

Ens comprometem a fer realitat el programa que va obtenir el suport majoritari a les urnes i a fer-ho a través d'un acord polític amb la formació amb la qual tenim més punts en comú, en aquest cas ICV-EUiA. Però també, en tot allò que sigui possible i especialment en els grans temes de ciutat, buscarem punts d'acord amb la resta de grups municipals, com ja he dit abans.

Ens comprometem a fer política amb honestedat, amb rigor i amb transparència. I a fer encara més participatiu aquest Ajuntament. No ens resignarem mai a que hi hagi un percentatge significatiu de ciutadans, i especialment de joves, que se senten i es declaren allunyats de la política: farem tot el que estigui a les nostres mans per apropar-los.

Aquests són els nostres principals compromisos pel mandat que avui estrenem.

Crec, creiem, que aquest és el moment de fer política.

Més política que mai. Millor política que mai.

És un moment històric ple de dificultats, especialment les originades per la crisi econòmica i per les seves particularitats al nostre país. És un moment en el qual està en joc el model de societat que volem pel futur. Estem lluitant, i en aquest Ajuntament molt especialment, per contenir la crisi i moderar el seu impacte sobre les vides de les persones i les famílies.

Aquesta ha estat la prioritat dels darrers dos anys i serà la prioritat en el futur immediat. Parlem de persones concretes, de vides, de dificultats, de problemes, molt concrets, amb noms i cognoms, i estem compromesos a donar-hi resposta i a preservar el benestar i la cohesió social. Tanmateix, els problemes del present no ens han de fer perdre de vista que estem també en un moment en el qual es configura el futur.

Ja hem vist que la crisi està socialitzant les pèrdues, repartint-les entre la majoria de ciutadans i ciutadanes, i privatitzant els beneficis. Ja hem vist que la crisi és una perfecta excusa per a una operació de desmuntatge de l'estat del benestar, a la qual alguns s'hi apunten amb entusiasme, com sembla que està fent, per desgràcia, el govern de la Generalitat.

Hi ha molts interessos econòmics en joc i aquests interessos se serveixen de la política. No de tota la política ni de tots els polítics, evidentment. Amb nosaltres, els socialistes, que no hi comptin.

Una cosa és quadrar els números, estrènyer el cinturó, adaptar-se als recursos que hi ha en cada moment amb realisme i prudència, i una altra cosa és aprofitar l'ocasió per la demolició camuflada de l'estat del benestar i per crear una societat amb rics i poderosos cada vegada més rics i més poderosos i una gran majoria condemnada a un empobriment més o menys evident i a ser políticament irrellevant.

Els milers de persones que aquestes darreres setmanes han expressat la seva indignació, que avui estan també concentrats al Raval, són ciutadans i ciutadanes absolutament normals, de tot tipus, que comencen a entendre la jugada i que estan dient pacíficament, democràticament, que no estan disposats a rendir-se ni a renunciar al país que fa 30 anys que intentem construir, un país de benestar, de prosperitat, d'igualtat, de progrés i d'oportunitats.

Els regidors i regidores socialistes també estem indignats i compartim aquest sentiment amb molta altra gent, fins i tot amb persones d'ideologies molt diferents a la nostra.

Perquè l'operació que està en marxa no és només contra el cost del benestar, no és només contra l'esquerra, no és només contra els col.lectius més febles de la societat, sinó que també acabarà afectant i empobrint molts petits i mitjans empresaris, els professionals liberals, els comerciants, tantes i tantes persones emprenedores que no hi tenen res a guanyar i sí molt a perdre en una economia especulativa dirigida per les agències de "rating", per les multinacionals o per la banca.

Creiem que des de l'esquerra tenim algunes respostes per fer front al que està passant i al que pot passar en el futur, i sobretot la capacitat de buscar i trobar respostes noves a fenòmens nous. Aquesta societat té la capacitat de sostenir un estat de benestar similar al dels països on ha funcionat millor i on ha estat un motor de desenvolupament econòmic i de qualitat de vida generalitzada.

És cert que només podem tenir el benestar que ens podem pagar, però també és cert que podem pagar més benestar, que el benestar genera beneficis econòmics i socials que multipliquen la inversió i que el benestar s'ha de gestionar amb rigor, amb eficàcia, amb transparència i amb números clars.

Estem convençuts també que tenim les idees i el programa que poden impulsar una nova economia, la que necessitem tots i totes, no només uns quants.

L'economia de la innovació, de les noves tecnologies, l'economia verda, l'economia del talent, l'economia productiva de veritat, l’economia del comerç que dóna vida i riquesa a les ciutats, l'economia de les persones emprenedores, l'economia de les persones que volen crear riquesa i treball, que volen prosperar però que també volen que prosperi el país, perquè saben que si el país i la ciutat van bé, ells i elles aniran millor.

Per fer això, cal que també, i especialment des de l'esquerra, apostem per la responsabilitat individual i col.lectiva com a motor del canvi que necessitem. Les persones hem de prendre consciència d'aquesta responsabilitat, de la nostra força per impulsar el món, per lluitar contra les injustícies, per millorar la vida. Hem de reforçar els valors del treball, de l'esforç, del sacrifici, de la tasca en equip i del compromís. Hem de mobilitzar el millor de cadascú de nosaltres i no esperar que ningú ho faci per nosaltres.

Podem fer-ho i ho farem entre tots i totes. Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la nostra proposta.

Aquests són els grans eixos que inspiren el projecte polític que representem i de la tasca política que hem fet fins ara a Terrassa i que estem compromesos a continuar fent en quatre grans àmbits d’actuació.

En primer lloc, l’urbanisme, el medi ambient i la mobilitat. Per nosaltres, un aspecte clau és continuar amb la profunda transformació urbanística i de la mobilitat que hem impulsat els darrers anys. Aquest mandat serà quan entrarà en funcionament el Metro de Terrassa, que marcarà un abans i un després en la nostra història, igual que ho va fer l’arribada del ferrocarril a mitjan segle XIX.

No preveiem un impuls comparable pel que fa a infraestructures i equipaments, sinó que més aviat pretenem centrar-nos en treure la màxima rendibilitat social de les inversionss efectuades en tan poc temps per l’Ajuntament, l’Estat i la Generalitat a Terrassa. I ho farem en el marc del gran objectiu que ens fixem: una ciutat equilibrada territorialment, cada vegada més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i capaç de canviar el model de mobilitat.

Destaco, en segon lloc, un altre element central en el nostre projecte. El compromís rotund amb una Terrassa del benestar i la qualitat de vida. Una ciutat que estigui al costat de tots els col.lectius. Una ciutat que respecta el dreta a la diferència. Una ciutat compromesa amb la igualtat entre homes i dones, que continuï apostant per l’educació, per la cultura i per l’esport.

Una ciutat que reforci el civisme i la convivència, que respongui sensatament al repte i a l’oportunitat de la immigració a partir dels valors, dels drets i deures que són comuns a tothom qui viu o vol viure i treballar aquí.

En tercer lloc, volem una ciutat capaç de generar llocs de treball i oportunitats per a persones emprenedores, una ciutat atractiva per les empreses i les inversions, ben dotada de sòl i recursos per acollir noves activitats. En aquest entorn, el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40 és una de les principals apostes de futur, que ens situarà en un lloc de referència al mapa nacional i internacional de la innovació, del talent, de la ciència i la tecnologia. I en el mateix sentit, ens comprometem a treballar perquè Terrassa esdevingui una capital comercial a escala catalana, tot aprofitant les oportunitats que ens donen i ens donaran les comunicacions.

I finalment el quart gran bloc, també breument: ens comprometem a continuar avançant en la revisió i millora de l’estructura municipal, en l’ús intensiu de les noves tecnologies per fer les coses més àgils i més fàcils per a la ciutadania, a avançar en eficàcia i qualitat. I això, en el marc d’un Ajuntament encara més transparent, participatiu i obert: volem continuar sent una referència de bon govern i d’innovació i millora de la democràcia.

Expressament, no he entrat a detallar propostes concretes.

Ho hem fet intensament, més intensament que ningú, durant la campanya electoral. I ho continuarem fent aquí, en aquesta sala de plens, i en el dia a dia de la gestió municipal.
Ara ens interessa sobretot fixar el rumb per la navegació que avui comencem enmig de tempestes amenaçadores però també amb un vaixell que hem enfortit els darrers anys i que està sòlidament preparat per arribar a bon port.

Volem que els ciutadans i ciutadanes sàpiguen cap a on anem, com hi pensem arribar i quins són els valors que ens guiaran

Anem cap a una ciutat capaç de fer i liderar una autèntica revolució econòmica que generi noves oportunitats de desenvolupament, que generi llocs de treball, que generi riquesa i que ho faci de manera justa i equitativa.

Anem cap a una ciutat capaç d'avançar sense deixar ningú pel camí, una ciutat que sap sumar, que sap aprofitar totes les capacitats i fortaleses que tenim i que sap unir-se al voltant dels grans objectius de futur.

Anem cap a una ciutat de benestar i qualitat de vida, gestionada sensatament, prudentment, capaç d'adaptar-se als menors recursos disponibles a l'àmbit públic i privat, però que no renuncia a eixamplar el benestar i la qualitat de vida fins als nivells de les societats més avançades.

Una ciutat que, si molt convé, està disposada a ser un exemple de què el benestar no només és possible, sinó que és viable econòmicament i extraordinàriament rendible socialment i també econòmicament.

Aquests són els eixos que ens guiaran en el camí que avui comencem.

I per fer-ho, per liderar aquest projecte des de l'Alcaldia de Terrassa, defensem la candidatura del nostre company i cap de llista, Pere Navarro.
El resultat electoral és clar i inapel.lable.

És la persona que una majoria de terrassencs i terrassenques volen com a alcalde.

L'avalen els resultats positius de la seva gestió a l'alcaldia en els darrers anys, l'extraordinari salt endavant que ha fet Terrassa, que hem fet entre tots i totes.

L'avala també el seu compromís amb la ciutat i amb la gent, la seva manera de fer política, propera, a l'abast de tothom, l'austeritat, el rigor, la capacitat de diàleg i d'entesa.

Finalment, també l’avala el paper actiu que la nostra ciutat ha tingut cada vegada més a Catalunya, a Espanya i a Europa. Som i serem, cada vegada més, una ciutat de referència, una ciutat líder i sòcia, cooperadora i competitiva.

La persona que ofereix més i més sòlides garanties per ser l'alcalde de tothom en els propers anys és Pere Navarro. El nostre grup li donarà suport en la votació per elegir el nou alcalde de Terrassa en compliment del mandat que ens ha donat la ciutadania.

Finalment, aprofito l'ocasió per agrair el suport que ha expressat el grup municipal d'ICV-EUiA, amb el qual establirem un pacte de govern i de progrés en els propers dies.

Estem convençuts que aquest és el govern que li convé a la nostra ciutat per als quatre anys que venen i també el govern progressista que ha volgut una rotunda majoria de ciutadans i ciutadanes.

Moltes gràcies.

Pla Estratègic de Participació Ciutadana de Terrassa: innovació democràtica i consens social

2011-01-28T16:17:00.005+01:00

Ahir vam aprovar el Pla Estratègic de Participació Ciutadana amb el vot favorable dels tres partits del govern (PSC, ICV,ERC) i l'abstenció de CIU i PP.

Transcric la meva intervenció inicial d'ahir al Ple.

Gràcies Sr. Alcalde,

El Pla Estratègic de Participació Ciutadana que avui presentem al Ple és el fruit de molts mesos de treball. En la seva elaboració hi han participat gairebé 800 persones, desenes d’entitats i associons, tots els consells de districte i tots els grups municipals. El procés ha estat llarg, més llarg potser del que hauríem volgut, però abans que res volíem que en sortís un document molt consensuat, molt discutit, ben treballat, pensat en profunditat. Que la gent s’hi reconegués. Que generés il.lusió i que obrís perspectives de futur per fer un salt endavant en participació ciutadana, en millora de la qualitat de la vida democràtica. Que situi novament Terrassa com una ciutat referent i líder, igual que ho és i ho ha estat en els darrers anys.

Hem utilitzat tots els canals i instruments que teníem al nostre abast. Els tradicionals, sens dubte, que vol dir papers, reunions, jornades, trobades, esborranys, estudis. I també els nous mitjans, la televisió, els blogs, la participació a través d’internet. Hem innovat en els formats i en els processos, hem après a utilitzar noves eines que segur que donaran molt de joc en el futur.

El resultat d’aquest procés arriba avui al Ple amb voluntat de construir també un consens el més ampli possible.

El calendari electoral és possible que no hi ajudi massa. Venim d’unes eleccions al Parlament, fa tot just dos mesos, i anem cap a unes eleccions municipals a quatre mesos vista. I tenim a l’horitzó, a principis de l’any vinent, unes eleccions generals.

Tanmateix, ens hem esforçat per preservar aquest Pla del calendari electoral i per fer política en el sentit més alt de la paraula, sense caure en la temptació de pensar a curt termini o només en funció dels interessos electorals de cada partit.

Veurem després, en les intervencions i en la votació, fins a quin punt cada grup actua en aquest tema amb visió de ciutat o en funció del calendari electoral. Crec i confio que la majoria ho farem pensant en els interessos de la ciutat, de les persones, de les entitats i associacions que volen viure més activament encara la vida pública en totes les seves facetes i participar intensament en la vida municipal.

Avui posem sobre la taula, doncs, un nou model de participació ciutadana que situa Terrassa en la primera línia al nostre país i que neix amb la voluntat no només de servir als terrassencs i terrassenques, que és la nostra primera obligació, sinó també d’esdevenir una aportació de referència a escala de país i de tot l’estat.

Terrassa, com a la gran ciutat que és, cada vegada amb major pes específic i projecció, intervé així en un procés que va més enllà del nivell municipal o local. Certament, a les nostres societats occidentals i democràtiques, hi ha una creixent inquietud per millorar la democràcia, per obrir encara més les institucions i la política a la societat, per atraure els ciutadans i ciutadanes cap a la participació i a la implicació.

Ens situem, doncs, en aquesta línia. Pensant primer en Terrassa, però també en el que ha de ser el municipalisme a la Catalunya, l’Espanya i l’Europa de la primera meitat del segle XXI.

El Pla Estratègic és ambiciós i realitzable. Està pensat amb visió de futur, a deu o quinze anys vista. Parteix de les moltes coses bones que té el model actual i millora tot el que hem cregut que calia actualitzar, corregir, canviar. Incorpora també moltes novetats, que donaran molt joc en els propers anys.

I sobretot, sobretot, obre nous camins per a la participació i els posa en mans de la societat civil, de les entitats, de la ciutadania perquè protagonitzem plegats un canvi històric, un nou salt endavant en la democràcia al nivell més proper i quotidià, el dels ajuntaments.

Els socialistes ens sentim orgullosos d’haver liderat i impulsat una potent onada de participació ciutadana des del primer dia dels ajuntaments democràtics, en els anys de la transició. I d’haver fet tots els canvis que han estat necessaris al llarg del temps per millorar el model. Però ara creiem que no és qüestió de fer retocs, sinó de repensar-lo globalment i de mirar amb il.lusió i ganes cap al futur. Això vol dir innovació, esperit crític, voluntat política d’avançar i compromís autèntic amb la ciutadania, amb la participació i la transparència com a eixos centrals i imprescindibles de la vida democràtica.

El document, amb 125 mesures concretes, el tenen totes les entitats, associacions, consells i grups municipals que han participat en el procés. I hem apostat també per fer-lo arribar resumidament a la ciutadania, una tasca que haurem de reforçar a partir del Ple d’avui. No els detallaré, doncs, tot el seu contingut, sinó que em centraré en els 4 grans àmbits o camins que dibuixem per al futur.

El primer compromís: innovar en formes i processos de participació.

Això vol dir, per exemple, crear un nou espai central i de referència, el Consell de Ciutat, crear el Consell d’Infants, millorar els consells de districte i territorials, crear canals estables perquè els ciutadans i ciutadanes participin a títol individual o crear l’Observatori per a la Innovació Democràtica, un àmbit de reflexió i proposta per obrir nous camins en el futur.

El segon compromís: fomentar l’associacionisme

La nostra societat canvia ràpidament i en profunditat, en tots els àmbits,i les entitats i associacions no són una excepció. Ens comprometem a donar-los suport per evolucionar i millorar, per adaptar-se millor a la societat en la qual ens trobem. La mesura més destacable en aquest sentit és la creació d’una Agència de Suport a entitats i voluntariat, un instrument orientat específicament al seu servei i avançar cap al futur.

El tercer compromís: obrir la participació a nous sectors socials

Hi ha àmbits o col.lectius poc actius en la participació ciutadana, per raons molt diverses. Pensem per exemple en les dones, els joves, les persones amb discapacitats, els nouvinguts, els infants… Volem que hi siguin més presents i trencar qualsevol barrera que ho impedeixi. Per assolir això, hem dissenyat un paquet de 38 accions molt diverses, però amb un fil conductor comú: obrir les portes i convidar a entrar a tothom, sense excepcions. Es a dir, exercir la plena ciutadania amb total igualtat.

El quart compromís i últim és apropar i obrir encara més l’Ajuntament, entès aquí com a administració, a la ciutadania

L’Ajuntament no és altra cosa que un reflex de la ciutadania, aquest Ple és un reflex clar i directe de la ciutadania. Però un ajuntament és també administració, serveis, actuacions, normes… Es un sistema complex, coherent amb una ciutat gran i complexa com la nostra. Però l’hem d’apropar encara més a la gent, a tothom. La transparència, la informació, l’ús intensiu de les noves tecnologies, la facilitat d’accés i de relació, són els nostres objectius. Ja hem avançat notablement en aquesta direcció. I hem estat reconeguts fins i tot entre els ajuntaments més transparents del nostre país i de l’estat. Però volem anar encara més lluny, facilitar el coneixement i l’accés als serveis, fent més accessible la informació sobre pressupostos, projectes, obres, actuacions, utilitzant les noves tecnologies i els mitjans municipals com a eines de divulgació i de participació, o implicant el futur Consell de Ciutat en aquesta tasca de seguiment, implicació i transparència en la gestió municipal.

Aquests són els 4 grans compromisos del document que presentem al Ple.

Innovació. Transparència. Diàleg. Millora. Noves tecnologies. Suport a les entitats. Noves formes de participació. Millora de la democràcia. Aquestes són les paraules clau, les que defineixen l’esperit no només del Pla, sinó de totes els persones, entitats i organitzacions que hem treballat a partir del compromís que va expressar el Govern Municipal en el Pla de Mandat 2007-2011: obrir una nova etapa en la participació ciutadana a Terrassa, observar i escoltar atentament els canvis socials i culturals i preparar aquest Ajuntament perquè estigui a l’avantguarda dels processos de millora democràtica al nostre país en els propers anys, tal com ho ha estat fins ara.

Moltes gràcies.

Festes majors de barri: gaudir i conviure en un temps d’austeritat

2010-06-30T00:56:00.000+02:00

Amb l’arribada del bon temps els carrers i les places de Terrassa s’omplen de vida i d’un munt d’activitats que ofereixen als terrassencs i terrassenques un espai de diversió i oci i, també, la oportunitat de relacionar-se i d’acostar-se a la realitat i a la vida dels diferents barris de la ciutat. S’han celebrat ja nombroses festes majors i n’hi ha moltes de previstes per als propers caps de setmana, totes elles marcades per la il·lusió, la implicació i les ganes amb què les associacions de veïns i veïnes de la ciutat encaren any rere any aquesta oportunitat de reunir i facilitar la coneixença de les persones i les entitats que donen vida al territori.

Aquest any, tots en som conscients, està essent especialment dur per a moltes persones i moltes famílies a causa de la crisi. Les festes als barris ofereixen una alternativa atractiva, econòmica i propera per al temps de lleure. En aquest sentit, és especialment destacable la gran tasca de racionalització i contenció de la despesa que estan fent les associacions de veïns i veïnes de la ciutat per a posar a l’abast de tothom, un munt d’actuacions musicals, de mostres de cultura tradicional, d’exhibicions de balls, de festes infantils, de dinars populars, i de moltíssimes altres coses.

Les entitats de la ciutat, conscients de la difícil situació econòmica que estem vivint, estan demostrant la seva capacitat d’inventiva programant tantes o més activitats que altres anys, però amb un pressupost més ajustat. I, com sempre, a través de la organització de les festes aporten al seu barri i a tota la ciutat un elevat grau de voluntarisme i implicació personal, moltes hores de feina, esforç i d’il.lusió, una voluntat provada de servei a la comunitat.

L’Ajuntament no és aliè, evidentment, a la situació general, i també ha hagut de reestructurar despeses i marcar prioritats a l’hora del repartiment dels diners públics. Com no podia ser d’una altra manera, s’han reforçat els serveis que atenen les necessitats prioritàries dels terrassencs i les terrassenques, i s’han hagut d’ajustar pressupostos en altres matèries, com les infraestructures dels actes festius. Hem comptat amb la total comprensió i col·laboració dels organitzadors de les festes als barris, que estan fent un exercici exemplar per aprofitar més els espais, els escenaris, per gastar menys electricitat, per necessitar menys infraestructura, per arribar a tot arreu gastant el menys possible. I el cert és que els pressupostos ja eren molt ajustats en anys anteriors.

Perquè del que es tractava no era de deixar de fer coses, sinó tot el contrari, d’intentar oferir quantes més alternatives i activitats al carrer millor i de continuar oferint als veïns i veïnes oportunitats de gaudir del barri, de la festa com a espai de relació i de convivència. Felicito les associacions de veïns i veïnes de la ciutat per la tasca que estan duent a terme, i us animo a tots i totes a acostar-vos a les festes, a la del vostre barri i a la d’altres. Cada cap de setmana hi ha festa en un indret o altre de la ciutat, i això és una manera excel·lent de conèixer els diferents barris de Terrassa. Una de les millors maneres, també, de fer ciutat.

El Ple de gener aprova la constitució del nou Consell Municipal de Joves de Terrassa

2010-01-29T16:53:00.003+01:00

Està clar, i tots i totes ho compartim, que els joves es mereixen, més que ningú, que enfoquem d’una nova manera la seva participació en la vida pública. No perquè no s’ho mereixin la resta de sectors o col.lectius, sinó perquè són les generacions de la innovació, de la recerca de noves respostes als reptes i inquietuds de la societat, les generacions de les noves tecnologies i d’una clara voluntat de canvi i de mirar cap endavant. I precisament, el nou reglament que ahir vam aprovar al Ple, amb el recolzament de totes les forces polítiques excepte una, neix d’aquest esperit jove, innovador, plural i democràtic.

El reglament aporta novetats com la presidència rotatòria encomanada a una entitat no política, la realització de l’ordre del dia entre totes les entitats, un model de participació activa i corresponsable, més flexibilitat en les formes, més transparència, més diàleg,i sobretot, més protagonisme de les entitats… L’Ajuntament, sense abdicar de les seves responsabilitats, posa en mans de les entitats una sèrie de mecanismes que els donen molt més marge de maniobra respecte al propi ajuntament, fins al punt que deixem la porta oberta a que algun dia aquest consell sigui totalment autònom i pugui tenir personalitat jurídica pròpia.

Penso que la política, en aquests temps que vivim, demana això. Innovació, voluntat de canviar les formes i el fons, obertura als ciutadans i ciutadanes, exploració de noves fórmules de democràcia participativa per governar amb els ciutadans i per als ciutadans. És evident que no tenim una vareta màgica per combatre la desafecció política que ara està en boca de tothom, però tampoc no ens hi resignem: i el nou Consell és una resposta a l’evident necessitat d’apropar les institucions a la ciutadania, a la necessitat de construir noves formes de relació política i cívica, i de compartir més intensament les decisions, els projectes i les estratègies de futur.

Terrassa ha estat i és una ciutat referent pel seu model de participació ciutadana, que estem revisant i millorant per adaptar-lo a una societat que canvia profundament i que entenem que busca nous horitzons per expressar-se.

Ahir vam fer un pas més cap a un govern de tothom i per a tothom, i el vam fer amb una clara i lleial voluntat de compartir-lo amb totes les forces polítiques democràtiques, amb diferents ideologies i sensibilitats, fins trobar un terreny comú: el de la millora i ampliació de la democràcia.

Hem fet el reglament a base d’escoltar molt. Hem parlat i discutit molt, però crec que la virtut fonamental del procés ha estat escoltar, prendre nota de les inquietuds, dels desitjos i de les necessitats de tothom. I dialogar amb una actitud oberta i flexible per apropar posicions. Crec que el resultat està a l’alçada del que ha de ser una institució democràtica tan propera als ciutadans com és un ajuntament. Perquè no hi ha una línia divisòria entre ciutat i Ajuntament, entre ciutadania i Ajuntament: som una mateixa cosa, amb diferents formes i amb diferents papers segons el moment.

Els ciutadans i ciutadanes, però, han de notar més que mai que estan a dintre de l’Ajuntament, que són la raó de ser de la política i de la gestió municipal. Això és el que es proposa aquest Consellt: fer, amb els joves, una ciutat més propera i oberta a les seves inquietuds i necessitats, construir un model democràtic més obert, transparent, flexible i participatiu. I fer entre tots i totes una ciutat millor per a tothom.

Un reglament és un document administratiu que per força té una forma feixuga. Perquè és evident que la democràcia necessita rituals, normes, reglaments, posar per escrit allò que ens ha de guiar en la tasca de cada dia. Però l’esperit d’aquest reglament penso que és lleuger i innovador, neix de la voluntat de compartir i d’obrir espais de diàleg i de participació. Veurem les seves virtuts quan posem en marxa el nou Consell Municipal de Joves, que estic segur que serà un referent per a altres consells i per a altres ciutats.

Que els joves no paguin la crisi

2009-10-27T16:23:00.000+01:00

Un dels perills que ens planteja la crisi és que l’acabin pagant els més febles. I pel que fa al món laboral, possiblement un dels col.lectius que en pot sortir més afectat són els joves. Tant els que treballen -sovint en condicions precàries o inestables- com els que busquen feina i no en troben. Les polítiques neoliberals, basades en deixar fer al mercat i per tant en imposar la llei del més fort, són el gran perill a la vista per a tota una generació de joves. Una generació excel.lentment educada, tot i que amb aspectes a millorar, que pertany ja al món de les noves tecnologies, que arriba carregada d’idees innovadores, però que pot trobar-se bloquejada i condemnada a la frustració. No només perquè s’enfronta a un entorn laboral molt difícil i amb altes taxes d’atur, sinó també perquè viu la complexitat que representa l’emancipació: la formació permanent, l’autosuficiència econòmica, l’accés a la cultura i l’oci, l’habitatge, la salut…

Des de l’esquerra no podem veure amb resignació o indiferència la situació dels joves, i molt menys abandonar-los a la seva sort: ens plantegem donar-los un suport el més integral possible perquè puguin desenvolupar-se i tenir autèntiques oportunitats de progrés personal, perquè gaudeixin de qualitat de vida i benestar… I això es concreta en polítiques integrals de joventut. En el cas del nostre Ajuntament, incorporant també innovacions importants: l’Oficina d’Emancipació Juvenil que posarem en marxa properament, i que inclou el servei d’assessorament i hipoteca jove, les accions d’informació i assessorament per accedir al món laboral, per conèixer les ofertes a nivell d’educació,… Compromisos polítics en algun cas fruit del Pla de Mandat i en altres com a mesures de contrapès a la crisi, que portem a la pràctica amb un esperit progressista i humanista, dintre de les coordenades del model de societat del benestar que tan bons resultats han donat als països europeus més avançats.

En aquest àmbit, destaquen forçosament algunes mesures orientades a l’ocupació dels joves, que és la clau de tot plegat. Un ampli ventall de plans d’ocupació temporal, d’escoles-taller, de plans de formació d’oficis PTT, o el propi impacte laboral de les inversions públiques (municipals, autonòmiques, Pla Zapatero,…), donen sortida, en la mesura de les possibilitats de les administracions públiques, a algunes de les necessitats dels joves a escala local. Tanmateix, cal contemplar el tema a escala nacional també, com fa el Pacte per l’Ocupació Juvenil signat pel Govern de la Generalitat, les patronals i els agents socials i econòmics. Uns 200 milions d’euros permetran desenvolupar 65 programes directament orientats a joves de 16 a 29 anys. Accions com fomentar l’esperit emprenedor i empresarial, vetllar pel compliment de la legislació laboral, reduir la precarietat i temporalitat o orientar els joves amb risc d’exclusió social són algunes de les principals línies d’actuació.

Aquest Pacte per l’Ocupació reforça les actuacions que portem a terme des de l’Ajuntament de Terrassa, i ens permet multiplicar els recursos disponibles per a un sector de la població que és capital per al nostre futur: els i les joves, l’autèntic capital de futur de la nostra ciutat. El Govern Municipal està compromès a ajudar els joves no només a sortir de la crisi, sinó sobretot a construir un entorn social i econòmic que afavoreixi la seva emancipació, la seva integració en el món laboral i la seva incorporació a la societat com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.

Terrassa Digital

2009-02-05T23:49:00.004+01:00

Us convido a visitar el nou portal de notícies de la ciutat de Terrassa que vam presentar ahir, a través de l'adreça http://www.terrassadigital.cat/ .

La nova web neix fruit de la voluntat d’aprofitar les sinergies i recursos dels diferents mitjans de comunicació municipals i oferir una informació de més qualitat a tots els ciutadans/es. Per això incorpora les notícies i programes en format de vídeo elaborades per Canal Terrassa TV i la 95.2 Ràdio. El nou portal substitueix el diari digital e-newsterrassa i engloba les webs de la televisió, la ràdio i el Cinema Catalunya.

La posada en marxa del nou portal respon a l’objectiu d’adaptar-se als nous formats digitals i oferir més recursos multimèdia en la difusió de les notícies de Terrassa, per tal de donar una informació més dinàmica i actualitzada. Per aquest motiu, el nou lloc web incorpora arxius de vídeo de notícies que s’aniran actualitzant en diferents edicions al llarg del dia, així com també una selecció dels programes més destacats de Canal Terrassa TV i de la Ràdio Municipal. D’aquesta manera, s’aprofiten les sinergies i els recursos dels diferents mitjans de comunicació municipals. Aquest canvi implica la desaparició del diari digital www.enewsterrassa.com, que es va crear el maig del 2005.

El nou portal inclourà un enllaç directe a les webs de la televisió, de la ràdio i del Cinema Catalunya, per permetre un accés molt més àgil a les programacions i a la cartellera, i amb més arxius d’imatge i àudio que les fan més atractives i accessibles a tots els públics. A més, les seccions de televisió i ràdio també ofereixen als espectadors i oeints la possibilitat d’opinar sobre els diferents espais.

http://www.terrassadigital.cat/ està preparat per a l'accés de persones amb discapacitats físiques i compleix els estàndars d'accessibilitat AA establerts per la WAI (Web Accessibility Initiative).

Gaza al Ple

2009-02-03T17:47:00.002+01:00

Dijous passat vam celebrar el primer Ple ordinari de l'any. Inevitablement, un dels temes que vam tractar va ser el conflicte de Gaza. La Plataforma "Aturem la massacre a Gaza" va intervenir en l'apartat de participació ciutadana del Ple. Em va tocar donar una resposta en nom de tots els partits polítics del Consistori... Consensuar la proposta entre tots els partits polítics no va ser fàcil, cadascú té les seves pròpies sensibilitats envers el conflicte. Tanmateix, penso que la meva resposta, que expressava els acords presos, intentava resumir l'esperit de consens que vam anar construint al llarg del darrers dies. Us transcric la resposta:

Gràcies Sr. Alcalde. Gràcies Sra. Cristina Mas per la seva intervenció. Els acords de la Junta de Portaveus que s’han llegit anteriorment, en la línia de demanar el cessament immediat de les hostilitats, el compliment de la resolució 1860 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, la protecció de la població civil i la satisfacció dels seus drets, l’inici del diàleg polític entre les parts i les iniciatives d’ajuda humanitària, han estat aprovats amb el consens dels 5 grups polítics municipals. I s’inspiren en els aprovats al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació, amb 55 vots favorables i una abstenció..

És a dir, responen a un ampli ventall polític, social i de sensibilitats que representa a una àmplia majoria de la població terrassenca. Tanmateix, és evident que hi ha altres sensibilitats i punts de vista, com els que representa la Plataforma “Aturem la massacre a Gaza”, amb una vintena d’entitats que la formen. Aquest Saló de Plens, si m’ho permeten, és un espai de diàleg, de democràcia, de llibertat i de respecte. Aquí hi caben totes les veus, totes les opinions, i és per això que hem pogut escoltar la postura de la Plataforma i contrastar-la amb el que cadascú de nosaltres pensem i sentim.

I dic això de “pensem i sentim” perquè són dues coses diferents. I el sol fet de diferenciar-les ens permet trobar marges per al consens i per a una certa unitat d’acció, tot i les ideologies diverses de les quals estem intentant obtenir un mínim comú denominador. Es a dir, el que “pensem”, el més racionalment possible, una mica desllindat del que “sentim” davant les imatges i les notícies de la tragédia d’Orient Mitjà i de Gaza.

Totes i tots els que subscribim el document consensuat som persones de pau. Com els membres de la Plataforma. No estem per la guerra, tot i que la humanitat porta en el seu codi genètic la violència i no és fàcil dominar-la i encara menys erradicar-la. No ens deixen indiferents les morts d’innocents, les de la població civil sigui del bàndol que sigui, les dels més febles, com els nens i nenes. Creiem que fins i tot en una situació dramàtica com és una guerra, hi poden haver unes mínimes normes ètiques, no perquè hi hagi guerres més civilitzades, sinó potser, una mica resignadament, perquè siguin menys salvatges, menys inhumanes. I creiem també que cal ajudar sempre a la població civil, als que pateixen gana o set, dolor, malalties, fred, la manca d’unes coses molt bàsiques que garanteixen la supervivència humana i un mínim de dignitat. I això és el que hem fet. Fer arribar la nostra ajuda humanitària a la població palestina de Gaza, mitjançant els convenis per ajut d’emergència que signem cada any des de l’Ajuntament, en aquest cas amb Creu Roja i Farmamundi.

Aquest és l’escenari del consens que intentem establir, inspirat per la raó. El que “sentim” és una altra cosa, molt més diversa, molt personal i vàlida en tots els casos. Però els sentiments no ajuden a construir la pau ni el consens: en casos com el Gaza, són massa vius, massa intensos, massa oposats. I nosaltres el que volem és ajudar a aturar la violència, ajudar les víctimes sense preguntar qui té o no té raó, ajudar a reconstruir, ajudar a que els enemics d’avui puguin arribar a fer la pau un dia no molt llunyà.

Terrassa és una ciutat de pau, una ciutat de llarga i sòlida tradició solidària. A nosaltres, els terrassencs i les terrassenques, el món no el percebem com una cosa llunyana, que no va amb nosaltres: hi volem jugar un paper, a la nostra escala, però també sense complexos. Ho fem en el camp de la solidaritat, però també en l’economia, en l’esport, en la cultura, en tants i tants àmbits. I en el de la pau. Volem que Terrassa sigui associada a aquesta voluntat de pau i de diàleg, d’entesa, de solidaritat amb els més febles, amb els que més pateixen.

L’acord que hem proposat a aquest Ple, tenint en compte els diferents ecos que el conflicte de Gaza ha tingut a Terrassa les darreres setmanes, creiem que recull el pensament majoritari de la ciutat, i que permet avançar pel camí del consens. Hem destacat expressament el que ens uneix i no el que ens separa. Després cadascú, com correspòn a una societat lliure i plural, hi podrà afegir legítimament els matisos que cregui convenients, però confiem que també sense sentir-se incòmode en el consens ciutadà que hem intentat construir.

Moltes gràcies.

Recepció a ritme de capoeira

2009-01-31T17:38:00.008+01:00

El Saló de Plens de l'Ajuntament es va omplir dimecres al matí de capoeira. El motiu va ser la recepció oficial que vam oferir a un grup de 14 educadors i educadores del Brasil que passen unes setmanes a Terrassa acollits per l'ONG Ciranda. Aquests joves participen en un intercanvi d'experiències que els està portant a visitar diferents esplais de la ciutat. Després del petit acte institucional, es va anar improvisant una roda de capoeira, a ritme de samba. Quina imatge tan poc habitual! L'espai més formal de la política es convertia per uns moments en un escenari improvisat de música i balls brasilers... Més d'un curiós i més d'una curiosa van treure el nas per presenciar in situ aquella original estampa.

Aquí van les fotos. Primer, els parlaments. Després, la juerga.

Aprofito per convidar-vos a visitar la pàgina web de Ciranda i conèixer els interessants projectes que desenvolupen a Brasil. Admiro aquesta ONG. Gent jove, capacitada, amb valors progressistes i que no entenen la cooperació internacional com a assistencialisme o caritat, sinó com a corresponsabilitat i enriquiment mutu.

Tercer paquet d'actuacions del Plan ZP

2009-01-12T19:24:00.003+01:00

A la Junta de Govern de divendres vam aprovar un tercer paquet de projectes d'obres per presentar al Fons Estatal d'Inversió Local amb l'objectiu d'afavorir la creació d'ocupació. En aquesta ocasió, s'ha donat el vist-i-plau a 23 projectes d'obres de millora i de nova construcció, que sumen una inversió total de 3.319.643€ i l'objectiu és que serveixin per ocupar 170 persones. Tots ells compleixen les condicions fixades pel Govern Central, per la qual cosa es tracta de projectes de nova planificació i d'execució immediata, que no estaven previstos en el pressupost del 2009.

En finalitzar la reunió, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha afirmat que "mai a Terrassa s'havia aprovat un paquet d'inversions de manera tant intensiva". A la ciutat, s'han realitzat grans inversions en les darreres dècades, però aquesta és la primera vegada que es desenvoluparan tants projectes en un període de temps tant curt i amb una tramitació tant ràpida. Així mateix, Pere Navarro ha destacat que l'Ajuntament de Terrassa ha procurat que la distribució de les obres de millora d'equipaments i dels espais urbans i les accions de seguretat viària es realitzi "amb sentit comú i amb homogeneïtat territorial".

Fins el moment, l'Ajuntament de Terrassa ha aprovat 50 projectes per al Fons Estatal d'Inversió Local, amb una inversió de 31.635.238€ i la previsió de creació de 809 llocs de treball. L'alcalde de Terrassa ha avançat que en la propera Junta de Govern del 16 de gener es donarà la llum verda a d'altres projectes, com ara el nou Casal de Can Tusell, la reforma del Casal del Segle XX o les obres de millora de diverses escoles públiques, entre d'altres. D'acord al nombre d'habitants, a Terrassa li correspon una dotació màxima de 35.775.700€ del Fons d'Inversió Local.

Les actuacions del tercer paquet aprovades per Junta de Govern són:

1- Projecte d’adequació de la gespa del camp de futbol Estadi Olímpic

El projecte preveu la substitució de la gespa natural del camp de futbol de l'Estadi Olímpic per gespa artificial, amb l'objectiu de millorar les condicions de joc i d'ús de la instal·lació municipal. Es faran excavacions per a la retirada de la gespa actual, es condicionarà el paviment asfàltic existent i s'instal·larà la gespa artificial de darrera generació i homologada per a les competicions esportives. El projecte també inclou la dotació de material esportiu.

Pressupost: 599.797,11€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans d'abril i finalització a l'agost del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 16

Del 2 al 6- Projecte de manteniment i reducció de la densitat arbrat i estassada sotabosc franja perimetral baixa combustibilitat a sis urbanitzacions

L’obra projectada consisteix en el treballs de reducció de l’arbrat i l’estassada del sotabosc dels terrenys forestals que envolten aquestes sis urbanitzacions, en una amplada de 25 metres. L'objectiu és el manteniment de les franges de protecció per tal de reduir el risc de propagació de l’incendi forestal a l’interior de la urbanització i el risc de propagació d’un incendi urbà cap a l’exterior de la urbanització. També es pretén facilitar l’accés dels equips d’extinció a tot el perímetre de la urbanització.

- Urbanització Pinetons - El Guitard:

Pressupost: 40.350,75€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 12 setmanes
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juny del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 3

- Urbanització Les Martines:

Pressupost: 94.229,88€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 24 setmanes.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a finals d'agost del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 4

- Urbanització Font de l'Espardenyera:

Pressupost: 10.649,57€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 setmanes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 1

- Urbanització El Molinot:

Pressupost: 13.801,25€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 setmanes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 2

- Urbanització Can Gonteres:

Pressupost: 23.156,12€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 setmanes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar:3

7- Projecte d'adequació de les zones verdes del barri de Can Petit.

Aquest projecte preveu la creació d’una zona verda al barri de Can Petit, amb plantació d’arbres, plantació de gespa i arbustos, sauló i col·locació de bancs i jocs infantils. També s'instal·larà una xarxa de drenatge i de reg per degoteig amb programador i es dotarà l'espai d'enllumenat públic. Aquesta nova zona verda estarà situada a la cruïlla del carrer de la Castellassa i la carretera de Castellar.

Pressupost: 231.624,86€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 5

8- Projecte Masia Ca n'Anglada.

L'objectiu és la reforma general, la consolidació i adequació del conjunt de la Masia de Ca n'Anglada i dels seus espais interiors, per tal de garantir la seva conservació i fer possible que sigui utilitzada com a equipament públic. Per aquest motiu, es posarà al dia l'edifici funcional i normativament, procurant habilitar els espais el més diàfans possibles per tal que pugui acollir un ampli ventall d'activitats.

Per connectar les diferents plantes de l'edifici, està previst construir un nucli de comunicacions vertical annex a la Masia a la façana nord. En aquest cos annex, es construirà una escala i un ascensor adaptat per fer accessible la Masia. El projecte també inclou l'enderroc dels edificis que hi ha actualment annexats al volum principal, al costat sud-oest, ja que són posteriors a la construcció de la Masia i no estan protegits pel catàleg del patrimoni històric. Amb aquest enderroc, el pati d'accés que dóna al carrer Mare de Déu del Mar quedarà unit al pati de l'ermita i a la façana més significativa de la Masia, amb la qual cosa serà visible en la seva totalitat des de l'exterior.

Pressupost: 888.818,27€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 8 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans d'abril i finalització al desembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 26

Del 9 al 16- Projectes de millora de 8 camins escolars a diversos punts de la ciutat.

La Junta de Govern ha aprovat avui 8 projectes diferents per millorar l'itinerari escolar a 10 centres d'ensenyament de la ciutat. L'objectiu és crear un espai protegit als accessos de l'escola i millorar la seguretat en el recorregut. En la pròxima junta de Govern Local, s'aprovaran d'altres projectes, ja que la voluntat municipal és que el Fons d'Inversió Local serveixi per completar totes les actuacions previstes per fer les escoles més accessibles i segures. Entre els anys 2003 i 2008, l'Ajuntament de Terrassa ja havia realitzat actuacions entorn a 19 centres d'ensenyament. Per més endavant, quedarà pendent millorar els itineraris escolars a d'altres 11 centres d'ensenyament, però aquests projectes estan pendents de les obres d'urbanització que s'han d'emprendre en aquests punts de la ciutat.

- Camí escolar del CEIP Enxaneta i l'Escola Bressol Coloraines:

L’actuació inclou l’ampliació de les voreres recollint els carrils d’aparcament en línia per reduir la longitud dels passos de vianants. També es preveu la instal·lació d’un semàfor per a vianants. Es construirà un atri d'accés a l'escola amb ampliació de vorera i instal·lació de barana, es crearà una zona d'aparcament de reserva escolar, es col·locarà suports per a bicicletes i s'adequarà la senyalització vertical i horitzontal existent.

Pressupost: 89.941,09€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 6

- Camí escolar del CEIP Font de l'Alba:

L'actuació inclou la instal·lació de passos de vianants elevats als 2 accessos de l'escola per tal de reduir la velocitat dels vehicles. També l'adequació de la senyalització vertical i horitzontal existent.

Pressupost: 24.762,36€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 1 mes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 5

- Camí escolar del CEIP Isaac Peral:

El contingut de l’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres dels 4 xamfrans, la formació d’un pas de vianants elevat, l’adequació de la xarxa de drenatge, la formació d’un atri a l’accés de l’escola, la col·locació de noves baranes i de suports per a bicicletes, el reasfaltat de la cruïlla i la creació d’una zona d’aparcament de reserva escolar.

Pressupost: 67.074,62€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 1 mes.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 8

- Camí escolar del CEIP Joaquima Vedruna i Escoles Pies:

El contingut de l’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres, la instal·lació d’un pas de vianants elevat i de passos de vianants nous. També es posaran baranes davant dels accessos de les escoles i barres d’aparcament per a bicicletes. El projecte inclou l’adequació de la senyalització vertical i horitzontal existent.

Pressupost: 54.848,37€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 10

- Camí escolar del CEIP Pere Viver:

L’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres i formació d’orelles a la intersecció dels carrers d'Arenys de Mar i Vilafranca del Penedès, l’adequació de la senyalització vertical existent i el repintat dels passos de vianants adjacents a l’escola.

Pressupost: 49.079,13€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 9

- Camí escolar del CEIP Mare de Déu del Carme:

L’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres, la creació d'un atri a l’accés de l’escola amb ampliació de vorera i instal·lació de barana i la col·locació de suports per a bicicletes. També es crearà una zona d’aparcament de reserva escolar, s'adequarà la senyalització vertical existent i es repintaran els passos de vianants adjacents a l’escola.

Pressupost: 56.311,76€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 9

- Camí escolar del CEIP La Roda:

L’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres, la construcció d’un pas de vianants elevat i la construcció d’un atri a l’accés a l’escola amb ampliació de vorera i instal·ació de barana. També es col.locaran suports per a bicicletes i es crearà una zona d’aparcament de reserva escolar, a més l’adequar la senyalització vertical existent i repintar els passos de vianants adjacents a l’escola.

Pressupost: 40.998,89€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 9

- Camí escolar del CEIP Ramon i Cajal. Fases I i II.

L’obra projectada consisteix en l’ampliació de les voreres i formació d’orelles a la intersecció dels carrers de Ramon i Cajal i Marinel·lo Bosch. També es crearà un atri als accessos de l’escola amb ampliació de vorera i instal·lació de barana. Es col·locaran suports per a bicicletes, es crearà una zona d’aparcament de reserva escolar i d'adequació la senyalització vertical i horitzontal existent.

Pressupost: 78.757,74€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 11

17-Projecte executiu per l'arranjament del Camí dels Plans de Can Bonvilar

El projecte preveu l’arranjament d’un tram del camí dels Plans de Can Bonvilar i dels seus entorns, que és de titularitat municipal i està considerat com a camí rural (Clau V6) i com a camí protegit (V7). El tram a arranjar és de 330 metres de longitud està comprès entre l’entrada de l’escola El Pi i el pont sobre el torrent de la Betzuca. A gran part d'aquest recorregut, es projecta construir un espai per vianants i bicicletes (carril vianants-bicicletes) que vol donar continuïtat al camí vell de Terrassa a Castellar del Vallès.

Les obres que es projecten consistiran bàsicament en les següents actuacions:

- Construcció d’un carril bici-vianants segretat de la calçada central. El carril per bicicletes i vianants, delimitat per dues vorades, tindrà una amplada de 1,5 m i serà de tot-ú. El carril per vianants i bicicletes creua la calçada central a través d’un pas de vianants elevat que també servirà com element reductor de la velocitat.

- Millora de la gestió de l’aigua de pluja a través de la realització d’una cuneta d’uns 80 cm d’amplada.

- Habilitació d’una zona d’aparcament en l’actual zona arbrada. Aquesta àrea tindrà una superfície d’uns 450 m2 i serà de tot-ú.

- Col·locació de senyalització vertical de limitació de velocitat a 30 Km/h i de limitació de tonatge a 3,5 Tn. Al llarg del tram de camí es col·locaran tres reductors de velocitats formats amb el mateix aglomerat i degudament senyalitzats.

Pressupost: 56.914,16€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 1 mes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 3

18-Projecte d'adequació del pont existent al Camí dels Plans de Can Bonvilar al seu encreuament amb el Torrent de la Betzuca TM Terrassa.

Adequació del pont existent al Camí dels Plans de Can Bonvilar al seu encreuament amb el Torrent de la Betzuca TM Terrassa, amb l’objectiu de definir l’estructura de contenció de terres laterals que permeti l'execució del camí previst a la cota adequada. Degut a l'alçada que assoleix el pont des de la llera del torrent, es col·locaran baranes de protecció amb dos costats d’aquest per millorar la seguretat vial.

Pressupost: 112.637,89€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 10

19- Projecte reforma edifici municipal - Casa Baumann.

L’obra projectada consisteix en la reforma de la planta baixa, planta primera i planta segona per adaptar la distribució existent a les noves necessitats del servei. Per altre banda, es faran els treballs necessaris de restauració de la façana, coberta i revestiment i acabats interiors

Pressupost: 552.591,96€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans d'abril i finalització al setembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 19

20- Memòria valorada dels treballs silvícoles a les finques de propietat i gestió municipal de Centre Verge de Fàtima, Mossèn Homs i Can Casanoves.

L’actuació inclou els treballs silvícoles a tres finques de propietat i gestió municipal per a la millora mediambiental i la prevenció d'incendis forestals. S'eliminaran tots els peus de la massa que estiguin morts o moribunds, malalts i defectuosos o bé d’una espècie no convenient, particularment quan perjudiquen el desenvolupament del repoblat jove de l’espècie principal o de les espècies a afavorir. També es tallaran les branques de grans diàmetres, ja que el seu creixement no es tradueix en fusta de qualitat, control de plagues o malalties. I s'arranjaran els camins malmesos a causa de l’actuació i l’eliminació dels residus forestals i no forestals.

Les finques municipals on s'actuarà seran:

- Verge de Fàtima, amb una superfície total, superfície forestal i arbrada de 3,07 ha;
- Mossèn Homs, amb una superfície forestal de 24,12 ha i una superfície arbrada de 16,61 ha.
- Can Casanoves, amb una superfície forestal de 14,24 ha i una superfície arbrada de 8,44 ha.

Pressupost: 43.552,20€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 3

21 - Projecte d'ampliació de la instal·lació de generació d'energia fotovoltaica del Centre d'Interpretació Ambiental de Can Bonvilar.

Ampliació de la instal·lació fotovoltaica del Centre d’Interpretació Ambiental de Can Bonvilar per al consum propi d'aquest equipament municipal situat als entorns de la ciutat. Es dotarà la instal·lació existent de més bateries per disposar de més autonomia, passant a disposar de 4 bateries de 200 Ah a 24 volts per un total de 800 Ah. També instal·larà un carregador de bateria de 90 Ah a 24 volts. En afegir dues plaques fotovoltaiques a les dues ja instal·lades prèviament, la potència total instal·lada serà de 620 wp a 24 volts. L’estructura de suport de les plaques es modificarà i reforçarà per tal de col·locar les dues noves plaques fotovoltaiques. Concretament, es col·locaran dos suports laterals metàl·lics adossats a l’estructura existent i reforçats amb tres tensors disposats en forma repartida dins una circumferència de 360º.

Pressupost: 17.306,59€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 1 mes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 1

22-Projecte d'ampliació de la instal·lació de generació d'energia fotovoltaica dels Horts de Can Casanovas.

L'objectiu és la construcció d'una instal·lació solar fotovoltaica aïllada per a l'enllumenat dels trasters dels llauradors dels Horts de Can Casanovas. També servirà per a l'enllumenat d'emergència i per a diferents endolls. La instal·lació estarà formada per 8 alineacions de 4 pantalles fluorescents de 2x18w per un total de 1152w i 4 enceses manuals independents.

Pressupost: 19.156,19€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 1 mes.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'abril del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 2

23-Projecte bàsic i d'execució de la coberta del pati interior dret del Mercat de la Independència.

Degut a les noves necessitats del Mercat de la Independència, es preveu cobrir l’espai del pati interior dret, on actualment hi ha dues parades externes. En aquest nou espai, s'habilitarà un espai de magatzem, un lavabo adaptat i un accés a les cobertes. Els treballs consisteixen en realitzar una coberta idèntica a l’existent en el pati esquerra a base d’una estructura metàl·lica i un planxa sandwich. La superfície útil on s'intervindrà serà de 63,62m2, dels quals 22,71m2 corresponen a les dues parades existents. El distribuidor tindrà 31,99m2, el magatzem 5,05m2 i el lavaro 3,87m2 i serà adaptat per a minusvàlids.

Pressupost: 153.282,13€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 3 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al juny del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 5

Plan ZP, segona part

2009-01-07T12:20:00.002+01:00

A la reunió extraordinària de la Junta de Govern Local que vam fer divendres passat vam aprovar un segon paquet de projectes pel Plan ZP. 22 projectes que es presentaran al Fons Estatal d'Inversió Local amb l'objectiu d'afavorir la creació d'ocupació. Aquests projectes sumen una inversió total de 16.176.856€ i la previsió és que serveixin per ocupar 367 persones. Tots ells compleixin les condicions fixades pel Govern Central, per la qual cosa es tracta de projectes de nova planificació i d'execució immediata, que no estaven previstos en el pressupost del 2009.

En finalitzar la reunió, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va afirmar que totes les àrees municipals estan treballant de "manera intensa" i "modèlica" per elaborar i presentar les diferents iniciatives. Així mateix, Pere Navarro va informar que els cinc primers projectes que va presentar l'Ajuntament de Terrassa el desembre passat ja han estat aprovats pel Govern. Aquestes obres ja estan a exposició pública i es redactarà el plec de clàusules per poder licitar els projectes i iniciar les obres segons el calendari previst.

Fins el moment, l'Ajuntament de Terrassa hem aprovat 27 projectes per al Fons Estatal d'Inversió Local, amb una inversió de 28.315.596€ i la previsió de creació de 639 llocs de treball. En les properes juntes de govern d'aquest mes de gener es donarà la llum verda a d'altres obres públiques, com ara el nou Casal de Can Tusell, la reforma del Casal del Segle XX o la creació d'accessos escolars segurs, entre d'altres. La previsió és crear entre 700 i 1.000 llocs de treball directes, però la contractació laboral pot ser molt superior, ja que les obres públiques comportaran més ocupació indirecta. D'acord al nombre d'habitants, a Terrassa li correspon una dotació màxima de 35.775.700€ del Fons d'Inversió Local.

Les actuacions que vam aprovar divendres a la Junta de Govern són:

1- Projecte d’adequació del Torrent de Vallparadís entre el carrer Torras i Bages i la carretera de Rubí.

Contempla la construcció d'un col·lector al torrent de Valparadís, en els terrenys que queden delimitats pels carrers: al nord pel col·lector ja construït del Parc de Vallparadís; a l’est limita successivament el carrer Morella i amb edificis amb accés des dels carrers Badalona i Montblanc; al sud i a l’oest, amb edificis i parcel·les amb accés des de la carretera de Rubí i amb la pròpia carretera.

El col·lector d’aigües pluvials tindrà tres seccions diferents 4,5x2,5m - 5,5x2,5m i 5,5x2,75m. Hi haurà dos col·lectors d’aigües de tipus unitari, un a cada costat del calaix d’aigües pluvials, donat que hi ha punts de la xarxa urbana de Terrassa als dos costats del Torrent. Aquest col·lectors laterals serà a trams de polietilè i a trams de formigó amb marcs de 2x2m.

Pressupost: 4.935.682,76€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 9 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al desembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 86

2- Construcció d’una passarel·la entre els barris Segle XX i Can Palet.

Construcció d’una passarel·la peatonal sobre el torrent de Vallparadís per a crear un punt de connexió entre els barris del Segle XX i Can Palet. Concretament, la passarel·la enllaçarà la carretera de Rubí (entre les cruïlles amb els carrers Baldrich i Mestre Trias) i el carrer Morella, a l’alçada de la cruïlla amb el carrer de la Selva. L'estructura estarà formada per un tauler de formigó que recolzarà sobre dues piles intermitges i sobre dos estreps laterals fonamentats sobre pilots. Es construiran uns murs de contenció a continuació dels estreps de la passarel·la, amb la finalitat de crear un espai d’arribada a cadascun dels seus extrems amb els carrers adjacents.

La passarel·la tindrà una longitud de 107,15m, que es repartirà en tres trams (d’oest a est) de 32m + 37m + 38.15m. L'alçada màxima sota la llosa del pont serà de 8.80m, seguint amb un pendent del 4.07% entre estreps. La barana realitzarà les funcions de contenció de persones i integrarà la il·luminació.

Pressupost: 1.399.062,61€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 8 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització al novembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 25

3- Projecte d’actuacions al Parc de Sant Jordi.

L'objectiu del projecte és definir un conjunt d'actuacions de caràcter divers repartides en el parc que permetin regenerar i reordenar la seva configuració actual. Entre les millores previstes, destaca la pavimentació de l'àmbit del recorregut central del parc, la remodelació de la zona de jocs infantils i la nova construcció d'una pèrgola per incorporar un nou àmbit d'ombra i d'una tanca metàl·lica en el front que dona al carrer Nicolau Talló i la Plaça Josep Freixa i Argemí.

Pressupost: 585.692,87€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 8 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al novembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 17

4- Projecte executiu de 5 instal·lacions semafòriques a la ciutat de Terrassa.

El projecte contempla les obres necessàries per instal·lar nous semàfors a 4 cruïlles i fer reformes a una cruïlla semaforitzada existent a Jacint Elies-av. Vallès, ampliant la semaforització. Inclou el subministrament, instal·lació i posta en servei dels elements semafòrics, els seus suports, les seves connexions, el seu comandament, la seva connexió i alimentació elèctrica, així com la seva necessària obra civil i la corresponent modificació de la senyalització vertical i horitzontal viària

Les noves cruïlles a semaforitzar són: Av. Vallès – variant N-150; Castellassa – Font de les Canyes; Av. Jacquard – C. Colon – Ctra. Castellar; i Ronda Ponent - Av. Abat Marcet.

Pressupost: 441.105,33€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 3 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juny del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 14

5- Projecte de canvi de làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi.

L'obra consisteix en la substitució de l'equip i la làmpada de 5.090 punts de llum de la ciutat per poder passar de làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades de Vapor de Sodi. Amb aquesta mesura, s'aconsegueix un major rendiment lumínic i un estalvi energètic, donat que el vapor de sodi consumeix menys energia que el vapor de mercuri i dona un rendiment lumínic més gran. Aquestes làmpades es canviaran punts de la ciutat, concretament als barris del Centre, Egara, Segle XX, Ca n’Anglada, i Xúquer.

Pressupost: 715.151,08€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 8 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al novembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 29

6- Projecte d’adequació de llumeneres contaminants

Substitució de totes aquelles llumeneres que actualment hi ha a la ciutat i que emeten més de 15% del flux a l'hemisferi superior per d'altres llumeneres no contaminants. L'objectiu és reduir la contaminació lumínica i fomentar l’estalvi energètic. Es canviaran 1.660 llumeneres per al tipus de làmpada de Vapor de Sodi i Halogenurs Ceràmics.

Pressupost: 812.498,05€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 8 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al novembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 12

7-11- Instal·lació de gespa artificial a cinc camps municipals de futbol.

L'objectiu és instal·lar la gespa artificial a cinc camps municipals de futbol. Per aquest motiu, es faran els moviments de terres per a l'adequació general dels paviments i les instal·lacions necessàries, com ara els sistema de recollida d'aigües o la xarxa de reg. També hi haurà una dotació de material esportiu. En la seva compareixença posterior a la Junta de Govern, l'alcalde de Terrassa ha explicat aquests projectes i ha recordat que també s'instal·larà la gespa artifical al Camp de Futbol del Pla de Bon Aire, amb fiançament municipal i de la Generalitat de Catalunya, tal i com està previst al Pressupost Municipal del 2009.

- Can municipal de futbol de Can Parellada:

Pressupost: 465.836,19€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 13

- Can municipal de futbol de Les Arenes

Pressupost: 470.816,82€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 13

- Can municipal de futbol de Poble Nou

Pressupost: 444.591,92€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 10

- Can municipal de futbol de Sant Pere Nord

Pressupost: 605.320,74€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 11

- Can municipal de futbol de La Maurina

Pressupost: 392.028,66€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 11

12- Projecte executiu de restauració de la instal·lació elèctrica de la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa.

L'objecte del projecte és la restauració, adequació tècnica i millora de la instal·lació elèctrica de la Casa Museu Alegre de Sagrera. Comprèn la restauració de les zones museístiques de la Casa Alegre, corresponents a les plantes baixa, primera i segona (Pis Fontanals), amb una superfície total aproximada de: 1.025 m2.

La potència total instal·lada a l'edifici és de: 338,60 KW i la potència concertada de: 252,55 KW.

Pressupost: 150.180,19€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 4,5 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al juliol del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 6

13- Projecte de reparació de voreres de la ciutat.

Reparació de voreres de la ciutat. L'execució de les obres es preveu en sis separates independents, corresponents als àmbits agrupats per cadascun dels sis districtes.

Pressupost: 1.380.533,67€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a l'octubre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 41

14- Projecte d’actuacions de millora als passos de vianants de la ciutat.

Supressió de barreres arquitectòniques en les voreres i les cruïlles de la ciutat de Terrassa. L'execució de les obres es preveu en sis separates independents, corresponents als àmbits agrupats per cadascun dels sis districtes de la ciutat. Les obres d'arranjament permetran que l'accés a la vorera estigui al mateix nivell de paviment de calçada.

Pressupost: 1.059.764,92€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a l'octubre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 31

15- Projecte de reparació de paviments asfàltics de la ciutat.

L'objecte del projecte és la reparació de paviments asfàltics de la ciutat de Terrassa. L'execució de les obres es preveu en separates independents, corresponents als àmbits agrupats per cadascun dels sis districtes de la ciutat.

Pressupost: 1.488.532,42€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a l'octubre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 27

16- Projecte d’urbanització del carrer Pare Llaurador entre els carrers Galileu i Frederic Soler.

L'objecte del projecte és l'execució de les obres d'urbanització necessàries per a la reforma del tram del carrer Pare Llaurador per tal de dotar-lo de nous espais de vorera amb una amplada major a l'actual i adequada a les necessitats de potenciació dels recorreguts peatonals i la supressió de barreres arquitectòniques.

El projecte contempla la demolició de les actuals voreres i calçada del carrer, i la nova urbanització mitjançant la implantació d'una nova secció que redueix l'actual ample de la calçada i amplia la de les dues voreres, les quals passaran a tenir 4,25 metres (banda nord) i 2,75 metres (banda sud). En la vorera nord, es plantaran arbres i s'instal·laran bancs i d'altres elements de mobiliari urbà. Es disposaran zones de càrrega i descàrrega per a vehicles de serveis.

Pressupost: 234.605,60€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 6 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al setembre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 7

17- Projecte d’ampliació de voreres del carrer Viveret.

Ampliació de les voreres del carrer de Viveret, entre el carrer de Topete i el carrer de Vallparadís.

Pressupost: 65.857,44€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'agost del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 2

18- Projecte d’ampliació de voreres del carrer Prim.

L'objecte del projecte és l’ampliació de voreres del carrer Prim, en el tram comprès entre la Carretera de Rubí i el carrer Vallparadís, de la ciutat de Terrassa.

Pressupost: 25.843,72€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'agost del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 1

19- Projecte d’ampliació de voreres del carrer Sant Jaume.

Pressupost: 56.361,02€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 5 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'agost del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 2

20- Projecte de manteniment de la pintura del mobiliari urbà de la ciutat de Terrassa.

L'objecte del projecte és el manteniment de la pintura del mobiliari urbà de la ciutat. Contempla la preparació, lliscat, neteja i pintat a l'esmalt o un lasur.

Pressupost: 152.331,66€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 mesos.
Calendari: Inici d'obres a finals de març i finalització a l'octubre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 2

21- Projecte de substitució de col·lectors al barri de Can Boada del Pi de la ciutat de Terrassa.

Substitució de col·lectors al barri de Can Boada del Pi que es troben en mal estat. Per a aquest motiu, caldrà procedir a l'enderroc del paviment asfàltic, les excavacions terres en rases, la instal·lació de tubs de polietilè i l'asfaltament de la superfície.

Pressupost: 196.660,98 € (IVA inclòs)
Termini d'execució: 7 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització a l'octubre del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 4

22- Projecte de reforma d’oficines a la planta baixa de la Plaça Didó.

Reforma interior i actuació puntual en façana d’una part de les dependències municipals situades a la planta baixa de l’edifici de la Plaça Didó. El projecte contempla d’una banda el desmuntatge de les mampares existents i la redistribució dels espais aprofitant aquestes mampares i completant-les amb algunes de noves. Es desmuntaran les portes d’accés existents i es substituiran per portes giratòries.

Pressupost: 98.397,80€ (IVA inclòs)
Termini d'execució: 2 mesos.
Calendari: Inici d'obres a mitjans de març i finalització al maig del 2009.
Previsió de persones a ocupar: 3

El PSC de Terrassa valora positivament el Pla de Barris del districte II i denuncia l’ús partidista del projecte per part de CiU

2009-01-02T13:31:00.003+01:00

El PSC de Terrassa ha fet una valoració en profunditat del Pla de Barris del districte II. Un Pla que ha aportat no només obres i millores en la vida de les persones, sinó que sobretot ha generat noves dinàmiques de relació social i ha potenciat el dinamisme del districte. El Pla de Barris ha obert portes a l’esperança per a les persones i entitats que necessitaven una injecció extra d’inversió pública per posar les bases per a un salt endavant cap al futur.

Els socialistes terrassencs consideren que la fórmula del Pla de Barris és especialment útil per concentrar esforços durant un temps determinat en una zona molt concreta, de manera que al finalitzar el Pla, aquest barri o districte hagi experimentat no només una millora visible i demostrable, sinó també que hi hagi mecanismes per desenvolupar nous projectes de futur i reforçar la participació de les persones i entitats.

Un altre dels aspectes a destacar del Pla de Barris del Districte II és la participació ciutadana. Totes les actuacions dutes a terme s’han fet amb la participació i la complicitat del teixit associatiu dels diferents barris. El protagonisme l’han tingut principalment les entitats, associacions i veïns i veïnes del districte, fet que ha contribuit a que la metodologia del propi Pla de Barris hagi estat un referent per a altres municipis catalans.

El PSC a Terrassa ha analitzat també el paper jugat conscientment per les diferents forces polítiques de la ciutat en relació al Pla de Barris. Segons l’agrupació local del PSC, la majoria de partits polítics, de govern o oposició, han tractat el tema amb esperit constructiu, fins i tot quan han emès crítiques a algunes actuacions del Govern Municipal.

L’única formació que ha mantingut constantment una actitud destructiva i entorpidora dels projectes i de la vida interna de les entitats ha estat CiU, que ha buscat permanentment el conflicte social i polític amb l’únic objectiu de treure’n un suposat profit electoral o de desgastar l’acció de govern a l’Ajuntament o a la Generalitat.

L’estratègia convergent (que encaixa amb el model “com pitjor vagin les coses, millor per a nosaltres”) no ha estat exitosa i ha anat quedant al descobert davant dels veïns i les entitats, que progressivament s’han adonat que darrera de l’interès de CIU en el Pla de Barris no hi ha més que interessos partidistes i voluntat de projecció personal davant dels mitjans de comunicació.

El PSC terrassenc agraeix a la resta de formacions polítiques, a les associacions i entitats i als ciutadans i ciutadanes del districte la seva participació constructiva, crítica i il.lusionada en un projecte col.lectiu que ha donat ja nombrosos resultats i genera un nou horitzó de progrés per als 4 barris del districte. Recordar que s'ha treballat per assolir un objectiu comú: millorar la convivència i les condicions de vida del districte.

Missatge de Nadal de l'alcalde de Terrassa

2008-12-27T20:05:00.000+01:00

El Plan Zapatero portarà a Terrassa 35,7 milions d'euros en inversions

2008-12-19T18:25:00.002+01:00

L'alcalde Pere Navarro va presentar dimarts els projectes d'obres i infraestructures que l'Ajuntament executarà amb els Fons Estatal d'Inversió Local.
L'Ajuntament de Terrassa s'ha acollit al Fons Estatal d'Inversió Local, aprovat a finals de novembre pel Consell de Ministres del Govern central, pel qual es posava a disposició dels ajuntaments de l'Estat espanyol un fons de 8.000 milions d'euros destinats a infraestructures i obres municipals que ajudessin a crear nous llocs de treball. A Terrassa li correspon una dotació màxima de 35.775.700 euros. L'alcalde va informar dels projectes i actuacions que portarà a terme l'Ajuntament de Terrassa amb els fons que li atorgarà el Govern central amb el Pla de Reactivació de l'Economia Espanyola.
En espera de concretar algunes actacions més, el destí de les inversions serà el següent:
Projectes i programes presentats al fons estatal d'inversió local (17.000.000 euros):
- Urbanització de l'avinguda de Barcelona, entre Mare de Déu del Carme i plaça dels Països Catalans (Districte 2)
- Adequació del col·lector del Parc de Vallparadís, entre C/ Torras i Bages i carretera de Rubí (Districte 3)
- Arranjament del camí de Can Bonvilar (entorn natural)
- Consolidació de l'organització del trànsit a la plaça de l'Aigua (Districte 5-6)
- Rehabilitació de la Masia de Ca n'Anglada (Districte 2)
- Reforma i reparacions de la Casa Baumann (Districte 1)
- Construcció de l'aparcament soterrat de la plaça del Primer de Maig (Districte 6)
- Manteniment de les franges contra incendis en urbanitzacions (entorn natural)
- Consolidació del talús del C/ Joan Duch amb Vallparadís (Districte 1)
- Construcció d'una passarel·la entre els barris del Segle XX i Can Palet (Districte 3)
- Actuacions per a la prevenció contra incendis a finques municipals (entorn natural)
Programes generals (18.775.700 euros):
- Programa de millores de l’entorn urbà: reparació i ampliació de voreres, accessibilitat, millora del paviment, etc.
- Programa de mobilitat sostenible i segura: nous semàfors, accesos segurs a les escoles.
- Programa d’adequació de l’enllumenat públic: ampliació i reposició d’elements en desenvolupament del pla contra la contaminació lumínica.
- Programa d’energies renovables: instal·lacions fotovoltaiques i calderes de biomassa als centres d’ensenyament.
- Programa d’adequació i millores de patrimoni municipal: seguretat instal·lacions elèctriques.
- Programa d’adequació i millores d’equipaments socials: climatització de centres cívics.
- Programa d’adequació i millores d’equipaments educatius: millores de climatització i instal·lacions.
- Programa d’adequació i millores d’equipaments esportius: instal·lació de gespa artificial a camps de futbol municipals i, al Districte 2, reforma del camp de futbol i construcció de les pistes poliesportives.

Totes i tots contra la Violència de Gènere

2008-11-24T23:45:00.001+01:00

La Llei Integral contra la Violència de Gènere complirà pròximament quatre anys de vigència. El seu desenvolupament s´ha complert en una gran part: s´ha dotat i se seguirà dotant financerament, el nombre de denúncies ha crescut espectacularment, les infraestructures que contempla la Llei han estat engegades en la seva majoria, el Pla de Sensibilització 2007-2008 conclou aquesta primera fase en el pròxim mes de desembre i el seu grau de compliment, així com l´impuls a la consecució dels seus objectius estratègics, han suposat un enorme avenç.

A Catalunya, l´aprovació per unanimitat per part del Parlament, el passat mes d´abril, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, representa un importantíssim pas endavant en el seu abordatge. El seu desplegament haurà de suposar la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori.

El compromís adquirit pels governs socialistes amb la ciutadania, les institucions, els diferents equips professionals i, especialment, amb les víctimes d´aquesta violència, segueix vigent i més fort que mai.

Però l´èxit de Lleis com aquestes exigeixen, a més, un suport i voluntat social complets i sense fissures: Les normes han d´emanar de la societat, impregnar a qui van dirigides i arrelar en la seva memòria col·lectiva, són els drets bàsics de la ciutadania.

Per això aquest any volem retre el nostre més profund homenatge a aquells ciutadans i ciutadanes que han anteposat fins i tot la seva integritat física a l´ajuda solidària a les dones víctimes de violència de gènere.

A aquells ciutadans i ciutadanes que lluiten i seguiran lluitant per retornar la dignitat a les dones que, pel sol fet de ser-ho, sofreixen la mentalitat possessiva masclista que de vegades els costa la vida.

A aquells ciutadans i ciutadanes que, sentint la terrible injustícia que per a les víctimes suposa la violència de gènere, intenten canviar les mentalitats opressores i repressives dels maltractadors i a això dediquen el seu esforç i treball amb total honestedat i dedicació.

A aquells ciutadans i ciutadanes que, tant des dels estaments socials en contacte amb aquesta xacra com aquells altres des de la seva vivència quotidiana, fan recuperar a les víctimes de violència de gènere la llibertat que els és negada i a la qual tots els éssers humans tenim dret.

Uns tenen noms i cognoms i d´uns altres no coneixem els seus noms però sabem que estan entre nosaltres, lluitant per a retornar la llibertat, la dignitat i la justícia a les dones víctimes de violència de gènere: ells i elles han de ser els referents, per a eradicar, entre totes i tots, que en la nostra societat existeixi tant dolor, tant temor i tant sofriment, recuperant definitivament la nostra qualitat de ciutadania digna i lliure, en igualtat plena.

(Manifest de les dones i els homes socialistes amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència de Gènere)

Una valoració irresponsable de CIU

2008-11-19T19:22:00.002+01:00

En relació a les declaracions realitzades aquest matí per la regidora de Convergència i Unió Eva Salvador sobre l’avaluació del pla de barris, el Govern Municipal vol aclarir que les dades presentades per la regidora són informacions parcials, fora de context i que no es corresponen amb la veritable valoració del pla, que encara no ha finalitzat.

CiU va assistir el passat 12 de novembre a una reunió en què es va presentar un informe sobre el procés d’avaluació, recollint les accions dutes a terme fins el mes d’octubre. En aquest informe hi havia les dades de l’enquesta telefònica que es va fer als veïns el passat mes d’abril. CiU utilitza l’enquesta per a desacreditar el Pla de Barris, sense explicar que la mateixa enquesta conté indicadors molt positius com ara que més del 70% dels veïns estan satisfets, bastant satisfets o molt satisfets de viure al seu barri.

L’enquesta telefònica és només una de les eines d’avaluació del pla, tal com recull l’informe que es va lliurar el 12 de novembre. De fet, l’Ajuntament de Terrassa ja ha complementat totes les actuacions d’avaluació que determina la llei de barris, però ha establert altres actuacions per tal d’obtenir una visió més acurada dels resultats del pla. En aquest sentit, val a dir que entre el març i el novembre d’enguany, cada mes hi ha hagut una o més actuacions del procés d’avaluació del pla a diferents nivells, des del consell plenari del pla fins als veïns, passant pels grups de treball i per les entitats del consell de districte. Aquest mes de novembre s’ha programat també una jornada d’avaluació amb els grups de treball per avaluar programa per programa, que tindrà lloc el dia 29.

La regidora d’Urbanisme, Habitatge i Obres Públiques, Carme Labòria, critica l’actitud gens constructiva d’un grup polític que, al llarg dels quatre anys de desenvolupament del pla de barris, ha assistit a menys d’una tercera part de les sessions dels grups de treball dels diferents programes. Segons la regidora, CiU sempre ha perseguit que el pla de barris no funcioni per a treure un rèdit polític, i amb les seves desqualificacions està atacant un pla que no és només obra d’un govern, sinó també de les diferents entitats ciutadanes que s’han implicat en el disseny i en l’execució dels programes. Labòria lamenta també el comportament irresponsable de CiU per la seva voluntat de crear alarma en temes com la delinqüència i els problemes de convivència. En aquest sentit, la regidora recorda que independentment de la percepció d’inseguretat, els barris del Districte II estan per sota de la mitja de delictes de Terrassa, que està per sota de la mitjana catalana. Val a dir, també, que a la mateixa enquesta referida per CiU, a la pregunta "per quins motius es quedaria a viure al barri?" el principal motiu (91,3%) era "per les relacions personals".

Ambulàncies Egara

2008-11-18T18:02:00.007+01:00

Divendres rebiem a l'Ajuntament el Cònsul de Perú, el senyor Miguel Palomino de la Gala. Una visita breu però intensa. I amb un motiu ben concret però de gran trascendència: presenciar el gest solidari d'un empresari terrassenc, el Jaume Simón, d'Ambulàncies Egara. Una empresa que ha cedit 6 equips hospitalaris a l'ONG Abriendo Caminos, entitat que destinarà les ambulàncies al Perú.

Des d'aquí voldria destacar aquest petit acte, que ens confirma la implicació activa d'un empresari de la ciutat en la construcció d'aquest món diferent que tots i totes somiem. Agraïr la iniciativa d'en Jaume Simón. Agraïr la visita del Cònsul i la seva voluntat de seguir col.laborant amb Terrassa. I agraïr la predisposició d'Abrindo Caminos i de la seva presidenta, Milagros Herrera.

El "Cafè Terrassa"

2008-11-08T19:24:00.004+01:00

Dimecres presentàvem a la Masia Freixa el nou "Cafè Terrassa" als comerciants de la ciutat. Es tracta del primer producte de comerç just que porta el nom de la ciutat de Terrassa i que vincula el consum d'un cafè solidari provinent de Nicaragua al nom d'una localitat. La importació i tractament del cafè de Nicaragua és una iniciativa de l’ONG Alternativa 3 que compta amb el suport de l’Ajuntament i que proximament es podrà trobar també als comerços de la ciutat.

L’objectiu de la sortida al mercat del "Cafè Terrassa" és donar a conèixer el cafè de comerç just a tota la ciutadania i les problemàtiques que pateixen els productors dels països del Sud. Amb aquesta acció concreta volem sensibilitzar els ciutadans respecte aquest tema i volem expressar també el nostre compromís solidari amb Nicaragua, un país en el qual la ciutat de Terrassa té lligams estrets pel fet d'estar agermanats amb la ciutat de Granada.

La sortida al mercat del nou "Cafè Terrassa" és fruït de l'acord subscrit entre l'Ajuntament de Terrassa i Alternativa 3, una entitat que es va establir el 1992 a Terrassa i és una de les principals organitzacions de comerç just a l’Estat. Terrassa és la primera ciutat de l'Estat on es porta a terme aquesta iniciativa, que compta amb l'apadrinament pel periodista de TV3 Xavi Coral. Per elegir la imatge del Cafè Terrassa, l'Ajuntament vam du a terme una campanya de participació on-line entre els mesos de juliol i setembre, en la qual hi van participar 913 persones. La web municipal proposava tres imatges de la ciutat, i la Masia Freixa va ser la més votada.

"Yes we did"

2008-11-05T01:18:00.000+01:00

Els i les socialistes catalans felicitem al que és ja des d’avui president electe dels Estats Units, Barack Obama i al Partit Demòcrata, per la seva incontestable victòria. Els Estats Units han culminat avui un procés històric. Un procés que va començar amb la victòria d’Obama en les eleccions primàries demòcrates, i què ha tingut el seu punt àlgid en la victòria sobre John McCain, què l’ha de convertir en el 44è President dels Estats Units.

La clau de la victòria d’Obama es troba fonamentada en un canvi profund en la forma d’entendre la política a Washington i les seves relacions amb la ciutadania; no sols a l'hora de cercar solucions, sinó també oferint canvi i esperança. La seva filosofia durant tota la campanya ha mantingut sempre el mateix to, forma, i cadència d’ençà que va començar a lluitar estat per estat, elecció per elecció. I, sense caure en les provocacions i atacs que contínuament li llançaven des de les files republicanes, i en especial, d’ençà l’aparició de la candidata ultraconservadora, Sarah Palin.

Ha estat, sens dubte, la campanya més decisiva de les últimes dècades. Que ha fet d’Obama un candidat del present i un president del futur.

Enmig d’una conjuntura de profunda crisi financera, que coincideix amb el final de cicle, de mandat, d’una Administració americana empantanada en una nova guerra a l’exterior, de forma gairebé unilateral, i sense una sortida clara.

Els i les ciutadans nord-americans han trobat amb Obama l’esperança per canviar cap a millor les seves vides. D’escoltar missatges propers, adreçats a un ampli ventall de la societat, i en els quals, la ciutadania s’ha trobat plenament identificada. I sobretot, el sentiment que tot el que proposa canviar Obama del seu país estar al seu abast, i ho vol fer amb tothom.

En aquests mesos d’intensa campanya, Barack Obama ha aconseguit que les noves generacions s’interessin per la política, que els més desafavorits confiïn en les seves promeses, i que el conjunt de la societat cregui en el seu discurs d’unió.

La victòria d’Obama, exemplifica, en definitiva, la victòria també de la convicció que la participació en política serveix per canviar fets i realitats, petites o grans. I, per començar, n’ha canviat una no pas menor: passar de l’època Bush a l’era Obama.

Per la resta del món, i en particular per Espanya, la influència que tindrà el canvi a partir d’ara en la política exterior dels Estats Units, serà molt considerable. Un canvi d'escenari total, que donarà pas a polítiques multilaterals i consens internacional, i en el qual Espanya pot ser considerat un veritable aliat i amic.

Innovar en participació ciutadana

2008-10-16T09:41:00.002+02:00

Ajuntament, Ayuntamiento, Comuna, Commune, City Council, Conseil municipal, Consiglio comunale, Câmara municipal, Stadrat... Són paraules en diferents llengües europees que expressen una mateixa realitat, amb diferents variables segons el país o la zona, però amb un fons comú: es refereixen a una comunitat que comparteix el govern d'un poble o d'una ciutat, que gestiona el seu present, que prepara el seu futur. A vegades amb la paraula "ajuntament" ens referim a una administració (en el sentit d'organització de persones i recursos al servei d'una comunitat), o a un col.lectiu de representants polítics (els que han estat triats democràticament pels ciutadans i ciutadanes), però sovint no subratllem prou una obvietat que potser no n'és tant: l'ajuntament som tots i totes, els afers públics ens toquen d'aprop a totes les persones que formem una comunitat.

Aquesta és la clau de volta del sistema democràtic local i aquesta és la raó última de l'esforç que fa l'Ajuntament de Terrassa per renovar els mecanismes de participació ciutadana dels quals ens hem dotat els darrers vint o trenta anys. El nostre ajuntament és un referent per a altres municipis en aquest camp, disposem de nombrosos mecanismes participatius, de diàleg, de consens, d'informació, per garantir que totes les veus puguin ser escoltades, que totes les necessitats i inquietuds puguin arribar a la "casa del comú" i ser tingudes en compte quan cal prendre decisions. És extraordinàriament complex, tot aquest sistema. Té virtuts i també defectes, aspectes que funcionen correctament i d'altres que cal millorar. Algunes coses han donat molts bons resultats, d'altres necessiten ser replantejades en funció dels canvis socials o culturals. Això és el que busquem amb el procés de debat del qual sortirà un Pla Estratègic de Participació Ciutadana: repensar el sistema. I volem fer-ho amb la implicació del màxim nombre possible de persones.

És per això que hem posat al servei d'aquest procés les possibilitats que ens obren les noves tecnologies i els mitjans de comunicació: la televisió local i internet. És una combinació innovadora per obrir debat, per plantejar temes, per encetar una reflexió que ens ocuparà els propers mesos: uns programes de debat a Canal Terrassa, un espai participatiu a la web municipal, un blog obert a la participació de tothom en tretze àmbits temàtics... Creiem que aquesta fórmula és l'adequada per al nostre temps i que donarà un resultat positiu: un primer plantejament dels grans temes sobre els quals volem discutir, les noves fórmules de participació, l'urbanisme, les entitats, les polítiques de gènere...

No renunciem pas a utilitzar mecanismes diguem-ne més tradicionals, com les reunions, els consells de debat i treball, les trobades sectorials. Evidentment, en una segona fase, cal fer el que toca: asseure’s al voltant d’una taula, intercanviar punts de vista, dialogar. I anar arribant a conclusions que permetin donar forma a un model de participació ciutadana renovat, adaptat al segle XXI. Aquest és el repte que tenim plantejat i que en certa manera vinculem també a la fita simbòlica que representa el fet que l’any vinent, el 2009, celebrarem els primers 30 anys d’ajuntament democràtic. És una bona ocasió per replantejar-nos aquesta qüestió i per impulsar nous mecanismes de participació, d’implicació permanent dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics, directament o a través d’entitats i associacions.

En els propers mesos anirem informant sobre el desenvolupament del procés, acumulant informació i propostes, de cara a forjar progressivament el consens ciutadà, social i polític necessari per posar els fonaments d’una nova etapa, innovadora i estimulant, per fomentar la participació de tothom en la vida municipal. O el que és el mateix: en la vida de la ciutat, on cada persona és capital.

(article que he publicat a Diari de Terrassa, edició 16/10/08)

Sopes del Món

2008-10-11T20:49:00.001+02:00

Per segon any consecutiu, l'Associació de Veïns de Torre-sana ha organitzat el Festival de les Sopes del Món. Una activitat original i diferent que estic convençut que aquest any s'acabarà consolidant i convertint en un referent al barri, a la ciutat i arreu del país. L'Ajuntament de Terrassa recolza el Festival i per aquest motiu el regidor del Districte II, Pedro Domínguez, i jo mateix, com a regidor de Participació Ciutadana, vam acompanyar a l'AAVV en la presentació pública de l'event.

Penso que aquesta activitat demostra també que no tot està inventat, que es poden fer coses noves, innovadores, amb relativament pocs recursos si es tenen bones idees. I Les Sopes del Món és una bona idea, que té molt de recorregut per endavant. Diversitat i unitat: aquesta és la recepta. I la clau de l’èxit per a un model de societat com el nostre, que ha rebut moltes aportacions diverses en poc temps, s’ha enfortit i a més ha demostrat ser capaç d’integrar la diferència d’arrels sense perdre la identitat. Clar que tot això demana temps, com acostuma a passar amb les bones sopes: foc baix, paciència, remenar una mica de tant en tant i esperar…

Fent un símil, podem entendre una societat com una mena de gran cuina en la qual entren infinitat d’ingredients diversos i surten cuinats en forma de plats de sabors molt diversos. El secret no està en la barreja, sinó en el punt just de cocció, en la capacitat de crear nous sabors sense perdre el sabor dels ingredients originals. Més o menys això és el que crec que intenta fer l'AAVV de Torre-sana amb aquesta activitat. Partim d’un plat tan senzill i barat com una sopa i intentem que ens expliqui una història sobre els seus orígens, sobre la ciutat en la que vivim… I que ens dóni una nova excusa més per conviure, per conèixe’ns, per intercanviar idees…

Aquesta activitat està oberta a tota la ciutat des del primer dia, crec que és un element clau en la proposta que ja va fer l’any passat l’AV Torre-sana. No és molt freqüent, això. Tenim moltes activitats que neixen als diferents barris i s’adrecen fonamentalment als habitants d’aquell barri, però relativament poques que de veritat neixin ja pensades com una oferta de ciutat. Modesta o més ambiciosa, però de ciutat.

Precisament, aquesta era una de les línies de treball del Pla de Barris del Districte II, i el Festival de les Sopes del Món és una de les activitats que ja podem dir que queda per al futur: una activitat atractiva per a gent de Terrassa i de fora, de tot arreu, que es fa a un barri perquè aquí hi ha la gent i l’empenta necessàries, però que té una clara vocació de ciutat. Una vocació de compartir-la amb altra gent: com una sopa que s’ofereix a tothom, perquè tothom hi pugui ficar cullerada.

12.000 euros per Malawi

2008-10-06T13:35:00.009+02:00

Acció contra la Fam i l'Ajuntament de Terrassa vam signar dimecres passat un conveni pel qual ens comprometem a cofinançar amb 12.000 euros un projecte a la població de Kasungu, Malawi, que es centrarà en promoure i enfortir les capacitats de producció i comercialització orientades al desenvolupament humà sostenible, ampliar les oportunitats dels més desfavorits, promoure el respecte pels drets i enfortir la seguretat alimentària i l'accés a aliments laborals d'acord amb els estàndards internacionals.

Aquest projecte es realitzarà en un dels països més pobres del món (Malawi ocupa el lloc 166 de 177 països en la llista de desenvolupament humà elaborada cada any pel PNUD) i beneficiarà directament més de 800 famílies.

La població de Kasungu depèn pràcticament al 100% de la seva producció agropastoral, que té un caràcter de subsistència en la qual el blat de moro juga un paper de monocultiu, aportant el 71% de la ingesta calòrica de la població. Històricament, el cultiu del blat de moro ha estat recolzat pel govern malawita, però el seu monocultiu deixa la població rural en una situació d’alta vulnerabilitat davant plagues i sequeres, que provoquen períodes de gran escassetat alimentària com els que es van experimentar en els anys 2005 i 2006. Així mateix, el fet que més de dos terços de l’energia consumida provingui d’una sola font provoca grans trastorns nutricionals en la població.

La productivitat del sistema agrícola de Kasungu no optimitza el seu potencial a causa d’un ús insuficient dels recursos hídrics i dels bens agrícoles. Amb prou feines existeixen estructures de reg, la qual cosa únicament permet a la població realitzar cultius de secà, reduint-se així la producció potencial i la varietat de cultius produïts. L’accés a bens agrícoles tals com llavors de qualitat, fertilitzants o pesticides segueix sent una cosa prohibitiva donats els alts preus de mercat per a aquests productes.

L’escassetat alimentària s’estén a tot el districte, accentuant-se encara més entre els mesos de desembre i març, en els quals els estocs alimentaris ja estan esgotats i la següent collita encara queda lluny. En aquests mesos, segons les autoritats de Kasungu, més del 50% de les llars no tenen accés suficient a l’alimentació. Segons dades de l’hospital de Kasungu, el mes de març de 2008 el 38% dels nens menors de 5 anys es trobaven en situació de malnutrició moderada. Per augmentar la productivitat agrícola es treballarà tant en l’optimització de l’ús dels recursos hídrics existents (implementació de sistemes de reg), com en la diversificació varietal a la recerca de millors rendiments i una reducció de la vulnerabilitat davant plagues i a fenòmens climàtics.

Finalment es desenvoluparan activitats específiques tant productives com no productives amb llars afectades pel VIH/SIDA i amb Associacions de suport per mitigar l’impacte de la malaltia a tots els nivells.

Participació 2.0

2008-10-01T00:46:00.001+02:00

Ahir presentàvem públicament la innovadora metodologia d'elaboració del Pla Estratègic de Participació Ciutadana de Terrassa. Un nou full de ruta que si tot va bé aprovarem abans de l'estiu de l'any que ve i que ha de ser l'eina que ha de servir per establir les pautes i directrius per al foment de la participació amb la voluntat d'aconseguir un Ajuntament de qualitat que busqui la implicació dels ciutadans en els afers i decisions que els afectin. De moment, tenim un primer document consensuat entre totes les forces polítiques del Consistori, a través de la Comissió Política de Participació Ciutadana, que ha treballat molt intensament aquests darrers mesos per establir els objectius, la metodologia i el calendari d'elaboració del Pla. Espero poder mantenir el consens durant tot el procés i aprovar el Pla Estratègic amb el vot favorable de tots els partits polítics de l'Ajuntament. Per la meva part, treballaré perquè així sigui, entenent que les polítiques de participació ciutadana són qüestions de ciutat.

Ahir vaig demanar sobretot ambició. Que els ciutadans i ciutadanes siguin conscients del moment històric que ens trobem i sàpiguen valorar i aprofitar la decisió de l'equip de govern d'obrir el meló a la reflexió ciutadana. I vaig reivindicar que aquest nou Pla Estratègic no només sigui pura retòrica, bones voluntats i principis, sinó que realment impliqui una nova forma de governança democràtica de la ciutat, que tingui en compte encara més la veu de la ciutadania. Penso que només d'aquesta manera podrem acabar amb el descrèdit cap a la política i podrem legitimar encara més totes les polítiques públiques del govern. Perquè és evident que avui no podem governar com fa 20 anys, d'una forma linial, simple i homogènia, sinó que hem de tenir una mirada més oberta i polièdrica, recollint les aportacions i sensibilitats dels diferents actors i interessos socials. Una mirada única i uniforme que de cap manera pot ser eficaç en un context de flexibilitat i canvis permanents com els que estem vivint avui dia a les nostres ciutats. Unes ciutats amb una realitat social, econòmica, cultural i associativa diferent a fa 13 anys, data del vigent Reglament de Participació Ciutadana, que ens defineix l'actual model. Una realitat que avui és molt més rica, plural i diversificada. Però també hem de tenir en compte que en aquest nou escenari també han baixat els nivells de cohesió, han aparegut nous problemes de convivència cultural, noves realitats d'exclusió social i nous reptes per afrontar: la sostenibilitat, la inclusió social, l'educació, la interculturalitat, l'ocupació, l'urbanisme... La diversitat de canvis que ha experimentat Terrassa al llarg dels últims anys i que ens configuren aquesta ciutat complexa d'avui és el que ens ha fet plantejar la necessitat de revisar tots els mecanismes de relació i de participació amb els ciutadans, per tal d'adaptar-los a la nova realitat social.

Ara, apostem per la Participació 2.0. Que vol dir proximitat, interactivitat, rapidesa, flexibilitat, diàleg i tecnologia. Participació 2.0 com una gran xarxa ciutadana que ajuda a tirar endavant la ciutat.

En els primers 30 anys d’ajuntament democràtic, hem fet de l’Ajuntament de Terrassa un referent en matèria de participació ciutadana. Hem fet un llarg recorregut (amb entitats i persones), hem tingut grans encerts, hem comès errors, hem corregit coses. El balanç és positiu i respòn al que volíem: que els ciutadans estiguin realment “al nucli dur” de l’Ajuntament, que participin de les principals decisions, que s’impliquin. Però no podem ni volem mantenir indefinidament el model. Creiem que és el moment (a causa dels canvis socials que hem anat experimentant) de fer-nos totes les preguntes que calgui, de revisar-ho tot, no per força per canviar-ho tot, d’introduir novetats i d’experimentar amb nomes formes. Volem un nou model no per als propers trenta anys, però sí per a un període llarg. Un model sòlid i renovat, que sigui vàlid per molts anys i capaç d’evolucionar i adaptar-se, flexible.

Cada quatre anys elegim uns representants a l’Ajuntament. Aquest és el mecanisme democràtic clau: els ciutadans trien el govern de la ciutat. Però seria molt pobre si la intervenció ciutadana es reduís a això. I seria impossible: la ciutat és més complexa que el poder polític, hi ha entitats, col.lectius, empreses, grups organitzats o no organitzats, individus… Tots plegats interaccionem constantment amb l’Ajuntament: és nostre, tenim el dret i gairebé diria que el deure de fer-lo nostre, d’intentar generar -democràticament, dialogadament- consensos majoritaris per prendre decisions. El sistema de participació intenta canalitzar tot això, ordenar-ho sense que perdi espontaneïtat, ajudar a crear les condicions per al diàleg, per al consens però també per a la discrepància, perquè s’escoltin totes les veus, perquè tothom pugui expressar els seus punts de vista.

Apostem, sempre, per enfortir la vida de les entitats de tot tipus, perquè són un excel.lent canal per organitzar els interessos, les inquietuds, les necessitats de les persones. No són l’únic, ni molt menys, però són un dels més importants. Haig d’agrair des d'aquí a centenars de persones que des de les entitats, molt sovint desinteressadament, treballen per la ciutat: són la clau de volta del sistema democràtic. Sense les entitats, no tindríem institucions fortes i sòlides, es dificultaria el diàleg social, ens dispersaríem…

I apostem, sobretot, per la innovació. El propi plantejament del procés de debats ja apunta en una línia estratègica: volem un model que aposti clarament per la innovació. Hem dissenyat un procés en el qual juga un paper clau la tecnologia: la televisió, internet, els SMS. No substitueix el contacte humà, les reunions i trobades, però sí ajuda a plantejar els temes, a escoltar moltes més veus, a fer-ho àgilment. El nou programa de tv que hem iniciat avui, que es diu Fòrum 2.0, ja apunta cap a això: un nou model de relacions en xarxa.

Us animo a seguir tot el procés a través dels debats a Canal Terrassa TV, a través del blog del Pla Estratègic i participant a les diferents comissions de treball.

Unitat davant la crisi

2008-09-26T20:58:00.003+02:00

El Ple Municipal d'ahir va fer visible la unitat de totes les forces polítiques del consistori terrassenc davant l'actual situació econòmica, aconseguint consensuar una proposta de resolució en relació a l'elaboració un Pla d’Austeritat Municipal, que contempla un seguit de mesures per fer front a la crisi. Destacar l'acord pel que fa a la congelació dels sous de regidors i regidores, alcalde, alts càrrecs i personal de confiança, així com de les indemnitzacions i assignacions a grups municipals. El document preveu que només s'autoritzarà el creixement de plantilla per donar cobertura social i s’augmentarà el control en les finances municipals. També es contempla reduir despeses prescindibles, com ara les partides de protocol, comunicació, dietes i actes.

Aquí va el text acordat i aprovat:

Proposta de Resolució en relació a l'adopció de mesures davant l'actual crisi econòmica. Pla d’Austeritat.

El conjunt de grups polítics municipals, un cop consensuada una proposta transaccional conjunta a partir de les Propostes de Resolució presentades pel Grup Municipal del PPC, i altres grups polítics municipals, i que havien estat incorporades als epígrafs 8, 9, 11 i 12 de l'ordre del dia de la sessió que celebrarà avui l'Excm. Ajuntament en Ple, proposen a l'Excm. Ajuntament en Ple l'aprovació, de la Proposta de Resolució que seguidament es transcriu:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Atès que l’actual situació econòmica general, donada d’entre altres factors, per la inestabilitat financera internacional, la crisi energètica i la caiguda del sector de la construcció, fa que sigui necessari adoptar amb caràcter immediat mesures que permetin minimitzar l’impacte d’una crisi que està afectant amb especial gravetat a molts indrets de Catalunya i de la resta d’Espanya, i també en concret a Terrassa.

Atès que són moltes les famílies i empreses terrassenques que estan patint, amb severitat, les conseqüències d’una situació econòmica marcada per una forta inflació i una previsió de creixement que tots els organismes internacionals de prestigi situen per sota del 2%.

Atès que l’índex d’atur s’està incrementant de manera important a la nostra ciutat, degut principalment al descens de l’activitat de construcció.

Atès que el Vicepresident del Govern de l’Estat ha reconegut que ens trobem davant la pitjor conjuntura econòmica dels darrers temps, i es fa del tot necessari adoptar mesures per recuperar la nostra economia.

Atès que des del nostre Ajuntament podem desenvolupar un paper actiu contra la crisi econòmica general, mitjançant l’elaboració d’un PLA D’AUSTERITAT MUNICIPAL que ens permeti, a través d’una política d’austeritat en la despesa pública, definir els objectius en el marc de l’actual conjuntura i adoptar les mesures destinades a la reducció de les despeses de funcionament, actuant preferentment sobre les partides que tenen una certa rellevància.

Atès que aquest Pla s’ha d’escometre, en la mesura del possible, reforçant aquelles polítiques que permetin, amb la necessària col•laboració de tots els sectors socials i econòmics, minimitzar l’impacte de la crisi i coadjuvar a la recuperació econòmica.

Atès que a partir de les diferents aportacions de tots els grups municipals s’ha pogut arribar a una única proposta de resolució conjunta.

És per tot això que es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció dels següents

A C O R D S

Primer.- En el pressupost d’ingressos es tindrà una major cura en la utilització de criteris de màxim rigor i prudència, realitzant un seguiment mensual de la seva evolució, al llarg de l’exercici, la qual cosa permetrà adaptar i ajustar les previsions a la realitat de manera permanent.

Segon.- El pressupost de despeses s’haurà d’ajustar als ingressos obtinguts i, en tot cas, qualsevol variació en les previsions d’ingressos comportarà el corresponent ajust en el pressupost de despeses de manera immediata possible.

Tercer.- Les baixes derivades dels procediments d’adjudicació quedaran retingudes i sota la directa gestió dels Serveis Econòmics Municipals, per cobrir eventualitats en la gestió del pressupost.

Quart.- El PLA D’AUSTERITAT pressupostària de l’Ajuntament, s’elaborarà a partir d’un estudi-anàlisi de les actuacions previstes per l’actual exercici i el vinent, i adoptarà mesures tendents a:

• Revisar i millorar l’estructura organitzativa.
• Prioritzar i redimensionar activitats, programes i serveis, assenyalant aquelles que no és urgent de fer-les o que es poden executar parcialment.
• Optimitzar la gestió del patrimoni municipal.
• Optimitzar, mitjançant la seva constant revisió i millora els circuits i procediments.
• Mantenir el rigor en el pressupost d’ingressos.
• Es revisarà la necessitat i oportunitat de les línies de subvenció previstes, realitzant els ajustos corresponents, sempre que sigui possible.

El Pla contemplarà mesures concretes com:

• La congelació dels sous corresponents a l’alcalde i als regidors/es amb dedicació exclusiva i parcial, així com la congelació de les indemnitzacions i qualsevol altre emolument dels càrrecs electes per assistència als Plens, comissions,...
• Es congelaran les assignacions als Grups Municipals.
• Es congelaran els sous dels alts càrrecs.
• Amb caràcter general, només s’autoritzarà el creixement de la plantilla per a donar cobertura als serveis operatius i per atendre a les necessitats associades als serveis socials.
• Augment de les mesures de control en les vinculacions de crèdit i modificacions pressupostaries. Tanmateix, les generacions i/o ampliacions de suplements de crèdit o de crèdits extraordinaris, només es podran tramitar en el moment en que es tingui constància dels ingressos que els produeixin.
• Reduir de forma significativa determinades partides d’activitats o programes de despesa corrent, que tot i poder ser necessàries no són imprescindibles en el context actual. Control estricte de vinculacions i modificacions pressupostàries d’aquestes partides.
• En especial en conceptes com:
o Premsa i publicacions.
o Dietes i desplaçaments.
o Exposicions, certàmens,...
o Atencions protocol•làries i representatives.
o Organització de reunions, conferències i cursos.
o Estudis i treballs tècnics.

El Pla d’Austeritat contemplarà l’elaboració de plans concrets i la fixació d’objectius d’estalvi en especial en conceptes de despesa de l’àmbit energètic general, de consums interns, d’enllumenat públic, telefonia, comunicacions postals, missatgeria,...

Cinquè.- l'Ajuntament es compromet a garantir la despesa social, en especial aquella que afecta als Serveis Socials, amb el desplegament de la polítiques de Dependència, i a les que fomentin l’ocupació.

Sisè.- L’Ajuntament mantindrà la reivindicació de la millora del finançament local davant el Govern de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya.

Setè.- Prendre en consideració les recomanacions de la Comissió Especial de Comptes per la liquidació del pressupost del 2007, especialment en allò que fa referència a la millora en la gestió i en l’execució de les inversions pressupostades. Al llarg dels anys 2008 i 2009, caldria eliminar els romanents d’inversió del 2007 i d’exercicis anteriors, tot agilitant les inversions pendents de licitació.

Vuitè.- Impulsar un pacte de ciutat per les inversions. En un període de recessió econòmica les inversions en obra pública contribueixen al progrés econòmic. L’obra pública cobreix una part de l’aturada de la construcció privada i fa possible, en època de crisi, frenar l’augment de l’atur.

Terrassa, 25 de setembre de 2008

Ferran Sans i Antoni Martínez: una trajectòria exemplar

2008-09-06T13:50:00.007+02:00

Dijous vam viure una intensa jornada d'emocions al Saló de Plens de l'Ajuntament i a la Nova Jazz Cava. La ciutat de Terrassa atorgava la Medalla de la Ciutat a dos escolapis, Ferran Sans i Antoni Martínez, en reconeixement per la seva trajectòria cívica en la cooperació i el desenvolupament de l'educació a la República del Senegal. Un acte de reconeixement però sobretot de justícia cap a dues persones que han dedicat i dediquen la vida a millorar les condicions de vida de milers i milers de persones a Senegal. La tasca del Ferran i de l'Antoni ha de ser un exemple per a tots nosaltres. Ells són els principals responsables d'haver impulsat des de fa anys un important moviment solidari de la nostra ciutat cap a Senegal, a través de les ONG's Amics d'en Ferran i Fundació Educació Solidària, ONG's que dónen recolzament a la seva tasca i en fan la difusió en forma de sensibilització a la nostra ciutat.

Em va tocar obrir l'acte. Aquí us transcric les meves paraules:

Il.lustríssim Alcalde,
Regidores i regidors,
Representants d’entitats i institucions de la ciutat,
Senyores, senyors…

La ciutat de Terrassa lliura avui la medalla de la ciutat a Ferran Sans i Antoni Martínez. Escolapis de vocació. Solidaris per compromís ètic. Terrrassencs i també senegalesos no per naixement, sinó per voluntat. Dues persones estimades i respectades aquí, entre nosaltres, i al Senegal, el país que van triar ja fa anys per desenvolupar una feina extraordinària. La senzillesa amb la qual la fan, la viuen i la comparteixen esdevé una de les claus de l’homenatge que avui aquest Ajuntament els ofereix. La seva és una trajectòria exemplar que volem reconèixer públicament, amb solemnitat, precisament perquè posa noms i cognoms a un dels signes d’identitat de la nostra ciutat: el seu esperit de compromís solidari.

Les històries de Ferran Sans i Antoni Martínez, que es poden llegir a l’opuscle editat amb ocasió de l’acte d’avui, són relativament excepcionals i això les fa especialment valuoses. Ells dos han portat el seu compromís religiós, humà, ètic i social, fins a les darreres conseqüències. En un moment determinat de les seves vides van decidir posar-se al costat dels que menys tenen, a un país pobre i subdesenvolupat econòmicament, que com tants altres al continent africà, ha patit els traumes de la colonització i la descolonització per part de les potències europees i després la manca d’infraestructures i d’oportunitats per progressar. Hi ha altres persones com ells, que decideixen un dia implicar-se absolutament en aquesta lluita per sortir de la pobresa i guanyar qualitat de vida material i espiritual, però són poques. Per això reconeixem el valor excepcional del seu exemple. Tanmateix, sí que n’hi ha moltes, moltes més, que es comprometen d’altres maneres, amb diferents graus d’intensitat però també amb la mateixa passió, en la tasca de construir un món més just, més humà, més digne, per a tothom. Les trobem a ONGs de tot tipus, a entitats, a projectes de tota mena, com a cooperants en llunyans països o com a col.laboradors en la mesura de les seves possibilitats, a institucions… A tot arreu amb la mateixa generositat i la mateixa passió.

El reconeixement que fem a Ferran Sans i a Antoni Martínez el fem extensiu a les persones que des de la nostra ciutat han donat suport a la seva tasca al Senegal, així com a altres projectes i actuacions solidàries de tot tipus que porten la marca de Terrassa a països i pobles on la nostra solidaritat és imprescindible per avançar, per millorar, en una sèrie de drets humans molt bàsics i elementals.

El balanç de la feina que han fet ells al llarg de tants anys es pot traduir a dades concretes, a realitats palpables, que hem pogut veure amb els nostres propis ulls, in situ, la darrera ocasió el passat mes de juny: són molts anys de molta feina, amb constància i sacrifici, en camps com l’educació, l’assistència social, la igualtat, l’impuls a la vida associativa… Però el centre de totes aquestes activitats és la persona, l’ésser humà, amb tota la seva dignitat i el respecte que mereix. Ferran Sans i Antoni Martínez han contribuit a millorar la vida de milers de persones, amb noms propis. A Sam Sam, a Thiaroye, a Sokone, a Karang… Han deixat una llavor que donarà fruits durant molts anys, que es multiplicarà i que ajudarà a que cada generació pugui fer un pas endavant més enllà de l’anterior, fins assolir la plenitud de drets i de deures que considerem irrenunciable per a cada ésser humà, visqui on visqui.

Aquesta és l’arrel del compromís solidari que ells simbolitzen. Els drets humans, tots aquells que després de segles hema conseguit fixar com a objectius per a tota la humanitat, tot sabent que per a milions i milions de persones ara per ara no són més que belles paraules i utopies improbables. Hi ha diferents maneres d’aproximar-se a aquest compromís solidari. Un camí és el de la religió, un altre pot ser el de la política, el de l’acció social, el de l’humanisme… Són diferents en alguns aspectes, però comparteixen un mateix esperit: la fraternitat i l’inconformisme. Ens apropem a aquells que més necessiten de nosaltres perquè els considerem germans nostres, en un sentit o altre, i no ens és indiferent el que els pugui passar. Treballem al seu costat perquè no ens resignem a acceptar la desigualtat, la pobresa, la incultura, la misèria, la gana, la guerra, la intolerància, la por…

Aquest esperit comú és el que compartim amb Ferran Sans i Antoni Martínez, amb cada entitat o associació que fa de la cooperació internacional la seva raó de ser, amb cada projecte que neix i es porta a terme. El compartim també amb les accions solidàries a la nostra pròpia ciutat, on tampoc no ens resignem a abandonar els més febles a la seva sort, o millor dit, a la seva desgràcia. La qualitat de vida, el progrés, l’educació, la cultura, el benestar, les oportunitats, són les claus d’un model de societat que no és perfecte, ni molt menys, però que estem d’acord en reconèixer que és el millor que hem sabut crear al llarg de la nostra història. Volem ser una ciutat més justa i humana en un món més just i humà: això és el que una immensa majoria de terrassencs i terrassenques tenim en comú entre nosaltres i amb aquests dos terrassencs i senegalesos d’adopció, en Ferran i l’Antoni.

Moltes gràcies per haver compartit amb nosaltres la vostra passió i per l’orgull que ens feu sentir portant el nom de Terrassa al vostre cor.

A la foto, amb el Ferran Sans i la Regina, monja lleonesa responsable del Centre de Promoció Femenina de Sam Sam (Senegal), a la segona part de l'acte que va tenir lloc a la Nova Jazz Cava.

31 d'agost

2008-08-31T12:19:00.010+02:00

Últim dia d’agost. La normalitat està apunt d’ocupar de nou les nostres vides. Arriba setembre i per moltes persones acaba un dels períodes més preuats de l’any, les vacances. En el meu cas, no em queixaré d’aquest agost. He fet de tot i acompanyat sempre de les millors persones. He trobat la calma a la muntanya, la diversió a les canàries, el turisme cultural a la Toscana italiana i la tranquilitat a un poblet de l’Empordà. Sense oblidar, com no, el parèntesi a les festes de Gràcia.

Em sento amb més energia que mai per iniciar un nou curs polític que es preveu intens i apassionant. Una nova etapa a l’Ajuntament marcada per dos grans projectes que hem estat preparant durant aquest primer any de mandat i que començaran a caminar amb pas ferm: primer, el nou i innovador procés de participació ciutadana per decidir el destí de 4 milions d’euros del pressupost municipal d’inversions, obert a tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa i que iniciarem aquesta tardor; i segon, el debat i reflexió al voltant del Pla Estratègic de Participació Ciutadana, el full de ruta que ha de servir per definir nous objectius i estratègies per millorar la implicació dels ciutadans en les decisions públiques. Dos projectes que m’entusiasmen i que estic convençut que contribuiran a incrementar la qualitat de la nostra democràcia municipal. En seguiré parlant més endavant…

Un nou curs polític marcat, inevitablement, pel context econòmic. La baixada prevista dels ingressos municipals, fruït de la crisi en el sector de la construcció, es veurà reflectida en les polítiques del govern municipal. Haurem d’adaptar el Pla de Mandat a aquesta nova realitat econòmica i això implicarà, entre altres coses, prioritzar algunes inversions en detriment d’altres. I evidentment, optimitzar recursos amb més polítiques socials. Setembre serà un mes clau per definir aquest nou escenari.

A la memòria, Il Ponte Vecchio de Florència...

Montilla a Vilopriu

El nou curs polític també ha de ser el del pacte pel finançament autonòmic. Perquè no hi ha alternativa possible al pacte. Les paraules del President Montilla a Vilopriu (Baix Empordà), marquen l'exigència del PSC i inauguren el curs polític.

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat ha recordat que “els ciutadans de Catalunya no han de tenir més, però tampoc menys serveis que la resta de ciutadans de qualsevol altre indret d´Espanya”. Montilla ha volgut deixar clar que en matèria de finançament “no es pot respondre amb imposicions a les raons de Catalunya”. El President ha destacat que “no acceptarem un mal acord ni ens aixecarem de la taula, però tampoc acceptarem cap imposició”, en referència a les paraules del ministre d´Economia, Pedro Solbes.

En referència a la proposta rebuda per l´Executiu central, el president de la Generalitat ha deixat clar que “tenim raons per afirmar que el que se´ns ha proposat, fins ara, és insuficient, és inconcret, i no recull el que diu l´Estatut de Catalunya”. A més, el dirigent socialista ha afegit que allò que reclama el Govern de la Generalitat “no és un caprici ni un privilegi, és una necessitat, una exigència per poder garantir a la població de Catalunya la seva educació, els seus serveis de salut, l´atenció social i les polítiques de suport a les famílies”.

José Montilla també ha posat especial èmfasi en que aquest “ha de ser i serà un acord que no vagi contra ningú, i sí a favor de Catalunya i d´Espanya”, i ha remarcat que “els ciutadans de Catalunya no han de tenir més, però tampoc menys serveis que els ciutadans de qualsevol altre indret d´Espanya”. Perquè segons el president de la Generalitat “els homes i dones que viuen al nostre país tenen dret a disposar, tant com la resta de ciutadans espanyols, d´uns serveis de qualitat, d´un horitzó de progrés i benestar”.

El primer secretari dels socialistes s´ha mostrat confiat en que “tothom serà responsable”, i ha destacat l´idea de realitzar una tasca conjunta entre tots els partits catalans i que “la grandesa de l´objectiu mantindrà la força de la unió, perquè aquesta no és una cursa de partits, és d´equip, i en aquest equip i tenen lloc totes les forces democràtiques de Catalunya”. Montilla ha conclòs que “espero que les experiències del passat hagin estat una vacuna contra les temptacions d´una glòria tan instantània com efímera”.

Bones vacances!

2008-08-05T00:25:00.001+02:00

Marxo de vacances. Després d'un breu i intens preludi a la muntanya respirant tranquilitat, ara sí tanco definitivament la paradeta uns dies. Dos destins m'esperen: Tenerife i Itàlia. Després d'un any durillo, ara toca reflexionar una mica, conèixer món i sobretot descansar.

Estimats i estimades, molt bones vacances! Ens veiem a la tornada!

Bravo!

2008-07-25T01:33:00.006+02:00

L'onzè Congrés del PSC, celebrat aquest passat cap de setmana al Palau de Congressos de Catalunya, ha servit fonamentalment per dues coses. Primer, per refermar el lideratge del catalanisme social (que no emotiu o simbòlic) del President Montilla. Segon, per reafirmar l'aposta del socialisme català per l'Espanya plural i federal.

Em quedo amb les contundents i reivindicatives paraules de Montilla al teloner Zapatero a l'acte de clausura del Congrés:

“Los socialistas catalanes te queremos bien, te queremos mucho, pero aún queremos más a Catalunya y a sus ciudadanos, los queremos apasionadamente, nos debemos a ellos, nos debemos a sus problemas, a sus expectativas, a sus justas demandas, a su cultura, a su lengua y a su Estatut, que defenderemos con todas nuestras fuerzas”.

I segueix...

"Estamos en un momento decisivo para que la España que representas no decepcione el inmenso caudal de confianza que ha recibido de Catalunya… ¿No vale la pena defender una España en la que quepamos todos?, ¿No vale la pena proclamar la verdad en relación a la lengua o a la financiación? ¿No es esta una responsabilidad ineludible para todos, también para ti?”.

Olé Montilla!

Acords per millorar l'ajut humanitari d'emergència

2008-07-15T15:51:00.004+02:00

En pocs dies, l'Ajuntament de Terrassa, a través de la regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional, hem signat dos convenis de col.laboració amb Creu Roja i Farmacèutics Mundi en l'àmbit de l'ajuda humanitària internacional d'emergència. Són acords que garanteixen la participació immediata de la ciutat de Terrassa en accions d'emergència en situacions de crisi humanitàries provocades per fenòmens naturals o conflictes armats. A Creu Roja aportem 12.000 euros perquè puguin dur a terme accions en matèria d'alberg i aixopluc a famílies damnificades per les catàstrofes humanitàries, mitjançant el material dipositat al magatzem de material humanitari de Creu Roja a Catalunya, situat a La Pobla de Claramunt, i que la setmana passada vaig tenir l'ocasió de poder visitar. A Farmacèutics Mundi, aportem 18.000 euros per adquirir kits d'emergència d'acord amb les directrius de l'OMS, per tal de destinar-los a l'ajut en les crisi humanitàries durant l'any 2008 i 2009.

I és que quan es produeix alguna catàstrofe humanitària al món, els terrassencs i les terrassenques, amb l’Ajuntament al davant, responem sempre solidàriament. Les persones que pateixen les conseqüències de catàstrofes naturals o de guerres necessiten ajuda de tot el món. I Terrassa respòn sempre. En la mesura de les nostres possibilitats, clar, però també al màxim de les nostres possibilitats.

Penso que no hem d'oblidar mai que també Terrassa ha rebut solidaritat d’altres poblacions i països en moments durs i dramàtics de la seva història. Les riuades del 1962 són un exemple, llunyà, però molt present a la memòria de la ciutat. Si es va poder tirar endavant, és perquè molta gent en aquella època va reaccionar, ens va ajudar a tirar endavant, a reconstruir, a superar les conseqüències traumàtiques d’un fet que va marcar profundament la ciutat. Som solidaris per convicció, però també perquè altres han estat solidaris amb nosaltres quan ho hem necessitat.

A vegades, quan una gran tragèdia humanitària sacseja les consciències de la gent (cas del Tsunami, l'Huracà Mitch, el terratrèmol de Perú, Birmània...) aquesta solidaritat s’expressa a través d’aportacions econòmiques, municipals i de ciutadans a títol particular, a través de l'obertura del compte corrent "Terrassa Solidària", però sovint el problema immediat no és de diners, sinó per exemple de menjar, de roba d’abric o de medicaments, com és el cas dels convenis que hem formalitzat, 10 anys després del primer conveni que vam establir amb Farmacèutics Mundi, que va ser el primer d’aquesta tipologia que va signar l’ajuntament. Formen part d’un paquet de convenis amb entitats d’altres àmbits, centrades en les respostes a crisis humanitàries: Creu Roja, Acció contra la Fam i ACNUR (ONU).

Pensem que les crisis humanitàries demanen reaccions ràpides, a vegades amb molt poc temps de reacció. L’agilitat és vital, en el sentit més literal de l’expressió: com més de pressa reaccionem, més vides se salven. Els convenis que hem signat ens permeten enviar amb rapidesa diversos tipus de materials d'ajut humanitari i ajustar la seva composició a les característiques de la ciutat, poble o zona destinatària. Estem parlant de solidaritat exprés i a la mida.

Això ens permetrà respondre més ràpid i millor, i aprofitar l’experiència, el “know how”, d'aquest tipus d'organitzacions com Creu Roja o Farmacèutics Mundi en situacions de conflicte o catàstrofe. La relació que mantenim des de fa anys ens ha permès millorar molt la resposta solidària de la ciutat i ajustar-la cada vegada més a la situació que volem contribuir a pal.liar.
Està clar que l’Ajuntament necessita “partners” per mobilitzar la solidaritat de la ciutat i canalitzar-la de la forma més adequada, amb rigor i professionalitat. I això és el que Farmacèutics Mundi i Creu Roja ens aporten, aquesta és la garantia d’eficàcia de la solidaritat terrassenca.

La JSC contra la Directiva de retorn d’immigrants il.legals aprovada pel Parlament Europeu

2008-07-01T23:28:00.005+02:00

El Parlament Europeu va aprovar el passat 19 de juny la denominada "Directiva de Retorn d’Immigrants" amb 369 vots favorables, 106 en blanc y 197 en contra. Segons el Parlament Europeu, la directiva suposa un pas endavant en la configuració d’una política comú en matèria d’immigració.

La Directiva, que s’ha aprovat sense esmenes, preveu la retenció d’immigrants fins a 18 mesos en centres d’internament, i autoritza el seu internament en centres penitenciaris quan els anteriors estiguin saturats. Entre d’altres mesures, la directiva també preveu la prohibició de tornar a Europa durant els cinc anys següents a la seva expulsió així com l’expulsió dels menors d’edats no acompanyats.

La delegació socialista espanyola al Parlament Europeu, conjuntament amb els socialistes alemanys, van votar a favor de la directiva i en contra de la postura oficial de l’esquerra europea. D’altra banda, els socialistes catalans Josep Borrell i Raimon Obiols van votar en contra i Martí Grau es va abstenir.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya considerem que:

- Els principis encarnats per la directiva xoquen directament en contra els fonaments en què una directiva europea exitosa hauria d’estar basada: l’estat de dret, la solidaritat, la justícia social i la democràcia. El text suposa un atemptat contra els drets dels immigrants i la seva dignitat. Tracta com a delinqüents a persones que no han comès cap delicte tipificat a cap legislació europea. A més, evidencia el recel i una manca total de respecte per als immigrants estrangers.

- Els terminis d’internament previstos, juntament amb els procediments de detenció, retenció i expulsió, manquen de control judicial, priven als immigrants de qualsevol garantia jurídica i entren en conflicte amb drets reconeguts en matèria de drets humans i altres convenis internacionals.

- Des de la JSC veiem en la Directiva de Retorn un altre símptoma del gir europeu cap a la dreta, com poden ser la recent aprovació per part del consell de ministres de la UE de l’opting-out (la possibilitat de pactar jornades laborals de fins a 65 hores setmanals), la no condemna de la participació d’elements neofeixistes en el govern italià (a diferència de com va succeir en el cas austríac) o l’absència de resposta a la negativa per referèndum de l’aprovació del Tractat de Lisboa a Irlanda.

- Els esforços per arribar a un consens son complicats i els processos llargs, però aquest fet no pot suposar una excusa per a recolzar un text que significa un pas enrere en la configuració de la Europa Social que tantes vegades hem defensat. Aquesta Europa no és possible si tanca les seves fronteres a la resta del món.

- Recolzem, per tant, els eurodiputats que van votar en contra de la mesura al Parlament Europeu.

En aquest sentit, des de la Joventut Socialista de Catalunya manifestem el nostre rebuig a la directiva de retorn aprovada el passat 18 de juny pel parlament europeu i així com de qualsevol política que vulneri els drets més fonamentals de qualsevol persona.

(Que serveixi també el present manifest per donar resposta a un anterior comentari fet a aquest bloc).

"Alvideo"

2008-06-24T12:09:00.007+02:00

Aquest bloc de tant en tant necessita vidilla. L'altre dia, mirant videos "caseros" de finals dels 80, vam recordar inevitablement l'entranyable veu de la Vanessa... La recordeu?

El següent vídeo vol ser l'homenatge d'aquest bloc als 25 anys de TV3!! (espereu que es carregui bé...)

Visita institucional a Senegal

2008-06-10T13:10:00.015+02:00

Se’m fa molt complicat expressar amb poques paraules les sensacions viscudes aquests dies a l’Àfrica. Difícil em resultarà oblidar aquells somriures d’alegria i complicitat davant dels ulls brillants de vida d’un nombre infinit de nens i nenes demanant qualsevol cosa. Senegal m’ha ferit el cor. Arribàvem a l’aeroport de Yoff, Dakar, dilluns al vespre, enmig d’un batibull de mans i veus disposades a ajudar-nos amb l’equipatge o a acompanyar-nos a destí amb una destartalada furgoneta. Sort de l’Abdoulaye Seck, president de l’Associació de Residents Senegalesos de Catalunya, que ens va venir a buscar a l’aeroport. Dakar no és una ciutat gaire atractiva, un nucli urbà relativament petit i uns barris i poblacions metropolitanes molt grans i extenses. El més interessant és veure l’animació i l’energia que desprèn la ciutat, on tothom va amunt i avall i on tothom procura vendre qualsevol cosa, per inversemblant que sigui. Dakar és, però, l’autèntica capital de l’Àfrica Occidental. Aquella ciutat que veia embarcar i subhastar injustament els esclaus cap a Amèrica. A l’Ile de Gorée, el cor s’encongeix…Goreé, tan africana i tan llatina, tan francesa i tan negra, tan atractiva i tan tràgica.

L’objectiu de la visita a Senegal ha estat fer el seguiment i conèixer de prop els projectes de cooperació al desenvolupament que hem col·laborat des de l’Ajuntament de Terrassa. Entre el 1995 i el 2007, s’ha contribuït en el finançament d’una dotzena de projectes de cooperació amb un pressupost total de 249.493€.

El programa del viatge va incloure la visita a tres projectes de cooperació que s'estan desenvolupant a la població de Pikine als afores de Dakar, concretament al barri de Sam Sam, on s'està cooperant en l'àmbit de l'educació amb l'Ekool Kalasans (educació bàsica per a nois i noies que no han estat mai escolaritzats) i el Centre de Promoció de la Dona Sam Sam (destinat a noies entre 15 i 26 anys, amb l'objectiu d'oferir una formació pràctica per poder-se integrar millor al món del treball). Vaig tenir l’oportunitat de conèixer i entrevistar-me amb Ferran Sans, escolapi que va viure i treballar durant més de 20 anys a Terrassa i que està cooperant a Senegal des de fa més de 10 anys. També amb la Regina, responsable del centre femení. Aquests dos projectes estan promoguts per l'ONG Amics d'en Ferran i compten amb subvenció municipal.

Sam Sam és un barri marginal, sense infraestructures, sense cap tipus de planificació, sense xarxa de clavegueram, edificat sobre els antics i actuals abocadors de Dakar. Per tot el barri es poden veure milers d’escombraries formant una capa més del terra. Aquesta capa afavoreix la impermeabilització del terra i la formació de grans piscines immundes amb les pluges. El costum és tapar-ho amb sorra i construir-hi cases a sobre, amb tots els problemes d’infeccions que això comporta. Malgrat això, la història de Sam Sam és la història d’un barri pobre que veu com petits grans somnis esdevenen projectes reals amb l’esforç i l’ajuda de molta gent.
També vaig tenir l’oportunitat de conèixer el nou centre educatiu de Thiaroye (un altre barri de Pikine), promogut conjuntament per Amics d’en Ferran i la delegació terrassenca de la Fundació Solidària Escola Pia. En la convocatòria de subvencions d’aquest any 2008, l'Ajuntament hem concedit una subvenció de 22.313€ per un projecte de promoció social i d’inserció laboral per als joves de Thiaroye. Aquesta actuació preveu la construcció d’un complex d’animació sociocultural i laboral a aquest barri, dins d'una acció més àmplia que preveu la construcció d’una escola de primària. Aquest projecte està promogut perl’ONG Amics d'en Ferran i la Fundació Educació Solidària de l’Escola Pia, i la contrapart és l' Assotiation Education Solidaire.
A Negué, situat a uns 300 km de Dakar, vam visitar el projecte productiu de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, que consisteix en un centre sanitari. I a Dara, vam conèixer d’aprop un projecte de microcrèdits que té en marxa el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. La rebuda a Negué, per part de la població, va ser espectacular. Veure les cares de felicitat de totes aquelles persones ens fa entendre el sentit últim de la cooperació internacional i la necessitat de reforçar encara més els nostre vincles amb Senegal.
Dimarts vaig tenir l’ocasió d’entrevistar-me amb el Sr. Habib Sy, Ministre d’Infraestructures, Transports Terrestes, Telecomunicacions i TIC de la República de Senegal, a qui li vam exposar el motiu del nostre viatge a Senegal, els objectius de la cooperació terrassenca i la necessitat que des del govern senegalès s’actui per millorar les condicions de vida al barri de Sam Sam. Vaig convidar al Ministre a fer una visita a la nostra ciutat en un futur proper. Durant la reunió, Habib Sy va agrair la cooperació de Terrassa amb el seu país i va elogiar també la diligent cooperació espanyola que està treballant en la millora del ferrocarril.
Trobareu més imatges del viatge a l'àlbum de fotos.

El Parc Audiovisual de Catalunya

2008-05-31T11:11:00.005+02:00

No és que no en vulgui parlar més, com m'heu suggerit alguns, sinó que detesto les polèmiques polítiques i haver d'actuar de forma contundent amb l'oposició. Perquè per sobre de tot hi ha persones a qui respecto profundament. Però al Ple municipal d'aquest dijous no em va quedar cap altra opció. El motiu de la polèmica: El Parc Audiovisual de Catalunya. El protagonista: Josep Rull, de CIU. I de rebot, jo mateix. I aquest bloc, que pobret, no mereix que últimament el maltracti tant.

En la meva resposta a les crítiques de l'oposició sobre el projecte del Parc Audiovisual de Catalunya vaig callar algunes coses que hagués pogut dir i que vaig preferir guardar-me, per si les mosques.

El tema està en que CIU ha trencat el consens en un projecte estratègic de ciutat com és el Parc Audiovisual (d'ara endavant PAC). Aquest fet, així, a simple vista, com els hi vaig dir només començar la meva resposta, entra dins la lògica i la normalitat democràtica d’un partit de l’oposició com el seu. Per tant, en aquest sentit, res a dir, perquè estan en el seu dret a decidir quin tipus d'oposició fan en cada moment.

Ara bé, CIU i el senyor Josep Rull, ens estan enganyant. En realitat, no han trencat cap consens perquè aquest consens no ha existit mai, ha estat sempre fictici. És cert que formalment van votar a favor del projecte, però el seu recolzament només ha estat formal des del primer dia. I aquí podriem explicar moltes més coses...

Des del primer dia, com fan en tantes altres coses, i com els vaig dir públicament, s’han dedicat a posar pals a les rodes, a segar l’herba sota els peus del govern municipal. O a intentar-ho, perquè la veritat és que no se’n acaben de sortir en la seva destructiva estratègia.

En el tema del Parc Audiovisual una vegada més han posat un tema de ciutat al servei de l’estratègia política i destructiva del seu partit. CIU i Josep Rull no fan oposició contra el govern, sinó contra la ciutat.

I dimecres passat van fer el que saben fer millor. Mentre unes 300 persones representatives de molts sectors socials, polítics, educatius i econòmics buscàvem un front comú per impulsar la ciutat cap a un horitzó de progrés i capitalitat, ells apostaven per enfangar-la, per destruir oportunitats de crear feina, d’atraure empreses i de desenvolupar-nos, a través del PAC. Així de clar. Perquè en el fons, i així de clar els hi vaig dir, els encantaria que el PAC s’enfonsés. Que fracassin tants i tants projectes que té en marxa el govern. Un profeta dels desastres com Josep Rull no pot suportar que anem convertint-los en realitat, que anem superant dificultats, entre tots i totes, perquè no són temes només del Govern Municipal, sinó de la ciutat.

Després d'aquesta contundent ofensiva política, vaig anar al gra amb la situació actual del projecte. Perquè l'equip de govern municipal tenim entre mans una agenda molt concreta per al PAC, que ja es podia intuir una mica en el discurs de l’Alcalde de dimecres a l'ETSEIT, però que no podem avançar encara fins d’aquí unes setmanes més enllà d’unes línies generals. Un procés valent i decidit que hem encarat amb rigor, amb coherència i sobretot, amb discreció. Perquè les coses vagin bé, hem de ser discrets. Estem acabant de definir un Pla Estratègic, que ha de reorientar i redimensionar el projecte del PAC. Perquè en cada moment volem adaptar les necessitats del Parc a la realitat del sector. Un sector dificil, complex i variable. I paral.lelament volem sumar esforços i complicitats i diversificar l’activitat al PAC amb el sector tecnològic i de la innovació. I això és el que estem fent de forma discreta: buscar noves aliances estratègiques per fer de la façana nord de la ciutat un pol de desenvolupament i oportunitats.

I amb tot, el dia a dia del PAC avança a bon ritme. A mesura que les obres avancen i es van acabant, el PAC va funcionant cada vegada més a ple rendiment. Tenim un bon percentatge d’ocupació dels platós aquest primer quatrimestre del 2008 i una facturació per aquest concepte que ja és el doble que en tot l’any passat. Les obres d’urbanització s’han pràcticament acabat en el sector nord i molt aviat s’acabarà la resta de vials. L’edifici de l’arxiu de la filmoteca ja està acabat, a l’espera de què s’instal.li l’equipament tècnic que necessita. Tenim també les primeres empreses instal.lades i estem negociant amb altres la seva instal.lació al PAC, i molt aviat acabaran les obres dels 5.000 metres quadrats d’oficines i espais comuns.

Per tant, el PAC en aquests moments està més viu que mai i és una combinació de realitats tangibles i de nous projectes.

I en aquest sentit, els hi vaig demanar públicament en nom del govern que no busquin excuses (que si informes de viabilitat, que si auditories, etc…) perquè en realitat aquesta és l’excusa perfecte per abandonar un projecte que ja no es van creure des del primer dia.

Evidentment, no els hi demanarem que tornin al consens (ells sabran què fan) però si els hi vaig dir molt clar que ens deixin treballar tranquils perquè estem convençuts que anem en la bona direcció.

En fi, els que em coneixeu sabeu que no m'agrada parlar amb aquest to, però en el tema del PAC ens han tret de pollaguera!

Maig intens

2008-05-25T11:46:00.007+02:00

Després d'unes setmanes força intenses, per fi tinc un dia calmat per dedicar-lo a actualitzar el bloc. I és que el mes de maig sempre acostuma a ser un dels mesos més frenètics de l'any, sinònim de múltiples activitats organitzades per entitats i pel propi Ajuntament: la Fira Modernista, aquest any passada per aigua, la Feria de Abril, les festes majors dels barris, la Primavera Solidària, la Festa del Comerç Just, etc, etc. Un clar exemple de la bona salut cultural i cívica de la ciutat i de l'enorme potencial del teixit associati terrassenc.

Durant aquests darreres dies hem iniciat projectes i n'hem culminat d'altres. Hem inaugurat el nou aparcament de l'estació de Renfe Terrassa-Est a La Grípia i el nou casal de la Gent Gran a Ca'N Aurell. Hem signat un conveni amb Alternativa 3 per fomentar el comerç just a la nostra ciutat, hem constituït la primera Taula d'Infants del Districte II, amb l’objectiu d’escollir el nom de la nova i emblemàtica passarel·la de vianants que s’està construint sobre la riera de Les Arenes, a l’alçada del carrer de Jacint Elias, a Ca n’Anglada, i que els nens i nenes de les cinc escoles del districte han decidit que es dirà Pasarel.la de l'Amistat. Aquesta setmana també hem rebut la visita de l'alcaldessa de la ciutat germana de Granada (Nicaragua), Rosalia del Carmen Castrillo, amb qui hem signat un nou conveni de col.laboració per millorar els sistemes d'informació de l'ajuntament d'aquesta ciutat nicaraguenca.

Maig és el mes dels projectes de cooperació al desenvolupament. Dijous donàvem a conèixer els 20 projectes que han estat escollits per rebre subvenció en la convocatòria de projectes de cooperació al desenvolupament d'enguany. Un total de 400.000 euros que es destinen a tal efecte, que representen el 55% del pressupost total de la regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional.

Cal recordar que les ONG i entitats solidàries locals van presentar un total de 37 projectes, els quals han quedat reduïts a 20 després que el Consell Municipal de Solidaritat hagi fet una avaluació de tots ells. Precisament, una de les novetats del procés d'enguany era la limitació a 20 de les iniciatives que serien subvencionades, per tal de poder dotar a les entitats afavorides amb gairebé la totalitat de la seva demanda. El procés de valoració i posterior proposta d’adjudicació de subvencions és totalment transparent, i compta amb el suport del Plenari del Consell Municipal de Solidaritat, que en la reunió de dimecres passat va aprovar la proposta realitzada per la Comissió Permanent. Aquesta Comissió està composta pels 5 grups municipals de l’Ajuntament, 8 ONG o entitats solidàries, 2 experts en temes de cooperació internacional, el secretari (el Cap de la Unitat de Solidaritat) i el President (el regidor). Cada projecte és avaluat per tres membres diferents de la Permanent i la puntuació final resulta de la mitjana dels tres avaluadors. Una metodologia singular, però molt clara, transparent i democràtica.

El projecte més ben valorat ha estat el presentat pels Òptics pel Món, i que té com a objectiu donar atenció visual a la població de la ciutat germana de Granada (Nicaragua) dins la campanya nacional d’alfabetització que s’està portant a terme en aquell país.

El destí dels projectes és 12 a Llatinoamèrica, 6 a l’Àfrica i 2 a l’Àsia. Per sectors, l’educació és l’objectiu de 7 projectes, els mateixos que de construcció infraestructures. La resta es divideixen entre la implementació de serveix socials, iniciatives del foment de la salut, enfortiment de la societat civil (xarxa de cooperatives al Marroc) o generació d’energia (energies renovables al Brasil).

No es pot deixar de banda que la realització d’aquests projectes tenen un doble objectiu: per una part, ajudar al desenvolupament de les parts més empobrides del planeta, i, per una altra, aprofitar aquestes accions en aquelles zones per transmetre a la resta de la ciutadania de Terrassa les seves problemàtiques i desigualtats que pateixen.

Està clar que la bona salut de les entitats solidàries terrassenques (54) es tradueix en aquesta quantitat de projectes presentats i en la qualitat tècnica de la gran majoria d’ells. La presentació de projectes, però, no és un fet aïllat. La presència de 50 entitats al darrer saló SOLIDÀRIA, o l’allau d’activitats de sensibilització que proposen les entitats per aquest any 2008, són una altra prova del bon moment que viu el teixit associatiu solidari a la nostra ciutat.

Us deixo amb una foto de la visita del President Montilla a la caseta de la Coordinadora d'Entitats Andaluses de Terrassa a la Feria de Abril. Em va tocar rebre'l en representació de l'Alcalde, que no va poder assistir-hi:

Terrassa Capital

2008-05-07T23:41:00.004+02:00

L’Ajuntament de Terrassa hem posat en marxa, amb l’eslògan “Terrassa capital”, un Pla de Comunicació que pretén reforçar la posició de lideratge de Terrassa com una ciutat amb clares oportunitats de futur i un referent consolidat en molts camps. La nova imatge de marca l'hem presentat públicament aquest dilluns amb l'alcalde, Pere Navarro. El missatge que impregnarà a partir d’ara tota la comunicació municipal es posarà també a disposició d’entitats, institucions, empreses, associacions o ciutadans/nes que ho desitgin per utilitzar-los en les seves accions de projecció exterior. L’eslògan “Tu ets capital” és el que s’adreça als terrassencs i terrassenques, remarcant així que per a l’Ajuntament -i per a la ciutat- les persones són el centre, l’autèntica raó de ser i les destinatàries de totes les polítiques o actuacions. El Pla de Comunicació de Terrassa es planteja com una aposta a llarg termini, amb un horitzó simbòlic situat l’any 2020.

Aquí teniu el video amb la notícia de la roda de premsa:

Les principals línies estratègiques de futur de la ciutat de Terrassa es poden consultar al Pla de Mandat 2007-2011 i s’estructuren en cinc grans blocs, que defineixen també l’orientació de l’estratègia de comunicació municipal i ciutadana:

1) Les persones, primer. Una Terrassa amb capital social, on generem polítiques de cohesió i inclusió social, perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets, benestar i qualitat de vida, amb noves solidaritats.

2) Urbanisme. Una Terrassa amb un espai públic respectuós amb el medi, atractiu, complex, funcional i sostenible.

3) Oportunitats/diversitat. Una Terrassa amb oportunitats, que descobreix noves i diferents formes de viure la ciutat i el seu temps.

4) Posicionament econòmic. Una Terrassa amb creativitat que inverteix en els fonaments de la innovació, la competitivitat i el progrés.

5) Lideratge, identitat i projecció. Una Terrassa que lidera diversos àmbits i xarxes. Una ciutat amb identitat, participativa, solidària, catalana, cosmopolita i integrada en l'entorn europeu.

La marca “Terrassa capital” servirà a uns sèrie d’objectius estratègics:

- Situar Terrassa amb força als sectors de la nova economia/innovació

- Reforçar el posicionament en economia tradicional

- Atraure nous residents per impulsar el desenvolupament

- Generar una imatge de marca global atractiva

- Atraure visitants i públic cultural

- Atraure compradors

- Atraure inversors, afavorir aliances, negocis en sentit ampli

- Afavorir l’exportació, en sentit ampli i en diversos sectors

- Atraure estudiants, talent

- Potenciar el perfil/posicionament institucional a diversos fòrumsAixí, acompanyarà un llarg procés de projecció de Terrassa com a quarta ciutat en població dintre de Catalunya i com a líder de xarxes i sectors d’activitat molt diversos.

Penso que aquest nou Pla de Comunicació arriba en un moment òptim, perquè esdevé una eina útil al servei de les estratègies de promoció econòmica de la ciutat en un moment de desacceleració econòmica global. Crec que aquest nou Pla de Comunicació també ha de ser un instrument per reactivar l'economia, atraure empreses i inversions i situar-nos amb força en els sectors de la nova economia.

A CIU li ha faltat temps de criticar-nos. Però ho vull deixar molt clar. Aquest Pla de Comunicació no genera noves despeses. Volem potenciar la coordinació, el missatge, l’aplicació d’una única marca a totes les actuacions municipals en comunicació. Aquest és un dels objectius clau del Pla: aprofitar al màxim tots els suports municipals (anuncis, fullets, cartelleria a la via pública, comunicació audiovisual, maerchandising…) per difondre un missatge únic però capaç d’adaptar-se amb flexibilitat a una gran varietat d’usos i de tipus de públic.

Escuderia Terrassa

2008-05-05T00:19:00.002+02:00

Aquest dilluns hem presentat en roda de premsa un projecte innovador de creació d'una escuderia de motociclisme formada per alumnes de cursos de formació ocupacional de la nostra ciutat. Hem presentat el projecte el Manel Pérez (ICV), Tinent d'Alcalde d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, el Josep Pàmies (ICV), regidor d'Educació, i jo mateix com a regidor d'Imatge i Comunicació. L’escuderia, que portarà el nom de la ciutat, participarà el proper 5 de juliol a les 24 hores de Montmeló. El projecte implica la participació d’uns 40 joves que integraran tot l’operatiu de l’equip, des de la mecànica fins l’hostaleria.

Es tracta, per tant, d'una escuderia única: és al mateix temps una autèntica escola. El programa "Èxit" és una experiència inèdita que agrupa joves de diferents centres de Formació Ocupacional de Terrassa i els ofereix la possibilitat de participar en un projecte únic: la preparació completa d'un equip multidisciplinar que participarà en aquesta competició internacional.

Amb aquest projecte, l'Ajuntament de Terrassa apostem per una activitat professionalitzadora en la qual s'obren diverses oportunitats pels joves: posar a prova els seus coneixements en diferents especialitats, treballar en equip, assumir responsabilitats clau... i disfrutar de l'ambient i les emocions d'una gran competició del món del motor al Circuit de Montmeló.

El nostre objectiu és clarament potenciar el caràcter de Terrassa com a "ciutat professionalitzadora" i facilitar els recursos necessaris per garantir una formació ocupacional de qualitat.

El projecte està obert a la participació d'entitats i empreses, socialment responsables i compromeses amb la formació de les noves promocions de professionals.

En definitiva, es tracta d'un projecte que volem apropar a la ciutadania, perquè la gent ho visqui i recolzi l'equip de la ciutat. És evident que estem davant d'una iniciativa esportiva, formativa i també de promoció de la ciutat, d'orgull de ciutat.

Només confiem que molts ciutadans i ciutadanes vegin la moto corrent a Montmeló i s'assabentin d'un projecte singular, innovador, que és coherent amb la nova campanya de ciutat que aquest mateix dilluns hem presentat, i que us comentaré ben aviat: Terrassa també és capital en educació, en innovació.

10 anys de la ràdio municipal de Terrassa

2008-04-26T11:49:00.003+02:00

Sant Jordi sempre és un dia especial, màgic. I aquest any, encara més. La ràdio municipal ha celebrat els seus 10 anys, i ho ha fet amb un programa especial de 7 hores des del Raval de Montserrat. 10 anys és poc o és molt, segons com es miri. Però el que està clar és que durant aquests anys la ràdio municipal s'ha guanyat l'audiència, el prestigi, el reconeixement i l'estima dels terrassencs i terrassenques. Un mitjà de comunicació fidel a la missió de servei públic i de proximitat que se li va encarregar en els inicis, i que ha estat la seva raó de ser durant aquests 10 anys. Penso que en un món globalitzat com el que vivim, dominat per les grans cadenes televisives i per internet, hem de reivindicar més que mai el paper dels mitjans de comunicació de proximitat. Les ràdios i les televisions locals tenen un paper fonamental en aquest nou context i exerceixen una funció social molt important, de cohesió i d'identitat. Amunt el NouCincPuntDosRàdio!

Mesures per afrontar la desacceleració econòmica a Terrassa

2008-04-19T07:54:00.003+02:00

A la Junta de Govern d'ahir, vam aprovar un paquet de mesures per afrontar amb garanties l'escenari actual de desacceleració econòmica.

I és que després d’un llarg i intens cicle de 12 anys d’expansió econòmica (amb ritmes de creixement del 3,5% anual), l’economia catalana està experimentant un procés de desacceleració amb previsions de creixement més moderats (al voltant del 2%), al qual la ciutat de Terrassa no és aliena.

Amb un atur registrat de 10.465 persones a finals del mes de març (al voltant d’una taxa del 10% de la població activa), la tendència en l’evolució de l’atur a la nostra ciutat se situa, igualment, entre les línies evolutives que es registren a Catalunya i la província de Barcelona.

Cal destacar que el sector de la construcció és el que revela un comportament pitjor, respecte a les taxes d’atur, tant pels aturats totals com pels aturats estrangers, especialment a les ciutats de l’entorn metropolità.

Per fer front a aquesta situació cal actuar amb anticipació, sentit de la responsabilitat i confiança amb les nostres potencialitats.

Terrassa que ha experimentat un creixement important en els darrers anys, amb una població actual de 203.000 habitants, disposa d’una estructura econòmica diversificada que li permet fer front als nous reptes del canvi de cicle econòmic.

Terrassa disposa d’una potent xarxa econòmica i social (empreses, institucions, organitzacions) compromeses amb el diàleg social, la concertació, la cohesió i la dinamització econòmica del territori.

Terrassa disposa, també, d’uns instruments acreditats (experiència i equips professionals) com Foment de Terrassa, per treballar coordinadament amb els agents socioeconòmics de la ciutat, per tal d’implementar els programes de suport a les persones en situació d’atur, i a les persones amb risc de perdre l’ocupació.

Així mateix, la nostra ciutat forma part d’importants xarxes de cooperació territorial i de transferència de coneixements, disposa de noves zones de desenvolupament econòmic, i està propiciant noves centralitats i motors potents (projectes, empreses, universitat, …) per a promoure la innovació i el desenvolupament del teixit empresarial, la captació de noves empreses i per a generar noves oportunitats de negoci.

Les 10 mesures prioritàries són:

1. Establir una concertació específica amb els agents sòcio-econòmics que actuen al nostre territori

2. Desenvolupar al màxim la cooperació i la coordinació institucionals

3. Potenciar el servei d’informació, orientació, assessorament i formació a l’empreneduria.

4. Impulsar concerts locals amb entitats financeres.

5. Incrementar l’oferta de Formació Ocupacional

6. Convocar especialment el Comitè Estratègic del Pla de la Innovació

7. Convocar els propietaris de sòl industrial.

8. Garantir la resposta a un eventual increment de situacions d’atenció social.

9. Potenciar la formació en llengües, habilitats socials i formació prelaboral.

10. Prestar atenció a la població immigrada

Atrevit ZP

2008-04-14T23:48:00.004+02:00

Dona, jove, catalana, pacifista i embarassada. I algú ha dit que només li faltava ser negra! Bromes apart, un 10 per Zapatero. Tot un acte de valentia política del primer President feminista de la història d'Espanya. La "nostra" ministra, la ministra dels texans i les americanes de pell és avui ministra de Defensa, cartera fins ara reservada a homes. De nou, Zapatero ens ha sorprès. Positivament.

No he amagat mai la meva simpatia per la Carme Chacón, aquella jove socialista, militant de la Joventut Socialista de Catalunya, que vaig conèixer una tarda de primavera a una aula del Vapor Universitari de Terrassa. Ella, captivadora (jo, tímid). Trobaré la foto algun dia...

La Carme és una dona amb caràcter i estic segur que es farà respectar i no tolerarà cap sortida de to de tipus maxista entre els membres de la cúpula de l'Exèrcit.

Enhorabona capitana Chacón!

Gràcies, gràcies, gràcies!

2008-04-07T23:16:00.008+02:00

Estem contents. La primera edició de Solidària ha estat un èxit total i rotund. Sis mil persones han passat pel Recinte Firal al llarg del cap de setmana per veure in situ tot allò que es fa a la ciutat en l'àmbit de la cooperació. Terrassa és avui una ciutat encara més solidària. Ho intuïem però ara ho hem reafirmat. La veritat és que no ens ho esperavem. L'èxit ens ha sobrepassat i això ens anima a donar continuïtat a l'experiència en un futur proper. Serà el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació qui tindrà l'última paraula.

Aquí us deixo amb un recull d'imatges...

Amb una convidada d'excepció, l'Asha Miró, que ens va acompanyar i recolzar la tarda de dissabte. Gràcies pel teu compromís, Asha!

Amb l'Equipo A. Sense el Salva i el Jaume res de tot això hagués estat possible...

Trobareu moltes més fotos a l'album...

Del BASE al SOLIDÀRIA

2008-04-05T10:12:00.003+02:00

Ahir posàvem el punt i final a la 4ª edició del Base Film Festival. I ho feiem amb una macro projecció de El Orfanato a la Plaça Vella. Amb la presència d'alguns membres de l'equip de la pel.lícula, encapçalats pel seu director, J.A. Bayona i per un dels protagonistes, Roger Príncep, el petit Simón. Per la ciutat de Terrassa, que està obrint camí en el món de l'audiovisual, és tot un luxe poder comptar amb esdeveniments com aquest. Des d'aquí, voldria felicitar a l'ESCAC i a Escàndalo Films, per la magnífica organització d'aquest Festival. Gràcies a persones com la Marta, el Sergi, el Josep o la Conxi, i a tot l'equip d'organització, ha estat un èxit total. Podem afirmar definitivament que el BASE s'ha consolidat. I no només això, sinó que els ciutadans i ciutadans se l'han fet seu. Aquest era també un dels objectius d'aquest any. I l'acte d'ahir n'és un clar exemple.

A la foto, amb Josep Maixenchs, director de l'ESCAC, i Roger Príncep, el nen protagonista de la peli:
Ahir tancàvem el BASE i avui obrim l'espai SOLIDÀRIA 2008, la primer mostra de la cooperació terrassenca, que tindrà lloc durant aquest cap de setmana al Recinte Firal. Perquè conegeu la filosofia que s'amaga darrera aquest esdeveniment, us transcric l'entrevista que em va fer la Laura Garcia per l'e-newsterrassa.

- Com i quan va sorgir la idea d’organitzar Solidària?
La idea va sorgir en el si del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Les ONGs, des del primer moment, es van mostrar entusiasmades amb la idea i vam crear un grup de treball per començar a dissenyar l’esdeveniment. Es una primera experiència, de la qual n’haurem de treure conclusions per al futur i fer-hi els retocs que calguin. No s’havia fet mai a Terrassa una mostra d’aquestes dimensions lligada al món de la solidaritat i la cooperació.

- Què pretén aconseguir aquesta iniciativa?
Volem difondre a tota la ciutadania què es fa amb l’1% dels ingressos municipals que destinem a solidaritat, a contribuir a construir un món millor a poblacions i països llunyans, amb problemes i mancances de desenvolupament i de qualitat de vida.

- Moltes i molt diverses són les ONG i les entitats que hi participen a l’espai Solidària. Què en destacaria de totes elles?
Són unes cinquanta entitats, una amplíssima representació de totes les persones que a Terrassa estan compromeses amb la solidaritat. Crec que el més destacable és el voluntarisme, la generositat del seu compromís per no resignar-se i ajudar a altres persones a progressar, a assolir nivells dignes de benestar i de qualitat de vida. Terrassa és una ciutat solidària cap a dins, cap als terrassencs i terrassenques, però també generosa envers persones i comunitats que ens queden lluny geogràficament, però que sentim molt a prop.Terrassa és una ciutat clau en el moviment solidari català, un referent en molts camps. Per això mateix és important compartir aquestes experiències amb la gran majoria de ciutadans i eixamplar si és possible la base social d’aquest sector. L’espai Solidària permetrà que els ciutadans i ciutadanes visualitzin la diversitat i riquesa de les entitats solidàries i coneguin a fons els projectes en els quals estan treballant i els valors socials i humans que difonen.

- Hi ha previsió de repetir l’experiència?
Com deia al principi, encara ho hem de veure. Solidària neix amb voluntat de continuïtat, però caldrà esperar a veure els resultats. Si són els que esperem, crec que Solidària té molt futur per endavant i esdevindrà un exemple per a moltes altres poblacions. I si no ho són, garanteixo com a representant públic que ho assumirem amb honestedat i transparència i descartarem la repetició en properes edicions. Hem d’esperar unes setmanes per prendre una decisió amb tots els elements damunt la taula.

- Pot afectar la desacceleració econòmica als projectes de cooperació?
L’Ajuntament de Terrassa es va comprometre activament, ja fa molts anys, en el compromís de destinar el 0’7%. Ara hem assolit l’1% dels ingressos destinats a solidaritat. Crec que és un percentatge raonable, homologable internacionalment. I molt menor al que destinem a la solidaritat interior, al benestar social: Terrassa aposta en primer lloc per garantir la qualitat de vida a la ciutat, per no deixar ningú al marge del progrés col.lectiu. I podem fer això destinant un petit percentatge de recursos a projectes generosos amb el món que ens ha tocat viure, a fer un món millor. Per fer front a la desacceleració econòmica, l’Ajuntament té en marxa des de fa temps diverses estratègies de diversificació de l’activitat productiva, de creació de sòl industrial, de millora de les comunicacions, d’aposta per la innovació i la universitat, que estic segur que donaran com a fruit una ciutat cada vegada més competitiva i atractiva per a les empreses i activitats econòmiques, una ciutat preparada per fer front a un entorn econòmic complicat amb garanties d’èxit.

- Arran de l’escàndol desfermat l’any passat per les irregularitats en la gestió de l’ONG Intervida, considera que és prou transparent el funcionament de les ONGs?
Pel que fa a les ONGs terrassenques, només puc parlar des de la perspectiva dels projectes que s’impulsen amb la col.laboració de l’Ajuntament. En aquests, la transparència és total i es documenta exhaustivament fins a l’últim euro que es destina a cada actuació. Anualment presentem una àmplia memòria d’activitats, que es difón a través dels mitjans de comunicació i que està a disposició de qualsevol persona que vulgui consultar-la. Precisament, també un dels objectius del certamen Solidària és aquest, difondre massivament els projectes que els terrassencs i terrassenques contribuïm a finançar a través dels nostres impostos. Crec que aquesta transparència i la voluntat de sumar esforços i iniciatives són dues claus de tota l’actuació municipal en el camp de la solidaritat i la cooperació.

Base Film Festival 2008

2008-03-28T12:17:00.007+01:00

Un any més torna el Base Film Festival, organitzat per l'ESCAC i Escàndalo Films i que compta amb la col.laboració de l'Ajuntament de Terrassa, amb una aportació de 50.000 euros. El presentàvem ahir públicament amb el Carles Cereceda, gerent de l'ESCAC, el Sergi Casamitjana, director del Festival i la Marta Rodríguez, coordinadora del mateix. L'amic Josep Maixenchs, director de l'ESCAC, no va poder assistir a la presentació. Des d'aquí li desitjo una prompta recuperació.

Per tant, un any més hem renovat el compromís de l’ajuntament i de la ciutat amb el festival. Un compromís que encaixa perfectament amb la voluntat municipal per apostar per propostes innovadores i a la avantguarda de les noves tendències dins l’àmbit audiovisual; en el cas del documental amb el DOCS Barcelona (que vam celebrar fa uns mesos) i en el cas de les òperes primes i els projectes dels nous directors sorgits de les escoles de cinema, amb el BASE.

El festival Base, com suggereix el seu nom, és un festival on es presenten els nous valors del cinema català i espanyol, els joves talents que surten de les aules de les escoles de cinema i que configuren ja les generacions més ben preparades del nostre cinema. Ells i elles són la millor garantia de futur i estem segurs que els noms que han començat a sortir en els diferents festivals BASE aniran esdevenint referències molt sòlides en els propers anys.

Terrassa, per tant, com a seu d'una de les principals escoles de cinema d'Europa i com a ciutat on se situa el Parc Audiovisual de Catalunya, aposta una vegada més pel talent i la creativitat, pels joves, a través d'aquest festival. Penso que al llarg d’aquestes edicions, el BASE s’ha convertit en un dels principals festivals d’escoles de cinema del sud d’Europa, situant-se al nivell de festivals tant importants com els de Tel-Aviv, Karlovy-Vary a Txèquia o Nova York, Mèxic i Múnic. D’aquesta manera, progressivament, el nom de Terrassa s'associa al cinema a nivell internacional, coherentment amb l'aposta estratègica de construir un dels principals complexes de producció audiovisual d'Europa.

El BASE 2008 se celebrarà a Terrassa entre el dilluns 31 de març i el divendres 4 d’abril. I un cop més, per tant, la ciutat serà punt de trobada entre els joves cineastes europeus que mostraran les seves obres i explicaran les seves experiències. Una de les novetats d’aquesta edició és el taller Four Corners, que els organitzadors del festival ens explicaran tot seguit.

Ja ho vam fer l’any passat, però aquest any especialment hem volgut que el festival tingui una vessant més popular i oberta a la ciutadania. I inclús portant-lo al carrer. Volem que els ciutadans i ciutadanes visquin el festival, se’l facin seu…i que poc a poc es vagi convertint en una gran festa cinematogràfica.

En aquest sentit, comentar que es portaran a terme sessions de cinema obertes a tothom, amb la projecció d’òperes primes al Cinema Catalunya, el dilluns, dimarts i dimecres. També al Cinema Catalunya, i els matins de dilluns, dimarts, dimecres i dijous, es faran projeccions de curtmetratges d’alumnes de l’ESCAC, amb la presència d’algun dels seus directors. Les sessions estan adreçades als alumnes de batxillerat i cicles formatius vinculats a imatge i so, però també resten obertes a tota la ciutadania.

A més a més, el cicle de conferències El salt del curt al llarg, que es portaran a terme a la seu de l’ESCAC al carrer de Colom, és una altra de les activitats obertes a tothom. Durant quatre dies –de dilluns a dijous-, i a partir de les 9,30 hores, diversos directors explicaran el seu pas del curt al llarmetratge. Per aquestes sessions cal fer una inscripció prèvia, ja que les places són limitades. El mateix que han de fer instituts i escoles pels passis de curtmetratges al Cinema Catalunya.

Però l’acte públic al que es vol donar més rellevància i que encaixa perfectament amb aquesta voluntat d’obrir el festival a la gent i fer-lo més lúdic és la projecció de la pel·lícula El orfanato a la Plaça Vella. La macro projecció serà a partir de les 8 del vespre del divendres 4 d’abril, i servirà per cloure la present edició del BASE Film Festival. Com sabeu, el director d’aquesta pel.lícula, el Juan Antonio Bayona va ser alumne de l’ESCAC i un dels guanyadors de la darrera edició dels Premis Goya.

Per tant, des d’aquí tambe voldria fer una crida als ciutadans i ciutadanes de Terrassa i animar-los a que gaudeixin del festival i assisteixin a aquest tipus de projecció, molt comú a grans capitals europees, però que a Terrassa no s’ha fet mai.

A l'ombra d'un baobab...

2008-03-24T23:45:00.002+01:00

Un nou bloc ha nascut l'últim dia de Setmana Santa, A l'ombra d'un baobab... Petites històries de la vida qüotidiana. Emocions, detalls i sensacions que ens fan sentir vius. Un bloc més intimista, més espontani, més fresc i més personal que aquest. Amb imatges captades a través del meu telèfon mòbil.

Si no em coneixeu, no cal que perdeu el temps i no hi entreu. Entendreu poc i us resultarà aburrit.

De moment, només és un embrió. Anirà prenent forma poc a poc...

http://baobabitzant.blogspot.com/

Esta historia que te cuento es como un grito...

2008-03-23T11:32:00.005+01:00

¡Eres tonto" és el single del nou disc de El Canto del Loco, que veurà la llum el proper dia 1 d'abril. M'agrada la cançó. Una cançó d'aquelles per escoltar cada matí, després d'aixecar-se del llit. Amb una lletra molt positiva sobre la vida de tothom. Per començar el dia amb alegria!

El 4 de juliol no podré anar al concert de Barcelona, ja que coincideix amb un dels actes oficials de la Festa Major de Terrassa. Des d'aquí, però, li vull dedicar la cançó a la persona que m'ha regalat l'entrada!!! Tot i que aquella nit estaré als jardins de la Casa Alegre, un raconet del meu cor estarà al Sant Jordi!!!

Esta historia que te cuento es como un grito
Una voz desesperada que grita pidiendo auxilio
Auxilio por no ver nada que me llene en el camino
Auxilio por ver que hay mucha falta de cariño

Me paro y me pregunto por qué no vives
Rodeado de más verdad y buscando desequilibrio
Que te llene de valor y que te quite del suicidio
No tener que depender para sentirte más querido

Usando menos el coco y un poquito mas la piel
Ya que somos lo que somos y si no lo quieres ver
¡Eres tonto!
Si no te gustas es que no estás vivo
¡Eres tonto!
Pero eso es algo que nació contigo
Y mañana al despertar, saltar de la cama
Luchar tu mañana, mirar a la cara
Que no debes nada
¡Eres tonto!
Salir a la calle sin la tonteria
Sacando de dentro entera tu vida
Entera tu vida

Parece que esta de moda ir de tontito
Aparentar ser la persona que siempre tu habías querido
¿Dime por qué no te quieres aunque sea solo un poquito?
¿Por qué no eres tu mismo y no algo parecido?

Usando menos el coco y un poquito mas la piel
Ya que somos lo que somos y si no lo quieres ver
¡Eres tonto!
Si no te gustas es que no estás vivo
¡Eres tonto!
Pero eso es algo que nació contigo
Y mañana al despertar, saltar de la cama
Luchar tu mañana, mirar a la cara
Que no debes nada
¡Eres tonto!
Salir a la calle sin la tontería
Sacando de dentro entera tu vida
Entera tu vida
El videoclip:

Pos eso, estimem-nos, siguem feliços i no tan tontos, que aquesta festa un dia s'acaba!!

Al més pur estil "No em ratllis!"...

2008-03-18T16:29:00.008+01:00

Vaig estudiar batxillerat a l'IES Nicolau Copèrnic. I en tinc un molt bon record. D'aquella etapa, de la gent que vaig conèixer, dels professors i professores. Com del CEIP Lanaspa Giralt, on vaig estudiar EGB. Ara, en una setmana, i per pures casualitats de la vida i de l'ofici, he tornat a tenir contacte amb aquestes dues realitats. A Lanaspa, recolzant el projecte d'ADI Terrassa-Potosí amb el Xavi Coral. Al Copèrnic, mitjançant una entrevista que em van fer un grup d'estudiants per la revista de l'Institut. Durant l'entrevista, vaig tenir una sensació extranya. I això que estava tranquil i relaxat, malgrat que aquell dia va ser el pitjor que recordo com a regidor, per una qüestió que ara no ve a cuento comentar. Doncs bé, les preguntes dels nois i noies no van ser gens fàcils de contestar! Sabeu el programa "No em ratllis!" de TV3? Pos eso. Preguntes que a simple vista semblen senzilles però que tenen una càrrega de profunditat enorme. I quan et pares a pesar no són fàcils de respondre. Ho vaig passar molt pitjor que quan m'entrevisten els periodistes o quan participo en debats i tertúlies! "Què és el que t'agrada més de la teva feina?", "I el que menys?", "En què consisteix la teva feina?", "Estàs a favor de la legalització de les drogues?", "Com veus el sistema educatiu?", "Com t'agradaria que et recordessin?"... i un llarg etcètera de preguntes d'aquest estil. No sé si ho vaig fer bé o malament, si les respostes van ser raonables i entenedores, però al final de l'allau de preguntes em vaig dir per dins: "Prova superada!".

I per acabar, la foto de familia al Saló Capitular de l'Ajuntament. Amb el director de l'IES, en Santi Pérez, també present:

Tot apunt pel SOLIDÀRIA

2008-03-17T17:11:00.004+01:00

Fa uns dies presentàvem en roda de premsa a la Sala de Govern de l'Ajuntament el SOLIDÀRIA. Una roda de premsa que malauradament va quedar diluida per la campanya electoral. Però bé, per si encara no n'heu sentit parlar, us explico. Els propers 5 i 6 d’abril al Recinte Firal de la nostra ciutat es celebrarà la primera edició de SOLIDÀRIA, el primer espai que vol mostrar a la ciutadania la tasca que en matèria de cooperació internacional es fa des de Terrassa. Així, durant l’esmentat cap de setmana les ong i entitats solidàries de la ciutat mostraran el seu treball, però també hi haurà lloc per a diverses activitats que volen cridar l’atenció de tots els públics, com activitats infantils, una mostra de documentals, música en directe o una taula rodona sobre cooperació.

És la primera vegada que s'organitza un esdeveniment d'aquest estil a la nostra ciutat. No és ni una festa, ni un festival, ni una fira. És molt més que tot això. SOLIDÀRIA és un espai polièdric. Un espai de sensibilització sobre l'estat real del món. Un espai de reconeixement al treball de les ongs i entitats solidàries de Terrassa. Un espai de diàleg i reflexió. Un espai de comerç just. I un espai de denúnica a les injusticies i desigualtats de la humanitat.

Trobareu informació completa de SOLIDÀRIA al següent bloc:

http://www.solidaria08.blogspot.com/

O sigui que ja saps, el cap de setmana del 5 i 6 d'abril vine al Recinte Firal! I entendràs perquè Terrassa és un referent en cooperació internacional.

Victòria incontestable

2008-03-12T19:00:00.000+01:00

Dies de ressaca electoral. Hem viscut una campanya de molta feina, d'actes, de trobades, de rodes de premsa, de portes a porta... He de dir, però, que m'agraden les campanyes electorals. Són moments de parlar amb molta gent, d'escoltar, de convèncer. També són dies d'emocions, com les que vam viure dijous passat al Sant Jordi, al míting socialista més multitudinari dels darrers 30 anys a Catalunya. Un acte ple de màgia i nostàlgia. Amb un Felipe Gonzàlez emocionat i espectacular, i una Carme Chacón "que se salia". Amb Zapatero parlant de drets, de valors, de convivència, d'igualtat, de respecte per tothom. Ja vaig comentar que el discurs de ZP representa per mi una nova manera de fer política. La política del diàleg, de l'entesa, de la transparència i de la frescura. Zapatero sempre ha deixat molt clar que el centre de tota acció política ha de ser sempre la ciutadania. I les urnes li han donat la raó.

Diumenge vam guanyar moltes coses, però sobretot van guanyar els ciutadans i les ciutadanes. Va triomfar la raó i la política. Va guanyar la democràcia en el sentit més profund del terme i va perdre la crispació, el radicalisme, l'insult, la ràbia i la mentida.
Els socialistes hem fet una campanya positiva i optimista, fent honor al nostre eslògan. I hem demanat el vot per tres raons: per continuar amb els avenços socials, per desplegar plenament l'Estatut i el nostre autogovern, i per jubilar a aquesta dreta rancia i extremista del PP. Esperem que Rajoy hagi après la lliçó. El millor bé que li podria fer aquest senyor a Espanya és donar pas a uns dirigents més centrats i moderats, cosa que sembla que no passarà. Penso que Espanya, per higiene democràtica, necessita una dreta moderada, homologable a la dreta europea.
Una vegada més, el vot dels catalans i les catalanes ha estat decisiu per la victòria dels socialistes al conjunt d'Espanya, i el PSC torna a ser decisiu perquè el proper president sigui Zapatero. El PSC es consolida, per tant, com a primera força a Catalunya. Som i serem la majoria catalana al Congrés de Diputats. Ni CIU ni ERC, sinó el PSC. I amb una diferència abismal i incontestable. Ja ho hem dit aquests dies, contribuirem a constituir un govern compromès a gestionar de forma rigorosa l'economia, a estendre les llibertats civils, a impulsar les polítiques socials i a desplegar de forma plena i eficaç l'Estatut de Catalunya. El catalanisme socialista serà, els propers quatre anys, més fort i més decisiu que mai.
A Terrassa, hem fet història. Hem superat la barrera psicològica dels 50 mil vots, amb un total de 51.449 vots. I una de les millors alegries de la nit electoral és que l'amiga Dolors Puig torna al Congrés com a diputada. Estic molt content per ella perquè s'ho mereix de veritat. Ha suat la samarreta de valent aquests dies i ha fet una campanya electoral impresionant, anant amunt i avall sense parar. He tingut la sort de col.laborar molt estretament amb ella aquests dies i us puc assegurar que és la millor persona que ens podia representar a Madrid. Enhorabona!
Aquí van algunes fotos de la campanya...

La trobada informal de Pere Navarro i Dolors Puig amb joves:
Míting del Sant Jordi. Amb el Modou i els amics senegalesos:
I el vídeo del míting:

Amb ZP tornem a creure en la política

2008-03-05T17:41:00.002+01:00

A quatre dies de les eleccions veig la victòria de Zapatero molt aprop. Tinc bones vibracions. Aquests dies estem parlant amb molta gent, explicant la gestió, convencent amb la paraula... i veig reaccions que no havia vist mai i que m'han sorprès positivament.

Diumenge toca votar socialista. Per moltissimes raons. Per la gestió feta, sí. Pels avenços socials, també. Però sobretot toca votar socialista pel candidat, per Zapatero. Pel seu tarannà optimista, positiu i dialogant. Per ser una persona amb valors i que pensa per sobre de tot en els drets de les persones, de totes les persones, siguin com siguin i vinguin d'on vinguin.

Zapatero és un exemple per tots nosaltres. Amb ell estem aprenent noves formes de fer política, més autèntiques, més fresques, més lliures. Igual que Felipe en el seu dia va ser el referent per a joves com Zapatero, ara aquest és el referent per a molta gent que està redescobrint la política com el que és: una eina al servei de la gent, un espai de diàleg, de debat, de discusió, però sense hostilitat, sense enfrontament, sense ràbia. Aquesta és la nova política del segle XXI, està tot just prenent forma, però és evident que les coses estan canviant. Gràcies a Zapatero la política torna a ser política.

Diumenge votem socialista. Però sobretot, votem ZAPATERO amb majúscules.

I només cal veure el següent video per comprovar el seu "talante":

Carme Chacón a Terrassa

2008-03-04T13:00:00.005+01:00

La cap de llista del PSC, Carme Chacón, va participar ahir juntament amb l'alcalde Pere Navarro i la candidata Dolors Puig en un multitudinari míting al Poliesportiu del Pla de Bon Aire. Feia temps que no vèiem tan ple el pavelló. Unes 700 persones recolzant el projecte socialista de la Carme i ZP. La candidata va estar esplèndida, brillant.

Chacón va lamentar que el número 2 i fitxatge estrella del PP, Manuel Pizarro, "ens ha dit que en aquest país es viu de gorra!". Chacón es referia a les declaracions que va fer davant un grup d´empresaris de Girona, en què segons ella afirmava: "Los catalanes sois el amigo sablista, que da una pedalada y os esperáis a ver qué hacen los otros".

Carme Chacón va mostrar la seva estupefacció per aquestes paraules i va assegurar que "ens sentim insultats tots els catalans i totes les catalanes, perquè aquest és un poble de treballadors que lluiten per tenir una democràcia digna i forta". La candidata va demanar que "el 9 de març, no es quedi a casa ni un català", per assegurar-nos que "no es sortiran amb la seva". Chacón va constatar que, "a més de voler recuperar el transvasament de l´Ebre", ara el PP "està recuperant Aznar", que ha participat en la campanya aquest cap de setmana. Amb ell, ha dit Chacón, "torna el cap i el cor del PP centralista, retrògrad i anticatalà"."Hem tingut especial mala sort amb aquest PP", es va lamentar la candidata, que tot seguit va recordar que "ens va donar 8 anys d´asfíxia econòmica, ens ha atacat durant els darrers quatre com a país... I ara tornen demanant que la gent no vagi a votar, perquè no volen democràcia".

Penjaré més fotos del míting ben aviat!

Seguim convencent...

2008-03-03T16:48:00.004+01:00

Cap de setmana intens de campanya electoral a Terrassa. Divendres presentàvem les propostes en immigració i cooperació internacional. Dissabte, trobada informal de Pere Navarro i Dolors Puig amb joves. I diumenge, campanya amb la Dolors Puig a diversos esdeveniments ciutadans.

A la roda de premsa que vam fer divendres amb la Lídia Santos, diputada al Parlament de Catalunya i Secretària d'Immigració del PSC, i la Dolors Puig, la nostra candidata, vam alertar del perill que suposa transmetre un missatge que exalta la xenofobia i el racisme per guanyar les eleccions, com està fent el PP aquests darrers dies. Perquè a Espanya, milers d'immigrants viuen legalment, treballen, paguen impostos, cotitzen a la Seguretat Social i contribueixen al creixement i desenvolupament de l'economia del nostre país. També vam recordar que el pressupost per integració ha crescut un 600% en quatre anys. A més, els immigrants que viuen i treballen a Espanya contribueixen a les pensions de més d'un milió de persones. Tanmateix, els immigrants que viuen i treballen a Espanya respecten majoritàriament els valors i principis que regeixen la nostra convivència i el PP l'únic que pretén és generar rebuig i xenofobia.

La política d'immigració de Zapatero és clara: acollim als immigrants que poguem acollir, rebutgem els il.legals, i als que viuen a Espanya els hi apliquem les mateixes lleis i els mateixos drets que als espanyols, començant per la Constitució, de la qual deriven lleis, principis i valors.

El nostre programa en matèria d'immigració pels propers quatre anys es fonamenta sobre dos principis garants de la nostra convivència: la igualtat plena de drets i deures per tots els que vulguin residir regularment a Espanya, nacionals i estrangers; i la legalitat en el respecte al marc de convivència que ens hem dotat.

Apostem per una immigració ordenada en un marc de legalitat. I seguirem aprofundint en la tasca de reforçar els controls i mecanismes de lluita contra la immigració clandestina.

Guanyar vots amb la immigració

2008-02-28T10:58:00.003+01:00

Després d’haver passat gairebé quatre anys manipulant sense manies la unitat d’Espanya, la política antiterrorista o la investigació de l’atemptat de l’11-M, ara el PP ha decidit entrar a fons en la immigració. Amb els mateixos objectius: distorsionar, manipular, jugar amb la bona fe de les persones, generar por i desconfiança. Tot s’hi val per fer campanya, per esgarrapar unes dècimes en els sondeigs d’intenció de vot. No importa si pel camí es carreguen la credibilitat de les institucions, si destrossen persones (com els metges de l’hospital de Leganés acusats injustament de practicar eutanàsies massives), si enverinen les relacions entre les diferents comunitats autònomes...

He de reconèixer que aquest estil de fer política encara em causa sorpresa i escàndol, tot i que no és nou. El porten practicant des de mitjans dels 90, quan Aznar volia fer fora Felipe González del govern a qualsevol preu. Però han perfeccionat el mètode en aquests anys i, sobretot, se’ls han passat ja totes les manies.

La immigració és el darrer cartutx de què disposen. I l’utilitzen a fons. Per a això, cal generar abans que res por i rebuig als immigrants. El típic mètode que abans han utilitzat les diferents ultradretes europees, a Itàlia, a França, a Holanda... A qualsevol societat, els immigrants poden ser percebuts inicialment com un perill, que es va desactivant a mesura que funcionen els mecanismes d’integració laboral, cultural i personal. Aquesta primera reacció, tan comuna, es pot tractar amb racionalitat i serenitat o excitant les passions i reaccions més primàries, més simplistes. És aquí on es troba l’arrel del racisme, que alguns estrategues electorals estan buscant conscientment.

A la societat espanyola i catalana (com a la terrassenca) no li està essent fàcil adaptar-se a les últimes onades d’immigrants. Crec que fins ara s’ha gestionat amb força sensatesa per tal de desactivar els perills i aprofitar les oportunitats que representa el fenòmen. El Pacte per la Ciutadania signat a Terrassa ara farà dos anys per tots els grups polítics municipals marca un camí exemplar per blindar el fenòmen de la immigració no envers la política, sinó al partidisme. Però el consens que hem sabut generar a escala de ciutat no funciona ja a escala estatal.

Els consensos bàsics (drets, deures, valors i principis fonamentals) que fixen l’Estatut i la Constitució han de ser els referents exclusius per a la ciutadania. Aquest és l’eix de la política del govern Zapatero en immigració: els drets i els deures són per a tothom, sense distincions de religió, sexe, procedència, raça o costums. Una idea molt simple, que és la columna vertebral de les societats democràtiques i lliures, respectuoses amb la diferència i la diversitat i exigents amb els valors que hem definit com a comuns. Idees com el carnet d’immigrant, pensades per excitar els temors més primaris i ocupar titulars als diaris, són en realitat càrregues de profunditat contra el sistema democràtic. Pretenen donar resposta als problemes, reals, que genera la immigració. Però causen nous problemes i més greus. De convivència, de confiança. I sobretot, posen en crisi els fonaments de la nostra societat.

La recepta és simple i complexa alhora i aplicar-la demana rigor i sentit d’Estat: les mateixes lleis per a tothom, les mateixes llibertats per a tothom. Aquest és el camí per preservar un sistema de drets, deures i llibertats que ens ha costat molt d’aconseguir i que està ben preparat per integrar persones nascudes a altres països que vulguin i acceptin esdevenir conciutadans i conciutadanes i treballar per construir un país millor.

Como estaríamos si Rajoy hubiera ganado las elecciones en 2004?

2008-02-27T17:03:00.008+01:00

- Las tropas españolas continuarían en Irak y tendríamos que asistir a muchos funerales de estado por nuestros soldados.

- No sabríamos la verdad del 11M. Hubieran boicoteado la investigación sobre lo sucedido.

- Jesús Cardenal, miembro del Opus Dei, sería Fiscal General del Estado y continuaría sin ver los casos de corrupción urbanística.

- Ángel Acebes continuaría de Ministro del Interior, dirigiendo la política antiterrorista y reduciendo el número de policías y Guardias Civiles.

- Zaplana continuaría de Ministro de Trabajo gastándose en propaganda el dinero que podía ir a las pensiones más bajas.

- Lamela podría haber sido Ministro de Sanidad.

- Aznar seguiría dirigiendo el país en la sombra.

- No se habrían reforzado las incompatibilidades de los cargos públicos. Rato podría haber continuado compatibilizando su actividad pública con sus intereses privados.

- No se habría recuperado la normalidad entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de todas las CCAA.

- Los empleados públicos hubieran visto como sus sueldos se congelaban.

- Urdaci seguiría dirigiendo los informativos. La manipulación continuaría en Televisión Española.

- El Director General de Televisión Española sería nombrado por el Gobierno y no por el parlamento.

- Las personas del mismo sexo no se podrían casar. Se habría impuesto el criterio de los sectores más conservadores de la sociedad española.

- Las parejas de hecho no tendrían los mismos derechos que las casadas.

- No se habría reformado el Código Civil para hacer mas sencillo el Divorcio.

- El AVE no habría llegado a Barcelona. No se hubiera invertido el dinero suficiente.

- No existiría el carné por puntos que ha permitido que se hayan reducido en mil el número de muertos por accidentes de tráfico.

- No se hubiera puesto freno a la corrupción urbanística. No se habrían destapado 161 casos de corrupción. El Ayuntamiento de Marbella continuaría con los mismos políticos.

- No existiría la Unidad Militar de Emergencias para atender cualquier necesidad en todo el territorio nacional.

- Habría 17.000 policías y Guardias Civiles menos.

- Los soldados tendrían sueldos un 25% más bajos.

- 250.000 estudiantes no tendrían derecho a beca.

- No existirían ayudas de 1.600€ para que los jóvenes puedan estudiar inglés.

- No existirían ayudas al alquiler de 210€ al mes para los jóvenes que se quieran independizar.

- No se habría realizado un política seria contra el cambio climático y las emisiones de efecto invernadero habrían crecido.

- El Presupuesto de I+D+I sería tres veces menos que el actual.

- No habría una Ley de Igualdad por lo que 210.000 padres no tendrían el permiso de paternidad y miles de mujeres no serian concejalas en sus Ayuntamientos.

- 200.000 familias no habrían recibido 2.500€ por el nacimiento o adopción de un hijo.

- No habría una Ley de Dependencia y miles de familias no tendrían ninguna ayuda.

- 600.000 ciudadanos que cobran el Salario Mínimo ganarían 100€ euros al mes, 1.400€ al año, menos que ahora.

- Habría 700.000 inmigrantes y empresarios estarían en la ilegalidad y no pagarían sus impuestos y cuotas a la Seguridad Social.

- No se hubieran podido repatriar a más de 341.000 inmigrantes por las malas relaciones con nuestros países vecinos.

- Los deportistas con discapacidad no tendrían derecho a becas para prepararse y acudir a competiciones internacionales porque no existiría un programa ADOP paralímpico.

- Las CCAA no hubieran recibido 700 millones de euros del Gobierno para la integración de inmigrantes.

- No tendríamos paz social. No se habrían alcanzado más de 20 acuerdos con los interlocutores sociales.

- 1.650.000 personas continuaría con contratos precarios porque no se habrían beneficiado de la reforma laboral pactada por el Gobierno con empresarios y sindicatos.

- Mas de 3.000.000 de personas que reciben una pensión mínima no habrían visto una subida de entre un 26 y un 35 por cien.

- 650.000 pensionistas que recibían una pensión mínima de viudedad continuarían cobrando, menos de 500€ al mes.

- 150.000 personas no podrían compatibilizar la pensión de viudedad con la del SOVI.

- El fondo de Reserva de la Seguridad Social no hubiera alcanzado lo 51.000 millones.

- Los autónomos no tendrían derecho a baja por enfermedad, jubilación anticipada o protección frente a accidentes de trabajo o enfermedad profesional.

- No habría una Ley Integral de Protección contra la Violencia de Género.

- No habría una Ley que reconoce y protege la lengua de signos.

- Casi 500.000 mayores no tendrían derecho a los viajes del IMSERSO ya que le número de plazas continuaría congelado.

- 2.100 "niños de la guerra" no recibirían ninguna pensión despues de la tragedia que supuso para ello tener que abandonar su país.

- 20.000 emigrantes españoles no recibirían ninguna pensión.

- No habría una Ley de Memoria Histórica y por lo tanto los nietos de los emigrantes no tendrían derecho a la nacionalidad española.

- La ayuda para combatir la pobreza y el hambre en el mundo no se habría incrementado en más de 2.000 millones de euros.

- No se habría aprobado una Ley de Prevención del Tabaquismo que ha conseguido que hoy tengamos 750.000 fumadores menos.

........................................................................

Us deixo amb els dos spots de campanya del PSC. A veure si sabeu trobar on estan els Wally's...

La Plaça de l'11 de Setembre

2008-02-26T13:05:00.004+01:00

Avui hem presentat el procés de de participació ciutadana per concretar el projecte de remodelació de la Plaça de l'11 de Setembre. Ho he fet acompanyat de la Carme Folch, presidenta de l'AAVV del barri de Vallparadís i del Xavi Martín, regidor del Districte I. La decisió de tirar endavant aquest procés és fruït d'un acord plenari, en el qual tots els partits polítics del Consistori van expressar, per unanimitat, la necessitat de fer participar els ciutadans i ciutadanes del barri en la remodelació de la plaça, que també inclou la substitució de l'actual monument al.legòric del Ramon Suau.

Per tant, com a conseqüència d'aquest acord plenari i donant resposta a una reivindicació històrica de l'AAVV, el govern municipal ha decidit posar fil a l'agulla i iniciar el procés de participació. Des del primer dia que vaig ser nomenat regidor de Participació Ciutadana he treballat per intentar impulsar aquest procés el més aviat possible. Perquè no estem parlant d'una qüestió menor, just el contrari. Estem cumplint un compromís amb els ciutadans i ciutadanes de Vallparadís. Un compromís amb el barri però també amb la ciutat, perquè no ens hem d'oblidar que estem parlant de la Plaça de l'11 de setembre i del simbolisme que representa per la resta de la ciutat la Diada Nacional de Catalunya, un record i un homenatge als terrassencs i terrassenques que van defensar els nostres drets i les nostres llibertats.

Estem parlant, doncs, de donar més legitimitat democràtica a una actuació urbanística prevista en el Pla de Mandat del Govern i amb una partida concreta en el pressupost d'inversions d'aquest any. I donem la paraula a la gent perquè proposin, suggereixin i aportin tot allò que considerin necessari per tal de millorar la plaça.

Realitzarem un tipus de procés de participació que no s'ha fet mai a Terrassa. Un procés innovador. I si surt bé, la idea és aplicar-ho a altres actuacions d'aquest tipus. Sóc plenament conscient que estem assumint una part de risc, però sempre he pensat que la política també és risc. Si no ens movem, si no innovem, difícilment farem avançar la societat i la democràcia.

La principal novetat rau en el fet que aquest procés de participació ciutadana combina la participació en la presa de decisions del moviment veïnal, que té un paper cabdal en l’estructuració social dels nostres barris, i que s’ha de potenciar i reforçar, amb l’obertura de noves vies de participació a ciutadans i ciutadanes no associats, escollits de forma aleatòria.

Un cop recollim les propostes i aportacions dels ciutadans, a través de diferents canals (presencialment a l'AAVV, per internet, per e-mail, per telèfon i mitjançant unes butlletes), convocarem una Taula Participativa, que tindrà la funció de recollir i analitzar les aportacions dels ciutadans i elevar la proposta consensuada de remodelació de la plaça . Estarà presidida pel Regidor del Districte i formada per 5 tècnics municipals, 5 membres de l’AAVV de Vallparadís i 6 veïns/veïnes del barri escollits de forma aleatòria. Un cop finalitzada la Taula Participativa es procedirà a redactar la proposta final per part dels serveis tècnics municipals i iniciar el procés d'aprovació. L'artista del monument serà l'Albert Novellon, una persona molt vinculada a Terrassa, que ha desenvolupat la seva obra a la nostra ciutat i que encara no tenia cap escultura a Terrassa. L'artista participarà en el procés de participació, juntament amb l'AAVV de Vallparadís i els ciutadans i ciutadanes, per veure com es concep l'espai de la plaça i el seu ús, i quines són les diferents visions i impressions de la gent en aquest entorn.

La veritat és que avui és un dia de satisfacció i alegria. Podem estar contents. Ben aviat farem realitat la nova Plaça de l'11 de setembre. I el mèrit, sens dubte, és de l'AAVV. Gràcies a l'esforç i el treball de l'AAVV és possible iniciar aquest procés. Gràcies a entitats com la que presideix la Carme Folch la ciutat avança i es transforma cada dia.

Made in Terrassa

2008-02-22T18:15:00.005+01:00

Per fi podem veure l'esperat spot electoral del PSOE, gravat íntegrament a Terrassa.

Us sona l'alfombreta?

Compromesos amb el Deute Extern

2008-02-21T16:46:00.004+01:00

Aquest matí hem renovat l'acord de col.laboració entre l'Ajuntament de Terrassa i l'Observatori del Deute en la Globalització, que forma part de la Càtedra UNESCO de la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global. Amb el Director de la Càtedra, l'Enric Carrera, hem signat un nou conveni que reitera el recolzament i el compromís de la ciutat amb el projecte de l'Observatori. Un projecte liderat des de Terrassa i que va néixer arrel de l'impacte de la sensibilització ciutadana sobre el problema del deute extern, manifestada en la famosa consulta ciutadana per l'abolició del Deute Extern, el març de 2000. Aquella consulta va tenir molt ressò a la nostra ciutat i més de 17.000 ciutadans i ciutadanes es van pronunciar a favor de la cancel.lació d'aquest deute.

La consulta popular de l'any 2000 va ser el punt d'inflexió que marca el compromís de l'Ajuntament amb el deute extern i que inicia la col.laboració amb l'Observatori (creat el 2002). Al llarg d'aquests anys, l'Observatori del Deute s'ha consolidat com un referent en la recerca activa, en la investigació i en la sensibilització i denúncia de les causes i conseqüències del Deute Extern.

Des d'alguns anys, la ciutat de Terrassa està fent una aposta ambiciosa per ser capital en molts àmbits. I de fet, ho som en molts camps: en innovació, en recerca, en coneixement, en el desenvolupament de nous sectors estratègics com ara l'aeronàutica, l'audiovisual, la biomedicina... Capitals en cooperació internacional. Som de les poques ciutats del país que dediquem l'1% dels ingressos propis a la cooperació. I també som capital en l'estudi rigurós del deute extern. Per nosaltres, el coneixement i la informació són la primera eina per transformar el món. Més enllà de la realització directa o les subvencions per a projectes de cooperació, tenim com objectiu prioritari poder informar a la ciutadania sobre l'estat real del món. Informació que aconseguim gràcies a la tasca d'institucions com la Càtedra UNESCO en Sostenibilitat i l'Observatori del Deute en la Globalització, que ens fan arribar una versió molt diferent de la que acostumem a escoltar pels canals més generalistes, però no menys certa. A partir d'aquesta informació, els nostres ciutadans i ciutadanes aconsegueixen una visió molt més crítica de la realitat que ens envolta. També de la realitat del deute extern i de la necessitat de la seva abolició com a recurs necessari per aconseguir finançar el desenvolupament social i humà de les zones més empobrides del planeta.

En definitiva, amb el conveni que hem signat avui aportem 18.000 euros a l'Observatori. Una subvenció que es destinarà íntegrament al funcionament i desenvolupament de les seves activitats. A canvi, tant l'Ajuntament com les ONGD's i entitats solidàries que ho desitgin, rebrem assessorament i recolzament tècnic (formatiu, documental, divulgatiu...) per part dels experts en Deute Extern.

Per acabar, des d'aquí voldria reconèixer l'aportació decisiva de la Càtedra UNESCO i de l'Observatori en la sensibilització i conscienciació de la ciutadania en un tema tan complex com és el Deute Extern. A Terrassa, estem orgullosos de tenir institucions tan prestigioses i valuoses com aquesta.

No és el mateix

2008-02-19T22:51:00.003+01:00

No és el mateix qui impulsa i promou l´Estatut que qui el combat i el porta al Tribunal Constitucional i fa totes les trampes que pot per tombar-lo.

No és el mateix qui munta el transvasament de l´Ebre que qui el deroga.

No és el mateix qui ha aprovat els millors Pressupostos Generals de l´Estat per a Catalunya que aquells qui han volgut negar-li a Catalunya el pa i la sal, primer des del govern i després des de l´oposició.

No és el mateix qui aposta perquè en 7 anys Catalunya es recuperi del seu dèficit d´inversions fent que hi arribin 34.500 milions d´euros que qui ha tractat de tombar els pressupostos i l´Estatut que permeten aquesta inversió.

No és el mateix qui defensa la immersió lingüística a les escoles catalans que els qui han combatut la llengua catalana i l´han volguda usar com a instrument de divisió.

No és el mateix qui aposta perquè els nens i les nenes catalans siguin trilingües que qui aposta per la segregació dels alumnes en funció de la llengua que parlen a casa.

No és el mateix qui amplia els drets civils i socials dels ciutadans i ciutadanes que els qui ho combaten des de l´oposició.

No és el mateix qui aprova la modificació del codi civil perquè siguin possibles els matrimonis entre persones homosexuals que qui ho porta al Tribunal Constitucional i els nega tenir els mateixos drets que la resta de ciutadans i ciutadanes.

No és el mateix qui aprova la llei d´Igualtat que el qui la porta al Constitucional.

No és el mateix Pizarro que Pedro Solbes, Rubalcaba que Acebes, De la Vega que Aguirre, no és el mateix Zapatero que Rajoy.

No és el mateix un partit que utilitza sistemàticament la mentida en política que aquells que sabem que en democràcia s´imposa la veritat.

CONCLUSIÓ: No és el mateix que guanyi Rajoy o Zapatero.

Per acabar, recuperem les emocions que vam viure dissabte a La Farga. Amb un cartell de luxe: Montilla, Felipe, Chacón i ZP.

Aquí teniu el video:

08:36h-09:00h

2008-02-11T23:17:00.000+01:00

La UAB forma part de la meva vida. Passat, present i futur. Sempre serà sinònim d'una època inesborrable. Un passat que em serveix per comprendre el meu present. I per projectar el futur. El bar, la gespa, les llargues esperes al tren, els dijous, la sala de revistes, la tímida d'Italià, el monstre Bu, les rates, la tortuga (ampolla de vi), la màquina de cafès, el tè amb llimona, the Wi, la cívica, 64*, la familia, la Xina, els ratolins volants, la frustrada Florència, les vagues, la gent freaki, l'hemeroteca... moments i records d'un temps de somnis, de projectes, de llibertat. A vegades somnio en tornar a reviure l'esperit d'aquella època. Els apunts tacats d'oli, els nervis dels exàmens, l'espera interminable de les notes. Les converses al bar. Ai si els croissants i les canyes de crema parlessin...

Quan avui a quarts de nou del matí caminava per l'Autònoma m'ha estat inevitable recordar tot allò. El missatge que t'he enviat a les 08:36h. resumeix en poques paraules el que he sentit. I tot seguit m'he preguntat: algún dia tornaré?

Pocs minuts després, a les 9h. clavades, entrava per la porta de la Sala de Govern a la reunió de la Junta de Govern... Passat, present i futur. I em seguia preguntant: algún dia tornaré?

ZP amb els alcaldes i regidors

2008-02-05T00:07:00.000+01:00

Dissabte vam estar amb l'alcalde, Pere Navarro, a la Convenció Municipal del PSOE a Saragossa. Una trobada d'alcaldes i regidors de tot Espanya que va servir per avaluar el desenvolupament de les polítiques municipals dutes a terme pel Govern socialista, així com la gestió municipal en l'aplicació de lleis tant importants com la Llei de la Dependència o la Llei d'Igualtat. A més, durant la Convenció s'han analitzat les propostes que inclou el programa electoral del PSOE en relació als ajuntaments. Entre aquestes mesures apareix la necessitat d'abordar una Llei del Govern Local, el finançament dels ajuntaments i la seva participació en el Consell de Política Fiscal i Financera, l'elaboració d'un Estatut del Regidor, la modernització dels ajuntaments i l'aplicació de les noves tecnologies a la gestió local, l'impuls al desenvolupament rural i la potenciació de les polítiques de participació ciutadana.

Zapatero va clausurar la Convenció. En la seva intervenció va evitar citar els bisbes i va preferir centrar els seus atacs contra el PP, per haver recorregut la llei d'igualtat i les lleis que amplien drets, quan la majoria dels ciutadans vol "un país de ciutadans lliures i iguals", on "ningú els imposi cap creença, llevat del que és la creença de cadascú i el respecte a la de tots". Així, Zapatero va reclamar una àmplia majoria el proper 9 de març per obrir una etapa de progrés i "perquè aquells que cada dia estan en posicions més conservadors, més tancades i més excloents hagin de canviar". Va advertir el PP que, després de passar quatre anys pronosticant catàstrofes, l'única que no ha profetitzat és la que tindrà lloc el 9 de març a les urnes. "Aquest país té dret a una nova dreta, a veure una dreta i un PP que no posi totes les seves energies i esforços a atacar al Govern utilitzant la lluita antiterrorista", va recalcar.

Us deixo amb unes fotos de la convenció:

Felicitats Albert!

2008-02-01T23:52:00.000+01:00

Us recomano que veieu el brillant i magnífic documental de l'Albert Solé "Bucarest, la memòria perduda". Un recorregut per la memòria del seu pare i per l'antifranquisme comunista dels anys seixanta i setanta. Un homenatge a tota una generació d'idealistes que van lluitar per la llibertat. Sortireu del cine tristos, sense paraules. Però amb la certesa que gràcies a la lluïta de persones com en Jordi Solé Tura avui vivim en democràcia i llibertat.

El cinema Catalunya feia goig aquest vespre. Ple fins la bandera. Haver pogut presenciar l'estrena de la pel.lícula a Terrassa, al costat de l'Albert Solé, ha estat tot un luxe.

Felicitats Albert!

Bucarest, la memòria perduda

2008-01-26T16:36:00.000+01:00

Aquest cap de setmana estic de guàrdia a l'Ajuntament i aquesta tarda em toca fer alguns casaments. Entre casament i casament, no perdo el temps i aprofito per escriure algunes línies al bloc. Avui parlaré del Festival Internacional de Documentals, DOCSBarcelona, que hem presentat aquesta setmana a la ciutat. Dimecres signàvem un conveni entre l’Ajuntament i l’entitat organitzadora del DOCSBarcelona, Paral·lel 40, amb l’objectiu de donar major presència al certàmen a Terrassa, i també per portar, a la nostra ciutat, la xarxa El documental del mes, que precisament va començar dimecres al Cinema Catalunya.

El DOCSBarcelona arriba a la seva onzena edició i Terrassa es converteix per primer cop en subseu del festival, després d'haver acollit durant set anys les sessions del Pitching Fòrum.

El conveni que vam signar és conseqüència de l'aposta que estem fent des de l'Ajuntament de Terrassa pel món de l'audiovisual. Renovem així el compromís de la nostra ciutat amb l'audiovisual en dos camps: el de les infraestructures de producció (representades pel Parc Audiovisual de Catalunya, amb el suport de la Generalitat) i l'estímul a la creació i la innovació, a través de certamens com el DOCS o el festival BASE.

Per altra banda, també donem un especial valor a obrir aquestes activitats a la ciutadania: creiem que la cultura audiovisual és i ha de ser per a la gran majoria, que ha de ser diversa, atractiva, plural, que ha d'oferir oportunitats per disfrutar, per aprendre i per reflexionar. És en aquest sentit que el DOCS Barcelona té un especial sentit a Terrassa i el continuarà tenint.

Terrassa continua situant-se, doncs, com un centre de producció industrial, un centre d'experimentació, un centre de divulgació i un centre de formació, quatre eixos sobre el factor comú de l'audiovisual.

El festival se celebra del 31 de gener al 3 de febrer, i l'acte inaugural a Terrassa serà el divendres, 1 de febrer, amb la projecció de Bucarest. La memòria perduda. La pel·lícula d'Albert Solé sobre el procés d'Alzheimer que pateix el seu pare, Jordi Solé Tura. Una obra que té un especial sentit per a una ciutat com la nostra, en la qual proclamem amb orgull que tothom suma i ens comprometem a avançar sense deixar ningú pel camí. Crec que la projecció de Bucarest permetrà sensibilitzar una mica més la nostra societat al voltant del repte que planteja l'alzheimer, similar al que plantegen altres dependències per malaltia. El progrés de la nostra societat està permetent tot just ara incorporar aquestes qüestions a l'estat del benestar, eixamplant els beneficis de diverses polítiques socials a persones i famílies que fins ara feient front amb grans dificultats a problemes de salut, de convivència i socials molt importants.

Com a subseu, Terrassa continua acollint les sessions del Pitching Fòrum, al Teatre Alegria, i per primer cop, obre el festival a la ciutadania amb les projeccions de documentals al cinema Catalunya, durant els quatre dies del DOCSBarcelona.

Durant aquest dies a Terrassa es portaran a terme dotze sessions de tarda i nit, amb un total de 14 documentals. I el preu de l'entrada serà el mateix que el dels passis de Filmoteca, és a dir, 3,30 euros.

Pel que fa al Pitching Fòrum -una trobada entre realitzadors, productors i finançadors, per tal de que els primers trobin sortida a les seves propostes-, es podran escoltar les propostes de 24 projectes, d'un total de 144 que se'n van presentar de diferents països de tot el món.

Per altra banda, la xarxa El documental del mes és un projecte que es porta a terme a diferents ciutats catalanes i de la resta de l'Estat, i que consisteix en l'estrena de dotze documentals al llarg de l'any. Terrassa en forma part a partir d'aquest mes de gener de 2008 i arrel del conveni que hevam signar dimecres.

El DOCSBarcelona és divideix en quatre seccions: Panorama -dedicada a produccions recents-, Le Dernier Repas -la selecció de les seves pel·lícules favorites que fa un realitzador-, Història -documentals que analitzen i reflecteixen les conseqüències de determinats fets o moments històrics-; i l'apartat Xtra que inclou l'estrena de documentals catalans dins l'anomenat Catalan Day, les sessions matinals per a públic adolescent 12-16, l'estrena del cicle El documental del mes, i on també cal destacar les dues sessions de Master Class.

De les pel·lícules incloses dins el Catalan Day, a Terrassa es podran veure la ja citada Bucarest. La memòria perduda, d'Albert Solé, i Setembres, de Carles Bosch.

Pel·lícules que es projectaran a Terrassa:

Les 14 pel·lícules que es projectaran a la nostra ciutat pertanyen a les diferents seccions del festival.

Dijous (Totes les pel·lícules pertanyen a la secció Panorama):
The Way of the Warrior
Portrait of a Champion
Oltre la paura
This is me Walking
Someone like you

Divendres
Black Harvest (secció Le Dernier Repas)
Bucarest (secció Xtra - Catalan Day)
Miss Universe (secció Història)

Dissabte
El honor de las injurias (secció Història)
Septembres (secció Xtra - Catalan Day)
Hoy el día se repite diferente (secció Panorama)

Diumenge
La isla de la juventud (secció Panorama)
Diario de un payaso (secció Xtra - 12-16)
Madres (secció Història)

Somiant desperts

2008-01-21T23:32:00.001+01:00

Teatre Kursaal de Manresa. Dissabte nit. Feia dies que necessitava evadir-me de la quotidianitat. El concert va començar puntual. A les 22:15h, el poeta i cantautor Ismael Serrano apareixia amb la seva guitarra dalt l'escenari. Ambient de mariners. Com a fons d'escenari, una foto del capvespre a la platja. Xarxes, capses de fusta, boies, salvavides, una farola i una canya de pescar decoraven l'escena.

Ismael Serrano presentava a Manresa el seu setè disc, Sueños de un hombre despierto, el primer de la seva gira a Catalunya. Per això, va convidar els seus "familiares y amigos", dirigint-se al públic, a que l'acompanyessim en el seu viatge a la platja de Peumayén.
Durant les gairebé tres hores de concert va intercalar la seva música amb històries sobre els habitants de la platja. Un missatge dins d'una ampolla va precedir la cançó Eres. Tampoc van faltar els seus comentaris a qüestions d'actualitat, a la lletra de l'himne d'Espanya, a històries d'amor, crítica social, temes qüotidians... Fantasia i realitat unides a l'escenari.

I evidentment, les seves cançons de sempre: Vine del norte, Ya ves, Últimamente, Ana... Ens va explicar el conte de Caperucita, aquella història d'una dona que somia en poder escapar del seu destí. Zamba del inmigrante, del nou disc, la va dedicar a totes les persones que troben a faltar la seva pàtria.
I per acabar, Papa cuéntame otra vez. La seva gran bronca generacional. Un retret per tots aquells que van creure que demanant l'impossible eren realistes. Que van buscar la platja sota els adoquins però que finalment es van convèncer que créixer implicava una renúnica i van abandonar certes batalles donant-les per perdudes, sense deixar de reconèixer l'esforç i la lluita de molts i la conquesta que va resultar de tot allò. Malauradament, observant el món d'avui descobrim que encara està lluny d'aquell món que van somiar per nosaltres els nostres pares...
Tot i així, després d'escoltar la canço varies vegades, un segueix convençut que, malgrat ara morin a Bòsnia els que abans morien a Vietnam, malgrat que l'ésser humà ensopegui una i altra vegada amb la pedra de l'oblit, malgrat que la plaça encara segueixi bruta, certes utopies segueixen vigents. Certs somnis segueixen il.luminant el camí de molts que segueixen mirant el cel, esperant aquella tempesta que segur netejarà la plaça i farà que sota els adoquins aparegui la platja. Aquella platja que simbolitza aquest futur millor que van somiar els nostres pares.

La proximitat de la Carme

2008-01-13T13:30:00.000+01:00

La vaig conèixer a Terrassa la primavera del 2001. Una tarda de divendres. Ella, responsable de la secretaria d'Educació i Universitats del PSOE i diputada al Congrés; jo, aleshores primer secretari de la JSC de Terrassa. Havíem organitzat un col.loqui públic a una aula del Vapor Universitari per parlar de la Ley Orgánica de Universidades (LOU), que estava impulsant el govern del Partido Popular amb la ministra d'Educació, Pilar del Castillo, al capdavant.

Eren temps de mobilitzacions estudiantils sense precedents al nostre país. Recordo haver participat en diverses manifestacions multitudinàries a Barcelona i en alguna jornada de vaga a la UAB. El món universitari rebutjava frontalment la Llei, redactada d'esquenes a la comunitat educativa. I és que eren els temps de la majoria absoluta del PP a Madrid. L'època que Aznar va deixar de parlar català a la intimitat. Era l'època de Zaplana, d'Acebes, d'Àlvarez Cascos, de les sonades pifies d'Ana Palacio, de les passejades per Espanya d'Arias Cañete afartant-se de carn de vedella, de les receptes culinàries pel caldo de Célia Villalobos (recordeu, prohibits els ossos de vaca!), de la verbigràcia repressiva de Julia García-Valdecasas, del fracàs amb majúscules d'Anna Birulés, del manda huevos de Trillo, de Rajoy i els seus hilillos de plastilina a les costes gallegues, i un llarg etcètera de personatges sinistres i incompetents. Era l'hora dels "neocons" espanyols. Eren els temps dels polítics del decretazo, del Prestige, de l'accident del Yakolev-42, de les mentides de la guerra d'Irak, de la religió obligatòria, del banderazo a la plaça Colón, de les subvencions a la Fundación Francisco Franco, de l'AVE foradat i a velocitat de Talgo...

Doncs bé, en aquest context d'hostilitats i amenaces continuades a Espanya, vam convidar a la Carme Chacón a Terrassa perquè ens parlés de la LOU i la política educativa del govern del PP. Quan unes setmanes abans vaig parlar amb ella per telèfon per convidar-la a participar a la xerrada, no va dubtar ni un segon a acceptar l'oferta. Mai havia parlat amb ella i em va sorprendre molt positivament la seva energia i total predisposició.

Tot i que va venir poca gent a la xerrada, la Carme va estar genial. Em va semblar una gran política. Senzilla i propera. Brillant i capacitada. Elegant i atractiva. Amb el seu discurs visceral, argumentat i convincent contra la política educativa del PP va aconseguir posar-se el públic a la butxaca. Tots vam sortir convençuts que haviem escoltat el futur del socialisme a Catalunya i Espanya. Una dona jove amb un gran futur per endavant. I el temps ens ha donat la raó. Avui s'ha convertit en la ministra de moda. Com afirma l'amic Joan Rovira en un magnífic article, una ministra amb texans i americana de pell. Que és l'expressió de canvis més profunds en la política. La política de la generació de la Carme, la ministra més jove de la democràcia a Espanya. Política de proximitat i de coherència. De fets i realitats. La Carme Chacón, amb els seus texans i americanes de pell, ha aconseguit posar el problema de l'habitatge a l'agenda política del país. Ha aconseguit que parlem d'allò que realment ens preocupa. I evidentment, ens ha donat solucions.

Alguns exemples d'aquestes solucions:

Per tot això i molt més, la Carme Chacón és indiscutiblement la meva candidata. Espero veure't molt aviat per Terrassa.

Ànims Carme!

"Curats de Festa": Indignació total

2008-01-02T23:04:00.000+01:00

Voleu saber què s'ha de fer perquè us fotin fora d'una discoteca sense haver fet res? La broma costa 30 euros però és molt senzill. Agafeu el cotxe, o millor el transport públic, us planteu a Cornellà de Llobregat la nit de cap d'any i entreu a una coneguda discoteca d'aquesta ciutat (llegint el títol del post podeu deduir fàcilment el nom del susodicho local, que no penso ni pronunciar). Aviso que la broma pot acabar a l'hospital.

I com s'ha de fer tot això? Doncs encara més senzill. Balleu una mica, feu unes rialles amb els vostres amics i amigues, i al cap d'una hora i mitja o així vindrà un home sense neurones, us prendrà la consumició, us fotrà al carrer de mala manera (amb violència inclosa) i no us tornarà a deixar entrar. No cal que us drogueu ni us baralleu amb ningú. Si ho feu, igual la broma no us sortirà bé i us deixaran continuar. Un altre consell: com més pacíficament us comporteu i més normals sigueu, millor. Tampoc proveu de fer preguntes a l'home sense neurones i molt menys demanar-li explicacions. I si aneu amb amics, que no s'acostin al personatge perquè poden acabar igual o pitjor. També prohibit dir paraules com nazi o feixista: aquesta bèstia que mai hauria d'haver sortit de la seva gabia del Zoo, com més se la provoca més agressiva es torna. No li parleu amb català. Pot contribuir a fer-li venir més apetit. Si us trobeu els Mossos d'Esquadra al carrer tampoc els hi demaneu ajuda perquè passaran olímpicament de vosaltres i us prendran per borratxos.

Una broma de 30 euros. Trincu trincu. Perquè evidentment tampoc proveu que us retornin els diners. Aquells diners d'aquella entrada que haureu comprat anticipadament a un punt de venda que és un gimnàs. Si, si, un gimnàs! I tot per passar una nit de cap d'any ben entretinguda i diferent. I que només serveix per justificar la feina d'unes bèsties pardes que no poden viure sense tanganes ni follons. Gent sense cultura, sense valors, sense respecte, sense res. Gent patètica i vomitiva. Que es passen el dia al gimnàs per impactar al personal però que són incapaços de saber que 1+1 sumen 2.

Només suggeriria als responsables de la discoteca que si la propera nit de cap d'any encara tenen el negoci obert, les entrades no les venguin a un gimnàs, sinó al Zoo de Barcelona. Us ho diré ben clar i català (o clar i castellà, com entengueu): Sou uns autèntics timadors. Que només us atreviu a timar a la gent normal que està disposada a passar una nit de cap d'any tranquil.la, divertida i sense follons. Aneu-vos-en a pasturar, home!

Evidentment, no cal que us digui que mai més tornaré a trepitjar aquest local tan fastigós. Ni harto vino.

En resum, que estic indignadíssim. L'únic que tinc són ganes de cridar, com el soci emprenyat:

Sobre els meus texans o la política i les formes

2007-12-29T17:23:00.000+01:00

Fa uns dies em vaig indignar llegint el Diari de Terrassa. A l'apartar de "Cartes al director" apareixia un escrit d'un ciutadà titulat "Un regidor amb texans". El títol era prou provocador com per detenir-me a llegir-lo. Feia referència a un regidor que assistia a les sessions plenàries de l'Ajuntament amb pantalons texans i jerseis de colors i es remetia a una fotografia publicada en una edició anterior del Diari. Encuriosit, vaig mirar la foto que feia referència el senyor i la meva sorpresa va ser quan vaig comprovar que aquest regidor indisciplinat i transgresor de la norma era jo mateix! A la carta, el ciutadà recrimina a l'alcalde de la ciutat que permeti que un càrrec públic vesteixi d'aquesta manera i ho titlla de falta de respecte als demés regidors i regidores i sobretot als ciutadans i ciutadanes que representa aquest regidor. El respectable autor de la carta afirma el següent: "Tolerant això puc entendre que (l'alcalde) toleri les pintades i guixades de les parets de la nostra ciutat". Que fort! Només li faltava dir que l'autor de les pintades era el regidor dels texans.

L'escrit em va provocar una reflexió profunda sobre la política i les formes, que he volgut compartir amb altres persones aquests darrers dies. I finalment, animat per molt gent, vaig exterioritzar la reflexió amb una carta de resposta al ciutadà, que va ser publicada pel Diari fa uns dies. La veritat és que no tenia la més mínima intenció de respondre. Ho vaig fer entenent que es tractava d'una crítica personal, al meu vestuari. I que darrera la crítica hi ha una concepció de la política molt diferent a la que defenso i defensaré mentre m'hi dediqui.

Us transcric la meva resposta:

"No sé si m’hauria de donar per al.ludit per la carta que el senyor Pere Huguet va publicar en aquesta secció fa uns dies, sobre un regidor que assistia al Ple municipal en texans. En principi no pensava respondre, però hi ha molta gent que m'han animat a fer-ho. Ja que la seva crítica es referia al meu vestuari, doncs, bé, parlem-ne. Vagi per endavant que continuaré portant texans i samarretes, i representant amb dignitat el meu paper de regidor i de representant dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. Trobo una mica patètic haver de perdre temps en aquestes qüestions, però ben mirat, en el rerafons, hi ha una reflexió no sobre la moda sinó sobre la política i especialment sobre les formes.

La meva resposta és una pregunta: hi ha un uniforme de regidor o regidora? No crec que portar texans o anar vestit informalment sigui una manca de respecte a una institució ni a una sessió plenària. El respecte democràtic i institucional s’expressa a través de l’acció política, no del vestuari, del pentinat o de la marca de colònia que cadascú prefereixi. Les formes són importants, és clar. Però les formes polítiques, les que es refereixen al paper institucional que pot desenvolupar una persona. Portar americana i corbata (o vestit jaqueta, en el cas de les dones, i si pot ser amb la faldilla per sota del genoll, oi?) no fa millor ni pitjor ningú, no incrementa la qualitat democràtica a cap institució, no fa més seriós el respecte que mereix una activitat pública o privada.

Certament, hi ha uns usos socials, uns costums que poden actuar de referent en matèria de vestuari. Però en aquest segle XXI estem relativitzant-los, flexibilitzant-los. Es també una manera d’expressar canvis profunds en la política i en la societat: jo com a polític formo part de la societat, de la gent, i em vesteixo com fa molta gent. M’identifico profundament amb aquesta majoria que està, estem, canviant coses. Davant d’aquests canvis, són igual de respectables les persones que els impulsen com les que, amb una actitud molt més conservadora, com és el cas del senyor Pere Huguet, els rebutgen. No deixa de ser una faceta més del vell debat entre el progressisme i el conservadorisme. Amb la diferència que els que portem texans no demanem als que porten corbata que la deixin a casa...".

TEXANS POWER!!

Va de balanços

2007-12-23T23:34:00.000+01:00

En uns dies despedirem el 2007. Comença, doncs, la febra dels balanços. D'alguna manera o altra, amb més o menys encert, tothom en fa. Les empreses, les institucions, els governs, els clubs esportius, els partits polítics, les entitats, les families, les parelles, els mitjans de comunicació, els programes del cor... Són balanços de tot tipus: econòmics, esportius, polítics, d'èxits musicals i cinematogràfics, sentimentals... Alguns són tangibles i s'acompanyen de dades que els reforcen. Altres són totalment subjectius i opinables.

El 2007 passarà a la història per ser l'any de les apagades elèctriques i els caos en infraestructures. L'any del "porqué no te callas" i del "antes partía que doblá". L'any de la recuperació de la memòria històrica, de l'aplicació de la llei de la dependència, del Pacte Nacional per l'Habitatge. L'any de la guerra McLaren i del "portasso" d'Amaia Montero a La Oreja de Van Gogh. L'any de la valentia i el coratge de Pasqual Maragall.

Un any amb noms pròpis femenins: Carme Chacón, la ministra de moda, jove i amb texans, Cristina Kirchner, primera dona presidenta de l'Argentina, Doris Lessing, Premi Nobel de Literatura per ser la veu contra les injusticies, Jane Goodall, lluitadora pel medi ambient o Belen Rueda, protagonista femenina de El Orfanato, èxit cinematogràfic de l'any. Sense deixar-me, evidentment, Magdalena Àlvarez.

El 2007 serà també l'any d'Al Gore, gurú del canvi climàtic, de Nicolas Sarkozy, triomfador de les eleccions presidencials franceses, de Barack Obama, candidat a les primaries i renovador del discurs dels demòcrates a EEUU, d'Steve Jobs, reiventor del mòbil o de Juan Gelman, poeta argentí i Premio Cervantes 2007. A nivell esportiu, un nom propi: Antonio Puerta. I Alberto Contador, guanyador del Tour de França amb només 24 anys.

Probablement hi hagi moltíssims més protagonistes. Però la llista seria inacabable. Aquests són només una representació dels que m'han vingut ràpidament al cap pensant en els esdeveniments ocurreguts durant aquest any. En un terreny més personal, evidentment tinc presents molts més noms. No de personatges mediàtics o famosos, sinó de persones anònimes. Noms d'amics i amigues, de coneguts i conegudes, de familiars... que per una raó o altra han estat importants durant l'any. Persones amb qui he viscut i compartit moments i situacions especials. Persones clau, que algunes vegades sense elles mateixes ser-ne conscients, he escoltat i fet cas.

Aquest 2007 també em porta imatges i records de l'Índia, d'Anantapur, del sopar amb Vicenç Ferrer. De totes aquelles persones que vaig conèixer durant el viatge i que mai oblidaré.

Acabo amb un recull de fotografies que, d'alguna forma, poden resumir el meu 2007 institucional.

Març 2007. La visita del President Montilla a Terrassa:

Abril 2007. Amb l'alcalde Pere Navarro durant el multitudinari sopar de presentació de la candidatura socialista a Terrassa.
Maig 2007. Els candidats joves i l'alcalde fent campanya a la Plaça Vella.
Juny 2007. Acte d'investidura de Pere Navarro com a alcalde.
Setembre 2007. Mai borraré el record del viatge institucional a l'Índia.
El 2007 també ha estat un any de "cese de relaciones". Un nou concepte de divorci inventat per la Casa Real. Per alguns probablement aquesta serà la notícia de l'any: "el cese de relaciones" de la filla del Rei espanyol amb el seu maromo.
En aquest clip, podeu veure l'anunci del "cese":

(Veus com m'he atrevit a posar-ho? jajaja...no t'ho pensaves, eh?)

CIU vota en contra dels interessos de milers de joves catalans

2007-12-15T23:34:00.000+01:00

Convergència torna a votar en contra dels interessos de Catalunya i dels catalans, especialment dels joves. Amb el sentit de la seva votació al Senat, CiU, PP i ERC diuen NO als ajuts del lloguer per als joves, diuen NO a la Catalunya rural, i diuen NO a la major inversió que mai Catalunya ha rebut per part de l’Estat.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) volem manifestar la nostra preocupació per l’actitud partidista i contrària als interessos de milers de joves catalans per part de la dreta catalana representada per Convergència i Unió i Partit Popular, i la ineptitud d’Esquerra Republicana de Catalunya. La Joventut Socialista de Catalunya demana a les JNC - Unió de Joves, Noves Generacions i a les JERC que es manifestin clarament davant la intenció dels seus respectius partits de votar en contra dels ajuts al lloguer i a l’accés a l’habitatge recollits als pressupostos.

Mentre CiU s’inventa la “casa del catalanisme” deixa als joves catalans sense casa. Els ajuts proposats pel Ministerio de la Vivienda encapçalat per Carmen Chacón, que faciliten l’accés mitjançant la subvenció directe de 210€ als inquilins i ofereix garanties als propietaris, entre d’altres mesures, no són compartits per CiU ni ERC. Amb la seva posició, també han dit NO als set milions d’euros destinats a l’Hospitalet i Barcelona per rehabilitar els pisos afectats per les obres de l’AVE.

Els joves catalans no podem sentir-nos indentificats amb partits que prefereixen la confrontació política a defensar i resoldre els problemes dels ciutadans. Podem esperar asseguts a que proposin solucions a problemes que necessiten d’actuacions immediates. Des de la JSC volem recriminar una vegada més l’actitud d’ERC que torna col·locar-se més a prop de posicions de la dreta més rància, que no de l’esquerra més progressista. Creiem que cal preocupar-se més del futur immediat dels joves catalans que no d’un futur incert vestit d’una irreal independència.

CiU, PP i ERC, amb el seu vot, donen l’esquena a la Catalunya interior, desaprovant els 12 milions d’euros que el pressupost destina a polítiques de desenvolupament rural. Només els socialistes som els únics que tornem a defensar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans. Des de la JSC confiem en l’aprovació definitiva dels pressupostos el proper 20 de desembre al Congrés dels Diputats, no per una qüestió partidista, si no per responsabilitat i compromís amb els i les joves catalans.

CINECUANON

2007-12-12T16:30:00.000+01:00

Ahir vam presentar la primera Mostra de Cinema Equatorià a Catalunya, que se celebra en dues seus, Barcelona i Terrassa, del 10 al 19 de desembre. La nostra ciutat inicia avui les sessions de cine, amb la inauguració oficial de la Mostra a la Jazz Cava. Posteriorment, tindrà lloc la projecció de la pel.licula De cuando la muerte nos visitó, que comptarà amb l'assistència de la seva directora, Yanara Guayasamín.

La presentació que vam fer ahir va comptar amb l'assistència del Cònsul General de l'Equador, el Sr. Freddy Arellano i la vicecònsul, Maria Elena Porras, així com amb Conxi Porras, en representació de l'ESCAC i Yasmina Guayasamín, directora de cine.

M’agradaria explicar per què fem aquesta mostra a Terrassa i per què hi donem suport des de l’Ajuntament.

En primer lloc, perquè a Terrassa hi ha aproximadament 3.000 persones d’orígen equatorià (concretament, ahir n'hi havia 3.131 d'empadronats al cens) que representen una part molt important de la ciutat, juntament amb colombians, argentins i cubans, a banda que la majoria de la població terrassenca també té arrels hispanoamericanes. Tots ells són terrassencs i terrassenques de ple dret, formen part de la diversa, plural i sòlida identitat terrassenca, i hi aporten els valors, les tradicions, la cultura de l’Equador i també alguns trets comuns a la cultura hispanoamericana.

Però el festival no només és per a ells i elles, sinó perquè tota la ciutat poguem apropar-nos a través del cinema a la realitat de l’Equador i a la seva manera de veure el món, la vida, les persones. Per nosaltres, el cinema és un llenguatge universal, però també cada mirada és particular. Una barreja d’universalitat i de localisme. És per això que des de l’Ajuntament considerem que el llenguatge audiovisual és un instrument clau per obrir-nos al món, per conèixer altres cultures, aaltres maneres de veure la vida, altres realitats, altres sensibilitats. I per enriquir així la vida cultural i cívica de la ciutat de Terrassa. I reforçar tot allò que compartim i tenim en comú més enllà dels diferents orígens.

El Cinema Catalunya és l’espai triat habitualment per ser la seu de certàmens com aquest, una plataforma de divulgació de la cultura cinematogràfica amb gran diversitat d’estils, de procedències, de gèneres: el Base Film Festival, el Docs Barcelona, el festival de cinema gai-lèsbic, el cicle de cinema espiritual, el festival jove Baumann, la Filmoteca, el cinema per a col.lectius de dones, el cinema per a alumnes d’escoles... El Catalunya és un gran contenidor de cinema, un espai com no n’hi ha gaires al nostre país més enllà de Barcelona.

Penso que també hi ha un altre element decisiu per situar aquest festival de cinema equatorià en el seu context, l’aposta de la ciutat pel sector audiovisual. En una gran part, per la indústria, per la producció, pels serveis, a través del Parc Audiovisual de Catalunya, que impulsem amb la Generalitat de Catalunya. En una altra part, per la generació d’activitats al voltant de l’audiovisual, de manera que anem consolidant progressivament una potent agenda d’activitats audiovisuals i cinematogràfiques.

Per tant, aquests dos eixos, l’aposta audiovisual de Terrassa i la destacada proporció de terrassencs d’orígen equatorià, són la base d’una primera experiència que confiem que tindrà continuïtat i que anirà ocupant un lloc destacat dintre del conjunt de festivals i certamens cinematogràfics del nostre país

Visita institucional a Marroc

2007-12-09T16:42:00.000+01:00

He tingut l'oportunitat de realitzar una visita institucional de tres dies al Nord de Marroc, concretament a la ciutat agermanada de Tetuan i a Tànger. El motiu de la mateixa era poder veure d'aprop els projectes de cooperació amb què està col.laborant l'Ajuntament de Terrassa, i que en són molts.

Vam començar la programació dilluns, amb una visita al Centre de Formació Professional del sindicat CDT (Confederació Democràtica del Treball), amb el qual l'Ajuntament col.labora des de l'any 1998 en un projecte promogut per la Fundació Josep Comaposada, vinculada a la UGT de Catalunya. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer en profunditat els projectes de formació professional de dones (en idiomes, alfabetització, informàtica, costura...) i de creació de cooperatives de producció amb exalumnes, iniciativa que han iniciat aquest any i que l'Ajuntament també ha recolzat. I sobretot, vaig poder conèixer els rostres que hi ha darrera, les persones d'aquí i d'allà que ho fan possible. La jornada va acabar amb un agradable sopar amb els companys del sindicat CDT, encapçalats pel seu secretari general, i també pel responsable del projecte i membre de la Fundació Josep Comaposada, Pepe López. És gratificant veure com hi ha persones que ho han deixat tot a casa nostra per dedicar-se amb cos i ànima a la cooperació internacional. Només puc tenir paraules d'elogi i admiració a totes aquelles persones que durant aquests primers sis mesos m'he anat trobant. Persones entregades a la causa, compromeses i serioses, amb un tracte humà i una sensibilitat exquisita envers les desigualtats i injusticies, que en són moltes, del nostre planeta.

Aquí va una foto dels locals de la CDT, on tenen lloc els cursos de formació i les cooperatives:
Foto de grup amb els companys del sindicat CDT:

Dimarts va ser el dia central de la visita. Durant el matí, vaig visitar l'Ajuntament de Tetuan i em vaig reunir amb el Vicepresident del Consell Municipal de Tetuan, el Sr. Mohamed Larbi Zekari-Ahrani i el seu equip de col.laboradors, entre ells el Secretari General del Consell Municipal i l'enginyer Yassir Ghailan. Durant la trobada vam poder repassar i conèixer en profunditat el projecte de cooperació directe que duem a terme ambdós ajuntaments i que està destinat a la modernització i informatització de l'Ajuntament tetuaní. Aquest projecte contempla la dotació de material informàtic (per un valor de 48.625 euros), la formació a Terrassa d'un tècnic municipal (4.900 euros, que ja s'ha dut a terme) i la formació a Tetuan dels caps de serveis municipals en informàtica (17.231 euros). Tanmateix, durant la reunió vam parlar de l'agermanement entre les dues ciutats i vam decidir conjuntament els nous escenaris de la cooperació directe: intercanvis culturals, acció social i assessorament i formació en temes de comunicació municipal. La idea és signar en breu una addenda a l'acta d'agermanament entre les dues ciutats on s'incloguin les noves perspectives de col.laboració. La jornada de treball de dimarts va acabar amb un dinar ofert per l'Ajuntament. A la tarda, ens van acompanyar a una visita per la ciutat de Tetuan, altrament dita la Paloma Blanca. Destacar la magnífica Medina, una de les millors de Marroc. Una ciutat dins una ciutat...val la pena perdre's-hi i observar.

La foto següent és a la sala de plens de l'ajuntament de Tetuan, amb Mohamed Larbi Zekari-Ahrani:
I una imatge de l'Ajuntament de Tetuan:
Finalment, dimecres al matí ens vam desplaçar a Tànger per visitar i reunir-nos amb l'associació WAFAE i la seva contrapart AL-AMAL, que des de 2003 està tirant endavant diversos projectes de formació i participació dels joves, subvencionats també per l'Ajuntament de Terrassa. Una feina poc visible a casa nostra però que realment és impressionant i contribueix a millorar les habilitats socials dels joves per tal que puguin tirar endavant els seus projectes de vida amb la màxima autonomia possible. Des d'aquí felicitar el Sergi i el Carles per liderar aquest projecte de WAFAE a Tànger. Per acabar, la foto de familia amb els companys de WAFAE i AL-AMAL.

Unes sabates, un somriure

2007-12-02T16:42:00.000+01:00

Ahir dissabte vaig assistir al sopar anual que celebra l'Associació d’Ajuda als Nens de Chiclayo (Perú) al restaurant Imperial de la nostra ciutat. Ja fa 8 anys que aquesta entitat terrassenca organitza aquest multitudinari sopar, que té per objectiu recaptar fons per comprar sabates als nens i nenes de la població peruana de Chiclayo i construir pous d'aigua i equipament d'escoles. L'Ajuntament de Terrassa, a través del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional, ha subvencionat alguns d'aquests projectes al llarg dels últims anys.

Va ser un sopar distès, agradable i ple de sorpreses, conduit magníficament per Manel OKey. Una mostra més de la força i vitalitat de les entitats solidàries de Terrassa. A pesar del Barça-Espanyol, l'Imperial estava ple a vessar: més de 600 persones reunides en favor dels nens i nenes de Chiclayo. Una vegada més, els terrassencs i terrassenques responen massivament a una crida solidària i benèfica.

Vaig tenir l'honor de compartir taula amb qui va ser President de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys, el Molt Honorable Jordi Pujol i amb la seva esposa, Marta Ferrussola, entranyables personatges de la vida política catalana. Persones senzilles i normals, de carn i ossos, compromeses també amb la solidaritat i la cooperació internacional. Va ser tot un luxe poder escoltar les reflexions d'un personatge clau en la història democràtica de Catalunya. Un Jordi Pujol que es va mostrar en tot moment entusiasmat amb el show que va proseguir el sopar. Destacar, com a fet annecdòtic, les ulleres de Caiga quien Caiga que es va endur l'alcalde Pere Navarro durant la subhasta o la samarreta signada de la selecció catalana d'hoquei patins de Josep Rull. I com no, la pugna entre la samarreta de Xavi Hernández i la d'Iker Casillas, que va acabar en una amistosa abraçada.

Des d'aquí donar l'enhorabona a l'Associació d'Ajuda als Nens de Chiclayo per la organització sempre complicada d'un sopar com aquest. L'empenta i la força de la Mari Carmen Garrido i l'Andy són sempre dignes d'admiració.

I el 9è sopar solidari de l'entitat ja té data! El 29 de novembre de 2008. Allà ens veurem!

Declaració institucional de l'alcalde de Terrassa

2007-11-29T16:42:00.000+01:00

L’alcalde, Pere Navarro, ha expressat en roda de premsa aquest dijous la seva decepció per la utilització partidista i interessada que ha fet el portaveu de Convergència i Unió d’unes declaracions fetes en l’àmbit privat d’un judici i que poden atemptar a l’honor de les persones i les institucions.

L’alcalde, Pere Navarro, reitera la seva confiança en que sigui exclusivament la justícia, que fins ara no ha vist cap indici d’irregularitat en les adjudicacions, la que es pronunciï sobre la suposada il·legalitat en el procediment d’adjudicació d’uns contractes per part de exregidora Anna Sala. L’alcalde s’ha reafirmat en les accions del govern municipal en aquest cas i que es van expressar en un comunicat del Govern Municipal, que a continuació es reprodueix:
En relació a la informació exposada pel Sr. Josep Rull en roda de premsa, en la que ha fet pública la declaració testifical de l’exregidora Sra. Anna Sala en un procediment judicial, com a portaveu del govern municipal d’aquest Ajuntament vull aportar les següents matisacions i consideracions al respecte:

1. Les paraules de la Sra. Anna Sala corresponen a la seva declaració com a testimoni en un procés judicial de la jurisdicció mercantil en el que ella mateixa també és part interessada. Cal contextualitzar, doncs, aquesta informació dins d’un litigi entre empreses privades en confrontació per un conflicte d’interessos particulars.

2. L’Ajuntament de Terrassa ha col·laborat en l’esmentat judici com ho fa sempre que així és requerit per qualsevol jutge, és a dir, aportant de forma franca i generosa tota la informació que li és sol·licitada. I s’ha de destacar que en relació a aquest sumari en cap cas ni en cap moment aquest Ajuntament no ha estat acusat ni tan sols citat com a presumpte culpable de res per cap autoritat ni instància judicial.

3. Aquesta total absència de recriminació jurídica coincideix plenament amb la total convicció d’aquest govern en relació a que els processos de contractació que el Sr. Rull cita són totalment correctes i que els nostres serveis i mecanismes de gestió han actuat en tot moment en observància de la legalitat vigent i amb diligència, tal com els propis sistemes interns i habituals de control han pogut constatar a priori i a posteriori, així com el propi Sr. Rull i el grup municipal que encapçala ja que van tenir-hi accés de forma detallada fa més d’un any sense que tampoc, ells mateixos, hi detectessin cap motiu de reprovació.

4. Les paraules de la Sra. Sala a què fa referència el Sr. Rull van estar pronunciades, a més, davant d’una de les màximes instàncies del nostre sistema jurídic que vetlla per la legalitat de les accions de les persones i les institucions, és a dir, un jutge. Cal recordar aquí que una de les principals funcions dels jutges i jutgesses del nostre sistema és la de fer complir i vetllar per l’acompliment de totes les normes del nostre ordenament jurídic i, en conseqüència, actuar d’ofici en persecució i lluita contra la infracció i la il·legalitat. I cal reiterar novament que el jutge que va escoltar les paraules de la Sra. Sala no va trobar cap indici d’il·legalitat i, en conseqüència, en cap moment a dut a terme cap acció legal ni judicial en la seva denúncia, persecució, esmena o recriminació.

5. Malgrat tot l’anterior, a partir del moment en que aquest Ajuntament pren constància de les declaracions de la Sra. Sala a través de la informació aportada per una de les dues empreses enfrontades, i ultra la nostra convicció de legalitat i en atenció a possibles tercers que puguin veure afectat el seu interès pel sol fet que la diligència d’aquest Ajuntament sigui posada en dubte, vam lliurar la mateixa informació que avui ha estat feta pública pel Sr. Rull a la fiscalia per tal que investigui l’esmentat dubte i aclareixi si la informació verbal expressada per la Sra. Sala és constitutiva o no d’infracció o irregularitat.

El pensament d'Olof Palme a Terrassa

2007-11-27T13:29:00.000+01:00

Anna Balletbò va ser divendres a Terrassa per presentar la delegació local de la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP). En un acte que va tenir lloc a l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de la UPC, els responsables de la Fundació van explicar els objectius i les activitats que tenen previst dur a terme a la nostra ciutat. La bona notícia és que Xavier Àlvarez, ex-delegat del rector de la UPC a Terrassa, professor de la UPC i assessor del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional, en serà el representant a Terrassa. Des d'aquí desitjar-li molta sort al Xavi. Estic convençut que el seu tarannà obert i dialogant i els seus posicionaments aportaran un valor afegit a la Fundació.

Penso que la presència d'una institució com la Fundació Olof Palme feia falta a Terrassa. Una organització que al llarg dels anys s'ha convertit en un referent i un model d'anàlisi polític de la realitat internacional. L'energia i entusiasme de l'Anna, que ja té una pila d'idees per tirar endavant a Terrassa, crec que han estat claus en l'èxit de la Fundació.

La FIOP és una entitat creada el 1989 a inciativa d'un grup de persones, entre elles, Lisbeth Palme, Felipe González, Javier Pérez de Cuéllar, Joan reventós i Anna Balletbò, per a retre homenatge a la figura d'Olof Palme i amb l'objectiu de sensibilitzar a la societat en els Drets Humans, la Pau, el Desenvolupament Sostenible i treballar per la Solidaritat arreu del món. La filosofia d'acció de la FIOP es basa en els grans eixos del pensament d'Olof Palme. I per assolir els seus objectius, la Fundació combina la sensibilització i la formació a les societats del Nord amb la cooperació directa al Sud.

Gràcies a l'Anna, el Xavi, la Conxita, el Rafa...i a moltes altres persones, avui Terrassa també s'inspirarà del pensament pacifista i solidari d'aquest gran líder socialdemòcrata suec que va ser Olof Palme.

Com va dir l'alcalde Pere Navarro durant la presentació, "quan estava a les Joventuts Socialistes de Catalunya tenia referents. Palme n'era un. Per les seves qualitats excepcionals, va ser un referent ideològic i moral".

La biografia d'Olof Palme:

Olof Palme (30 de gener de 1927 - 28 de febrer de 1986). Polític suec, líder del Partit Socialdemòcrata de Suècia des del 1969. Fou Primer Ministre de Suècia entre el 1969 i el 1976, i reescollit el 1982. Fou assassinat el 1986 mentres encara exercia el càrrec de Primer Ministre: quan passejava en companyia de la seva dona després de sortir del cinema fou tirotejat per un descononegut.

Com a socialdemòcrata, Palme va ocupar diversos càrrecs ministerial abans d'esdevenir Primer Ministre el 1969. Mantingué punts de vista controvertits, criticant els Estats Units en relació amb la guerra de Vietnam, les armes nuclears i la política de l'apartheid a Sudàfrica, alhora que defensant l'OAP i Fidel Castro. Però sobre tot, el va caracteritzar la seua defensa del pacifisme i l'universalisme.

El seu assassinat, el 28 de febrer del 1986, segueix estant sense resoldre, de manera que encara sorgueixen teories sobre el fet. El 1988 fou detingut en relació al cas Christer Pettersson un alcohòlic i toxicòman suec que fou absolt per falta de proves. El crim prescriu el 28 de febrer del 2011, 25 anys després de l'assassinat.

25.000 euros per millorar la salut visual a Nicaragua i El Salvador

2007-11-24T12:19:00.000+01:00

Tot i no trobar-me massa fi, dimecres al matí signàvem un conveni amb la Càtedra UNESCO en Salut Visual i Desenvolupament de la UPC, que posa de manifest el compromís de l'Ajuntament de Terrassa en la millora de la salut visual dels pobles i comunitats del Sud.

Les següents dades són molt rebeladores sobre l'estat de la ceguesa al món i poden servir per argumentar el compromís de la ciutat amb la salut visual:

- S'estima que uns 37 milions de persones al món són cegues i 124 milions pateixen greus problemes de visió.

- 1,4 milions de menors de 15 anys són cecs.

- Una persona es queda cega cada 5 segons al món i un nen cada minut.

- Les dones tenen un risc significativament superior als homes a patir deficiències visuals.

- La ceguesa s'associa a una menor esperança de vida i més del 82% dels cecs tenen menys de 50 anys.

- En el cas dels països pobres, el 80% de la ceguesa és curable o es pot prevenir mitjançant tècniques relativament senzilles a les quals aquests països no poden accedir.

- El 90% de persones cegues viuen en els territoris més necessitats dels països del Sud.

Les dades parlen per sí soles. I què podem fer per girar la truita? Doncs molt fàcil: actuar. Actuar com molt bé està fent la Càtedra UNESCO en Salut Visual des de l'any 2002, actuant en l'àmbit de la investigació, la docència i els projectes de cooperació. Des d'aquí voldria aprofitar per reconèixer el bon treball, rigorós, professional i seriós, de la Càtedra, per tal que els més desfavorits tinguin accés a una atenció visual digna.

Des de Terrassa Solidària tenim molt clar que la salut visual, la visió correcta, és un factor clau en la vida qüotidiana de les persones, entenent que la majoria d'informació sobre l'entorn que ens envolta ens arriba a través dels ulls. Per tant, la mala visió disminueix la salut de les persones, dificulta poder viure en condicions normals i incrementa la dependència de l'individu. En conseqüència, tot això fa que la persona amb problemes de salut visual sigui més vulnerable a la pobresa i tingui menys qualitat de vida. Una societat estarà millor preparada per afrontar els reptes del desenvolupament si els seus ciutadans i ciutadanes tenen una bona salut visual.

Amb el conveni signat amb la Càtedra, l'Ajuntament de Terrassa es compromet durant 2 anys a continuar donant recolzament amb 25.000 euros a la segona fase del projecte VERAS (Visió, Educació, Rendiment, Aprenentatge i Sostenibilitat), que està contribuint a millorar el rendiment en l'aprenentatge de nens i nenes a escoles de Nicaragua (al Departament de la ciutat germana de Granada) i a El Salvador, mitjançant la detecció i el tractament de problemes de salut visual. D'aquesta segona fase del projecte se'n beneficiaran 22.000 infants i 2.500 adults.

Per últim, comentar que la col.laboració entre l'Ajuntament i la Càtedra ve de l'any 2004, quan es va firmar un conveni per a la formació d'especialistes en Salut Visual a la Universitat Estatal de San Salvador. Després, amb base a aquesta universitat i amb la col.laboració d'institucions oftalmològiques, universitats americanes i institucions d'Espanya i Centreamèrica es va iniciar l'any 2006 el projecte VERAS, que ara s'amplia a escolars d'altres països i que és l'objecte del conveni signat dimecres.

Enfront el canvi climàtic: actua ja

2007-11-15T15:00:00.000+01:00

DECLARACIÓ DE LA JUNTA DE PORTAVEUS

Atès que del 12 al 17 de novembre de 2007, tindrà lloc a València la reunió mundial del IPCC, Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, recentment guardonat amb el Premio Nobel de la Pau.

Atès que en aquesta reunió es presentarà i aprovarà l'IV Informe d'Avaluació, la conclusió del que sabem sobre el canvi climàtic i l'acció humana necessària i imprescindible per a evitar-lo, reduir el seu impacte i adaptar-se al mateix.

Atès que en ocasió d'aquest important esdeveniment nombroses organitzacions ecologistes, sindicals, socials, veïnals i ciutadanes han decidit cridar l'atenció pública sobre el canvi climàtic amb una iniciativa.

Atès que la iniciativa serà una apagada amb el lema "Enfront del canvi climàtic: actua ja", a realitzar durant 5 minuts el dijous 15 de novembre de 2007, entre les 20:00 i les 20:05 hores.

Atès que la responsabilitat de construir un món més habitable també correspon a les Administracions locals.

És per tot això que la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa pren els següents acords:

Únic.- L’Ajuntament de Terrassa es suma a la iniciativa ciutadana, abans esmentada, realitzant l'apagada de 5 minuts el proper 15 de novembre. D’altra banda l’Ajuntament de Terrassa es compromet a informar i a fer extensiva a la ciutadania la celebració d'aquest acte contra el canvi climàtic com forma de cridar l'atenció de la societat sobre la necessitat de prendre mesures urgents davant de la greu amenaça que implica el canvi climàtic.

Llei del Memorial Democràtic

2007-11-02T15:55:00.002+01:00

Manifest de la Joventut Socialista de Catalunya amb motiu de l’aprovació de la Llei del Memorial Democràtic.

El passat dia 24 d’octubre el ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Memorial Democràtic amb el suport de tots els partits excepte el PP i Ciutadans, que van votar en contra i CiU, que es va abstenir.

La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) vol manifestar la seva satisfacció davant d’aquest gran pas en el reconeixement de la dignitat de totes aquelles persones que van ser perseguides i repressaliades durant la Guerra Civil i el franquisme per la seva ideologia i per la defensa de les institucions i del sistema democràtic.

L’aprovació d’aquesta llei és, sense cap mena de dubte, la mostra més evident del treball i del ferm compromís del Govern de la Generalitat, encapçalat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb la recuperació de la nostra memòria històrica.

La Llei del Memorial Democràtic suposa, un cop més, la prova de que el Partit dels Socialistes de Catalunya i el Govern que lidera és capdavanter en qüestions que resulten fonamentals. No en va, aquesta llei estableix la creació de la primera institució dedicada a la recuperació de la memòria històrica en tot l’Estat.

Així mateix, la Llei té un dels seus principals eixos en la difusió de tots els fets històrics que han estat ignorats i amagats fins ara i del nostra patrimoni democràtic, el que resulta d’especial rellevància, sobretot, entre la joventut.

La JSC també vol mostrar la seva profunda disconformitat amb l’actitud de tots els partits polítics que, utilitzant dèbils excuses, no han donat suport a la Llei. El veritable compromís amb els fonaments de la democràcia i amb la lluita per les llibertats, i per la recuperació de la llengua i la cultura catalanes no entén d’estratègies polítiques ni de la voluntat de control de les institucions que aquesta llei crea. Evidentment, també rebutgen rotundament els arguments d’aquells que diuen que la Llei pretén satisfer un desig de venjança. Aquesta Llei l’únic que fa és justícia.

Finalment, des de la JSC instem al Govern i al Partit dels Socialistes de Catalunya a continuar treballant en aquesta línia per a la recuperació de la memòria històrica i el restabliment de l’honor d’aquells i aquelles repressaliats per les seves idees democràtiques. Nosaltres, per la nostra part, també ho continuarem fent.

Guanyaràs la batalla!

2007-10-27T18:51:00.001+02:00

Nou Consell, noves idees

2007-10-21T20:30:00.000+02:00

Aquesta setmana hem constituït el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional, el quart que es constitueix des de la seva creació, el 1995. El consell és un òrgan consultiu que té com a finalitat l'anàlisi, el debat i l'elaboració de propostes i també el seguiment d'activitats i de projectes en l'àmbit de la solidaritat internacional i la cooperació al desenvolupament. Entre altres tasques, el consell proposa mesures de sensibilització i divulgació dels valors de la tolerància, la multiculturalitat, la solidaritat i la cooperació entre la ciutadania, promou campanyes d'emergència per l'ajut humanitari i eleva al ple la proposta d’adjudicació de subvencions per a projectes d’entitats solidàries de la ciutat, dels quals en fa el seguiment.El Consell el presideix l’alcalde de Terrassa i el regidor de Solidaritat i Cooperació Internacional n’és vice-president. Per a aquest mandat hi haurà 58 vocals: un representant de cada grup municipal, 52 representants de les ONGs i entitats solidàries (totes les de la ciutat) i un expert assessor. El cap del Servei de Solidaritat i Cooperació Internacional exerceix com a secretari del consell.

Us transcric el meu discurs de constitució del Consell, on faig un repàs de les principals línies d'actuació per aquest mandat.

Il·lustríssim Alcalde, representants de les ONGS i entitats solidàries de la ciutat, representants dels partits polítics, assessors, secretari, amigues, amics

Benvinguts, en primer lloc, a aquest acte de constitució del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional de Terrassa. Abans d’exposar-vos per sobre les principals línies d’actuació per aquest nou període, us voldria transmetre algunes reflexions al voltant del concepte solidaritat, unes reflexions personals sobre el valor d’aquesta paraula. Perquè penso que les paraules, d’alguna manera, tenen sempre poder. Poder i significat. Serveixen per anomenar coses físiques o abstractes, serveixen per classificar, per explicar, per definir, per saber d’on venim i a on anem, per dir-nos a nosaltres mateixos qui som. I també per canviar el món. Aquest és el seu poder en una societat lliure i democràtica. El poder de la paraula, de les idees. Penso que la paraula “solidaritat” és una d’aquestes paraules poderoses, plenes de significat i d’emocions. Diuen alguns entesos que és una paraula nascuda a França, cap a finals del segle XVII. Una paraula amb remotes arrels llatines, que suggereix unitat, cooperació, igualtat. Al principi era sinònim d’altres paraules vinculades al cristianisme, com caritat o compassió. Però amb els moviments progressistes europeus dels darrers dos segles es va anar impregnant d’altres significats, d’una ètica cívica, política i social. És també una paraula comodí: significa moltes coses al mateix temps.

A partir d’avui intentem donar-hi un significat compartit per totes i tots nosaltres, sota el concepte “Terrassa Solidària”. Les entitats i persones que som avui aquí, en aquesta constitució del Consell de Solidaritat i Cooperació, portem al cap i al cor la solidaritat, però segur que significa coses una mica diferents per a cadascú de nosaltres. Vull proposar-nos que en parlem, que ens posem d’acord no només sobre el significat d’una paraula abstracta, sinó sobretot per omplir-la de contingut pràctic. El nostre és un compromís un punt romàntic i idealista. Fins i tot utòpic. Però sóc dels que pensen que necessitem les utopies i els somnis per avançar cap a un món d’homes i dones iguals, lliures, amb plenitud de drets i de deures, amb dignitat. Homes i dones als quals no els caigui la casa al damunt quan plou. Homes i dones que no passin gana, que puguin fer una cosa tan normal per a nosaltres com obrir una aixeta i que surti aigua. Nens i nenes que puguin estudiar a l’escola, que puguin tenir metges i medicines. Homes i dones que puguin viure i conviure en pau. Aquest és, amigues i amics, el somni que compartim.

El Programa Terrassa Solidària 2007-2011 que us hem repartit, conté un conjunt de línies estratègiques i mesures que us proposo que consensuem i que acabarà esdevenint un bon feix de papers i paraules que han de guiar la nostra actuació els propers anys. Seran compromisos i línies d’actuació. Però entre tots hi hem de posar ànima, somnis i utopies. Sabent que no hi arribarem, però que ens hi aproparem una mica. I que cada pas que fem cap a un món millor és un pas que diu molt de la qualitat humana d’una ciutat com Terrassa, capaç de somiar un futur millor per a ella mateixa però prou generosa també com per voler compartir aquest futur amb persones molt llunyanes a les quals probablement no coneixerem mai, però que són persones com nosaltres, a les quals volem ajudar a fer un pas endavant cap a la plena dignitat de l’ésser humà. Perquè, quan recordem els orígens de la paraula solidaritat, no hauríem d’oblidar que va íntimament lligada amb una altra paraula, també carregada d’emocions i d’utopies: la fraternitat entre tots els homes i dones. I la nostra manera d’expressar-la és la feina que farem els propers 4 anys a través del programa Terrassa Solidària, que tot seguit us exposaré per sobre com a punt de partida.

Mireu-vos amb calma el document que us hem repartit i si us sembla bé, el debatrem i discutirem en la propera sessió d’aquest Consell, ja amb un caire menys solemne i més de treball. M’agradaria que la proposta definitiva que sorgeixi, a partir de les aportacions i suggeriments que vulgueu introduir, sigui la proposta de totes i tots vosaltres. Sigui el full de ruta no només del govern municipal, sinó de Terrassa Solidària.

A grans trets, dir-vos que ens hem proposat consolidar Terrassa Solidària com l’expressió clara de la cooperació internacional dels terrassencs i les terrassenques, donant-la a conèixer millor a la ciutat i fent-la més present arreu. Promourem la cultura de l’austeritat i la solidaritat entre la ciutadania i el coneixement real del món, posant l’accent en denunciar les causes de les desigualtats amb més mitjans i recursos per a informar i sensibilitzar. Us proposo, entre moltes altres coses, la realització d’una activitat anual singular, potent, de mostra de la cooperació terrassenca. On hi sigueu presents tots i totes vosaltres, per tal de fer més visible que mai Terrassa Solidària.

Us proposo la organització d’un fòrum de debat ciutadà, una Tribuna Internacional, per donar a conèixer puntualment les situacions de conflicte al món i per promoure la cultura de la pau. Us proposo que treballem conjuntament pel comerç just, obert i responsable...que no només siguin bones intencions. La nostra actitud en temes com aquest pot fer molt pel desenvolupament de les comunitats del Sud. Des de l’Ajuntament de Terrassa hem fet un pas important en aquest sentit. Precisament aquest dilluns la Junta de Portaveus ha acordat l’adhesió a la xarxa de compra pública ètica, una iniciativa per introduir criteris ètics en les nostres compres.

Us proposo també una exposició itinerant anual de Terrassa Solidària, que arribi a tots els barris i districtes, on expliquem a la ciutadania les accions desenvolupades i el destí de l’1% dels impostos. Us proposo que tots els mitjans de comunicació municipals estiguin al servei de Terrassa Solidària, per difondre els vostres projectes i activitats. Us proposo que impulsem estades solidàries de joves en països en desenvolupament o, si és possible, intercanvis per ajudar a conèixer els escenaris de la cooperació.

Us proposo una convocatòria anual de subvencions per agermanaments o relacions solidàries entre escoles terrassenques i del sud. Penso que hem de fer un esforç per treballar la cooperació internacional i la solidaritat entre els adolescents i joves de la nostra ciutat. M’agradaria que aquest fos un camp prioritari en aquesta nova etapa que iniciem.

I evidentment, seguirem fent arribar la cooperació terrassenca, directament o per mitjà de totes i tots vosaltres, als pobles i comunitats del Sud. Una cooperació que s’ha de basar en el respecte a la diferència, en una vocació transformadora i multiplicadora d’esforços per treballar en l’ ampliació de drets, oportunitats i capacitats de la població desfavorida. En aquest sentit, us proposo reformar les bases de concessió de subvencions per a projectes, per tal d’adaptar-les a les noves realitats i als objectius de cooperació, tenint en compte nous paràmetres com ara la perspectiva de gènere.

Us proposo impulsar projectes de codesenvolupament amb col·lectius de persones immigrades en els seus països d’origen (ho hem fet amb els senegalesos, ho volem fer també amb altres col.lectius).

Reforçarem la cooperació bilateral amb les ciutats agermanades, Tetuan al Marroc, Tecoluca a El Savador i Granada a Nicaragua. Posarem la prioritat en cooperar en la millora de l’administració municipal mitjançant la formació de recursos humans i l’equipament tècnic necessari per tal de que els Ajuntaments germans puguin desenvolupar una millor gestió.
Aprofundirem en les relacions solidàries amb altres ciutats, com Otavalo a Equador, Potosí a Bolivia i Maringà a Brasil. Us proposo també que explorem un possible agermanament amb una ciutat de l’Àfrica subsahariana.

En definitiva, aquestes són, per tant, algunes de les línies d’actuació que us proposo per aquests propers quatre anys. N’hi ha moltes més, les podeu llegir vosaltres mateixos en el document que teniu i que discutirem a la propera sessió.

Per acabar, manifestar-vos el meu compromís personal i la meva implicació en aquesta nova etapa. Sapigueu que tinc les idees molt clares i que sóc molt conscient de quin és el meu paper. Estic al servei de totes i tots vosaltres. Us escoltaré i estaré al vostre costat. I si un dia no puc venir a un acte vostre, no m’ho tingueu en compte. Per mi és un gran repte i il·lusió treballar al costat de totes i tots vosaltres per construir plegats aquesta Terrassa cada dia més solidaria que somiem.

Moltes gràcies.

Compromesos amb Anantapur

2007-10-03T01:05:00.000+02:00

Després de gairebé un mes absent, per fi he trobat uns moments de tranquilitat per seure'm davant el PC i escriure al bloc. Avui toca, inexcusablement, una petita crònica i algunes fotos de la visita institucional que l'alcalde i jo vam fer a l'Índia fa deu dies. Lo prometido es deuda...

El viatge a l'Índia, que vam realitzar entre el 16 i el 22 de setembre, el vam dur a terme com a resposta a una invitació feta per la Fundació Vicenç Ferrer, per tal de poder visitar in situ els projectes de cooperació que la Fundació té a la regió d'Anantapur i que l'Ajuntament de Terrassa ha recolzat econòmicament des de l'any 2001. La ciutat de Terrassa, a través de l'1% dels ingressos propis del pressupost municipal, ha aportat un total de 183.239 euros a la Fundació Vicenç Ferrer al llarg d'aquests anys. Per tant, amb la presència a l'Índia hem volgut conèixer directament la regió on fem arribar el recolzament de la nostra ciutat.

Per evitar malentesos voldria deixar molt clars alguns conceptes que han estat motiu de confusió (i em refereixo a algunes cartes al director publicades a un mitjà de comunicació). Respecte el cost de la visita, l'Ajuntament va assumir només els bitllets d'avió per un import de 1.196 euros cada un. L'estada a l'Índia va anar a càrrec de la Fundació Vicenç Ferrer. Ens vam allotjar a les instal.lacions de la Fundació a Anantapur, un campus rural amb unes condicions austeres i força precàries.

Dit això, l'experiència ha estat impressionant. Molt interessant, profitosa i enriquidora. Em marcarà, sens dubte, un abans i un després en la meva concepció del món i de la vida.

Tot seguit, algunes imatges de la visita:

L'alcalde inaugurant la nova colònia de 30 habitatges que s'han construït al poble de Halukuru per millorar les condicions de vida de 30 famílies de dàlits o intocables. Aquest projecte ha estat subvencionat per l'Ajuntament de Terrassa amb 16.767 euros amb la convocatòria d'ajuts del 2006.
Unes imatges de la colònia de cases.

Una de les famílies beneficiades per aquest projecte de cooperació.

Inaugurant una de les cases.

El poblat escoltant els discursos d'inauguració.

Visitant la clínica rural de Narpala, construida també amb subvencions de l'Ajuntament de Terrassa (17.857 euros) i inaugurada l'any passat.

Finalment, algunes imatges més del viatge:

Espero poder seguir parlant de l'experiència a l'Índia i de la magnífica tasca de desenvolupament integral que la Fundació Vicenç Ferrer està duent a terme a la regió d'Anantapur, i de la qual se'n beneficien 2,5 milions de persones.

El 20 de novembre a les 20:00h. al Club Catalunya tenim una cita obligada. Dins el cicle estacional d'activitats de sensibilització de la Tardor Solidària 2007, tindrà lloc la projecció del documental "Comprometidos con Anatapur", organitzat per la delegació terrassenca de la Fundació Vicenç Ferrer. Unes imatges que valen més que mil paraules...

Dia del Cooperant

2007-09-09T13:32:00.001+02:00

L'Ajuntament de Terrassa es va sumar ahir a la celebració del Dia del Cooperant, amb una declaració conjunta dels portaveus de tots els grups municipals, PSC, CIU, PP, ICV-EUiA i ERC. Amb aquesta commemoració, fixada per la Secretaria d'Estat de Cooperació i que recorda el dia que l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Declaració del Mil.leni l'any 2000, es vol fer un reconeixement públic al treball de les ONG's, entitats solidàries i de totes les persones que treballen des de les entitats locals i des de les contraparts del Sud per fer possible la cooperació internacional en la perspectiva dels Objectius del Mil·leni. Dins dels valors i principis d'aquests objectius del Mil.leni, se cita expressament a la cooperació internacional com un dels instruments bàsics per resoldre els problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari.

En l'acord dels grups municipals també es convidava a la ciutadania a participar en la festa "Senegal més a prop" que va tenir lloc ahir a La Muntanyeta de Vallparadís i en totes les activitats solidàries que es vénen realitzant a la ciutat.

La festa senegalesa, organitzada per l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, ja s'ha convertit en una cita obligada en el calendari d'activitats culturals i lúdiques de la nostra ciutat. Ahir vaig poder acompanyar els amics i amigues senegalesos en aquesta nova trobada i la veritat és que un s'adóna que esdeveniments com aquest són un clar reflex de la Terrassa que volem. Una ciutat unida en la diversitat, plural i acollidora. Veure com ciutadans i ciutadanes de Terrassa provinents de Senegal mostren les seves costums, la seva música o la seva gastronomia a la resta de terrassencs és un exemple d'integració sense deixar d'estimar la cultura pròpia. Enhorabona a l'Associació de Residents Senegalesos per creure en aquesta ciutat on tothom ha de sumar i per organitzar, un any més, aquesta magnífica trobada.

Sensacions d'una setmana diferent

2007-08-16T01:20:00.001+02:00

Després d'una setmana com a alcalde accidental de Terrassa, tanco la paradeta fins el setembre. Marxo uns dies de vacances pel sud d'Espanya. Fa dies que en tenia ganes. Com tots els éssers humans, necessito desconectar de la qüotidianitat i recuperar forces després d'una temporadeta d'activitat intensa. Espero tornar amb les piles ben carregades.

Durant aquests darrers dies he viscut una experiència diferent. Ser i sentir-se màxim responsable de la ciutat, ni que sigui per uns dies, imposa. Tot i tractar-se d'una simple annècdota d'estiu, he intentat assumir-ho amb la màxima responsabilitat i discreció possible. Des de l'alcaldia accidental es viu la ciutat des d'una perspectiva menys parcial i més panoràmica. Puc dir que he viscut la ciutat més intensament. Durant les 24 hores del dia, tant si estava a l'ajuntament com si no. Quan anava pel carrer, quan anava a comprar, quan sortia a sopar o a fer una copa. Tot el dia i part de la nit pensant en Terrassa, observant tot allò que passava, quedant-me amb els detalls més insignificants. Ha estat com una breu història d'amor, amb un amant que ha sentit passió i devoció per l'amada. No sé... però penso que hauriem de buscar algun sistema perquè tots els ciutadans i ciutadanes algun dia poguessin sentir-se alcaldes de la seva ciutat, poguessin tenir un romance amb la seva ciutat. I s'adonarien que no és una missió gens fàcil. Muy bonito pero muy complicado. Administrar i gestionar els interessos col.lectius és un tasca difícil. Perquè quan es prenen decisions en pro del benefici comú sempre hi ha persones beneficiades i algunes poques de perjudicades. Acontentar a tothom, costa. Però s'intenta.

No voldria tancar el xiringuito sense abans fer un reconeixement a totes aquelles persones que treballen durant el mes d'agost perquè la ciutat no es paralitzi i segueixi funcionant. Ciutadans i ciutadanes que treballen perquè altres, la majoria, poguem marxar tranquils de vacances. I em refereixo als serveis de protecció civil, a la policia municipal, al personal d'atenció al públic, als hospitals, als centres de dia... a un llarg etcètera. Durant aquesta setmana ho he comprovat amb els meus ulls. Treballar a l'agost sabent que l'amic o veí està prenent-se un martini sota una palmera al Caribe és durillo.

Bon agost i fins el setembre!

Navarra o el culebró de l'estiu

2007-08-07T17:16:00.000+02:00

La decisió de la direcció federal del PSOE de vetar l'acord de govern entre el Partit Socialista de Navarra (PSN) i Nafarroa Bai és totalment insòlita. Els socialistes navarresos han quedat desautoritzats de forma incomprensible i sense cap tipus de justificació convincent. Qui millor coneix la realitat del poble navarrès, qui ha patit la política reaccionària d'UPN, qui coneix les intringulis polítiques de la comunitat foral i qui millor pot representar els anhels de les bases socialistes de Navarra és, sens dubte , el PSN i no el PSOE. Amb aquest "cop de puny" a la taula de Rodríguez Zapatero qui en surt perjudicada és l'Espanya plural. Veiem com una de les grans apostes de la lesgislatura se'n va a norris. I tot perquè es creu que un acord amb NaBai hagués pogut perjudicar les aspiracions presidencials de Zapatero en els comicis generals de la primavera que ve. Tinc els meus dubtes. També és una ingenuïtat pensar que aquesta decisió portarà entusiasmats a les urnes a tots aquells i aquelles que creuen en el projecte de Zapatero. No dubto que realment el President cregui fermament que una altra Espanya és possible, però en aquest cas s'ha trobat presoner de la por a la reacció del PP. Perquè és cert que amb un pacte d'aquestes característiques el Partit Popular ja tenia la campanya electoral feta (que si Zapatero cedeix a les exigències i xantatges d'ETA, que si ven Navarra als terroristes, que si naps, que si cols...). No els hi hagués fet falta res més. Haguessin explotat el tema fins a les últimes conseqüències, posant en perill fins i tot la cohesió social. Com van fer amb l'Estatut català... Tot i així, sóc dels que pensa que no s'ha d'anar a remolc de l'oposició i menys d'una oposició com la que ha fet el PP durant els últims tres anys. A aquest tipus de política barroera se l'ha de contestar amb fermesa. I fermesa vol dir coherència amb unes idees. Si aquest tipus de pacte ha estat possible a Balears o Galicia, també ho hagués pogut ser a Navarra.

Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna

2007-07-24T17:20:00.000+02:00

Un any més, el Saló Capitular de l'Ajuntament va tornar a ser l'escenari per rebre oficialment els nens i nenes vinguts de l'orfanat de Nikopol (Ucraïna), que un estiu més passen les vacances acollits per famílies terrassenques. Tot gràcies a l'acció solidària de l'ONG "Terrassa Ajuda Nens d’Ucraïna", presidida per Joan Osorio, i que des de 1999 coordina les estades dels infants durant els períodes de Nadal i estiu. Des de l'any 2004, l'ONG també realitza projectes de cooperació a l'orfanat, amb l'objectiu de garantir la inserció laboral d'aquests joves una vegada abandonen el centre. L'Ajuntament de Terrassa recolza aquestes accions mitjançant les subvencions per a projectes impulsats per ONGS i entitats solidàries.

La recepció als infants d'Ucraïna és un exemple que la marca "Terrassa Solidària" no és només una marca o un eslògan, sinó un concepte real, viu. És l'expressió clara d'aquesta solidaritat col.lectiva de la ciutat de Terrassa, de les ONGS i entitats solidàries, dels ciutadans i ciutadanes, de l'Ajuntament. Una suma de solidaritats, esforços i il.lusions que conformen "Terrassa Solidària".

Des d'aquí voldria agraïr i reconèixer molt especialment, com a regidor de Solidaritat i Cooperació Internacional, la magnífica tasca de "Terrassa Ajuda Nens d'Ucraïna" i dels pares i mares acollidors. Amb accions com aquesta, estem posant el nostre petit gra de sorra en la construcció d'aquest món diferent que totes i tots somiem: un món més equitatiu, més just i més solidari.

El Ple del cartipàs

2007-06-30T19:44:00.000+02:00

Dijous celebravem el primer Ple del nou mandat. Una sessió que servia per ratificar la nova organització municipal i el cartipàs. Malgrat l'ampli recolzament de 18 dels 27 representants dels ciutadans i ciutadanes, la dreta nacionalista va criticar-nos durament. Afirmar, com va fer Josep Rull (CIU), que ens importa més el repartiment de poder que el discurs polític i les idees és enganyar a la ciutadania. Els que vam estar a la comissió negociadora sabem que això no és així. I si no, només cal que llegeixin l'Acord de Govern 2007-2011, 64 pàgines d'idees i propostes per la ciutat, que han de ser la base per l'elaboració del Pla de Mandat. Un document que neix d'hores i hores de reunions, de comparar programes, de sumar voluntats, projectes i il.lusions. Un acord de govern que és previ al repartiment de responsabilitats polítiques.

L'oposició és queixa sense raó. La nova organització és més compacta i racional. Hem reduït el nombre d'àrees i els tinents d'alcalde. Hem adeqüat les comissions informatives a les noves àrees, incrementant, per tant, els mecanismes de control al govern. Avui tenim un model corporatiu més eficient i eficaç. I entenc que l'oposició ha de fer la seva feina i criticar, però de tant en tant els hi hauriem de recordar, com ha fet en alguna ocasió el portaveu del PSC, Jordi Labòria, que en molt pocs ajuntaments els partits de l'oposició tenen presència als consells d'administració dels organismes autònoms i les empreses municipals.

La Participació Ciutadana també va ser motiu de discussió al Ple. Tot i estar encara en fase d'immersió en aquest tema (espero posar-me al dia molt aviat), com a responsable d'aquesta cartera penso que ha arribat l'hora de frenar i iniciar un període de reflexió. Ara és el moment de revisar a fons la política de participació ciutadana de l'Ajuntament. Fer un diagnòstic i veure el què ha funcionat i el què no. La voluntat del govern municipal és incrementar els mecanismes i millorar els instruments. Amb la mà estesa. Amb voluntat de diàleg i consens. Perquè realment apostem per una ciutadania activa, preocupada pel seu entorn, pel seu carrer, pel seu barri o districte. La participació ciutadana ha de ser un element clau del nostre sistema polític. Compto amb tots els partits polítics democràtics per iniciar aquest procés conjunt de debat i reflexió, per fer realitat ben aviat el Pla Director de Participació Ciutadana, un compromís ineludible del govern municipal. Per fer de Terrassa una ciutat on realment tothom sumi. En seguirem parlant...